Viveros Merimar S.L.

L’empresa de distribució Viveros Merimar és una de les principals productores i distribuïdores de pop de Dakhla a l’Estat espanyol. Es defineixen com a “líders d’Espanya i Europa en la comercialització de pop cuit”. La companyia exporta els seus productes a països com: Itàlia, Grècia, Portugal, Bèlgica, Alemanya, França i República Dominicana.

Viveros Merimar comercialitza el pop a través de les marques Meripul i Merimar. Tal com apunten a la seva pàgina web “el pop procedeix de les principals llotges de Dakhla”, indicant de forma errònia que aquella ciutat és part del Marroc. Dakhla és part dels territoris sahrauís ocupats pel Regne de Marroc des de 1976. D’acord amb el Dret Internacional, el Marroc no té cap sobirania sobre els territoris i recursos naturals del Sàhara Occidental. 

Per tant, l’empresa aporta informació enganyosa sobre la procedència del pop que comercialitza i, el que és pitjor, ofereix un producte espoliat d’un territori ocupat i pendent de descolonització.

El 2018 l’empresa va ser comprada per Angulas Aguinaga (empresa matriu de marques com “la Gula del Norte” ‘Krissia’ i ‘Aguinamar’).

Empresa matriu

Angulas Aguinaga

Situació legal de l’empresa i filials

Activa. Sense filials

Any de fundació

1986

Executius i Alts càrrecs

Merino Inyesto Conrado (President), Azpiroz Arruti Juan Ignacio (Conseller), Merino Inyesto Conrado (Conseller)

Seu Central i dades de contacte

Seu central:

Palència, Espanya

Dades de contacte:

Av. Comunidad Europea 21, Polígono San Antolín, 34004 Palència, Espanya. www.viverosmerimar.com   

Nombre d’empleats

137

Àrea econòmica o àmbit d’actuació empresarial

Productes alimentaris

Activitat a l’Estat espanyol

Majoristes de peix, mariscs i congelats

El Sàhara Occidental és l’últim territori pendent de descolonització del continent africà. D’acord amb el Dret Internacional, Espanya és la potència ocupant de iure i el Marroc la potència ocupant de facto des del 1976. Espanya es va retirar del Sàhara davant la pressió del Regne del Marroc, que va ocupar el territori a través de la Marxa Verda. En els Acords de Madrid signats en aquell període per Espanya, Marroc i Mauritània, els 3 països es dividien el territori del Sàhara Occidental. Hans Corell, el secretari general adjunt d’assumptes jurídics i assessor jurídic de les Nacions Unides va determinar que aquests acords no tenien validesa jurídica i que encara avui Espanya és la potència administradora del Sàhara Occidental. Així mateix, les últimes sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la validesa dels acords entre la UE i el Marroc en matèria de pesca, ramaderia i agricultura, van determinar que no es poden aplicar sobre els territoris sahrauís, ja que el Marroc no és sobirà sobre aquesta regió i, per tant, no pot explotar ni comercialitzar els productes obtinguts dels recursos naturals sahrauís sense el consentiment de la població sahrauí, fet que no s’ha produït. 

Malgrat això, milers d’empreses marroquines i europees continuen explotant els recursos marins de les aigües adjacents al Sàhara Occidental. El Marroc i les seves empreses tenen l’exclusivitat en l’extracció del pop de Dakhla. Empreses espanyoles i internacionals adquireixen el producte a través d’aquestes empreses marroquines per a la seva congelació, transformació i exportació cap a Europa. 

Viveros Merimar comercialitza el pop de Dakhla a través de les marques Meripul i Merimar. Tal com apunten a la seva pàgina web, “el pop procedeix de les principals llotges de Dakhla”. Així és com experts de la zona seleccionen el pop de Dakhla, el congelen i posteriorment el transporten fins a les instal·lacions que l’empresa disposa a Palència. 

La transformació del pop es produeix a plantes a Agadir o a l’Estat espanyol. El producte es presenta en diferents formats com cru, elaborat i cuit. A partir d’aquí, la venda final es fa a més del 80% dels supermercats de l’Estat espanyol com són: Carrefour, El Corte Inglés, Supermercados El Árbol, Dinosol o Lecler. També arriba a peixateries, restaurants i hotels com NH, AC, HUSA o paradors nacionals[1].

Foto: Productes envasats de Viveros Merimar oferts pel Corte Inglés el 21 de desembre del 2018. En la part posterior del producte es pot observar que prové de la zona FAO 34 Atlàntic Centre-Est, on es troba el Sàhara Occidental.

Viveros Merimar està obtenint un producte espoliat del Sàhara Occidental segons el Dret Internacional a través d’extenses cadenes de subministrament controlades pel Govern del Marroc, potència ocupant del Sàhara Occidental. De forma indirecta, el consumidor dels productes de Viveros Merimar està contribuint, a través de la compra del producte, a la perpetuació de l’ocupació del Sàhara Occidental, ja que la força ocupant adquireix grans beneficis per l’explotació il·legal dels seus recursos naturals.

[1] El Norte de Castilla (2010)., “Unos tentáculos frente a la crisis”. Disponible a (accés 7/02/2019): www.elnortedecastilla.es/v/20101017/economia/unos-tentaculos-frente-crisis-20101017.html 

L’empresa espanyola descriu que el pop que venen prové de Dakhla, al Marroc. Això suposa una doble vulneració. Primer, perquè ofereix  un producte espoliat del Sàhara Occidental i, segon, perquè afirma que Dakhla és marroquí, fet que suposa un engany pel consumidor. 

 

Imatge d’un document corporatiu de l’empresa Viveros Merimar, on detalla que el pop que capturen és de Dakhla, al “Marroc”.

Segons, l’informe “Els tentacles de l’ocupació” del nostre observatori, el Marroc ha sobreexplotat les seves aigües, fet que l’ha portat a concentrar la gran majoria de la seva activitat pesquera al Sàhara ocupat. Els pesquers marroquins capturen de forma intensa el pop i altres productes marins a les aigües de Dakhla per després desembarcar la matèria primera al propi port de Dakhla o Agadir. El desembarcament a Agadir queda declarat com producte marroquí malgrat ser producte sahrauí. La traçabilitat del producte es perd.

Dakhla forma part dels territoris ocupats sahrauís i, segons el Dret Internacional, el Marroc no té cap sobirania sobre el mateix. La informació proveïda per Viveros Merimar és errònia i suposa un engany pel consumidor.

Tenint en compte el Dret Internacional, les nombroses resolucions de les Nacions Unides i les sentències de la Cort de Justícia de la Unió Europea, el Sàhara Occidental és un territori pendent de descolonització i, mentrestant, cap potencia pot espoliar els seus recursos sense el consentiment explícit de la seva població a través del seu representant únic: el Front Polisario. Davant d’aquestes evidències fàctiques i legals l’Observatori de Drets Humans i Empreses (ODHE) a la Mediterrània recomanem:

  • Que l’empresa Viveros Merimar (part d’Angulas Aguinaga) deixi d’adquirir, manufacturar i comercialitzar productes marins espoliats dels territoris ocupats del Sàhara Occidental;
  • Que l’empresa Viveros Merimar deixi de donar informació enganyosa sobre la “marroquinitat” de Dakhla;
  • Que l’empresa Viveros Merimar mostri en la seva pàgina web la seva cadena de subministrament, indicant clarament les empreses marroquines amb les quals treballa; 
  • A les autoritats espanyoles i autonòmiques que realitzin inspeccions periòdiques per evitar que s’ofereixin al públic productes espoliats i/o es doni informació tergiversada de la procedència d’aquests productes. I si es produeixen aquests tipus d’abusos, sancionar aquestes pràctiques i a les empreses que les realitzen d’acord al Dret Internacional i el dret comunitari.