Sentències vs acords comercials: la posició de la Unió Europea davant l’apropiació il·legal de recursos al Sàhara occidental

A finals de febrer (2018.02.27) el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) va emetre la seva sentència sobre l’acord pesquer amb el Marroc, dictaminant que les aigües adjacents al Sàhara Occidental no formen part del Marroc i per tant tampoc de l’Acord de Pesca[1]. Aquesta sentència constitueix una gran victòria per a la lluita sahrauí en implicar, novament, un rebuig a la pretensió d’ocupació marroquina sobre aquest territori. La sentència representa a més un nou obstacle a la contínua apropiació dels recursos naturals del Sàhara sota la cobertura dels acords comercials amb la UE. El Tribunal no invalida l’acord de pesca actual, si bé deixa clar que no s’ha d’aplicar a aquestes aigües adjacents. Deixa doncs a les parts determinar els mecanismes de protecció i control contra el negoci de l’espoli. En aquest aspecte correspondria a la Comissió Europea vetllar pels interessos de la població sahrauí.

 

En relació a aquest escenari, tan sols un mes abans, l’organització internacional Western Sahara Resource Watch (WSRW) denunciava la negociació i signatura d’un nou acord comercial (2018.01.31) per part de la Comissió Europea [2] i dos ministres marroquins. Exposava que es violaba la sentència [3] prèviament emesa per part del TJUE (21/12/2016) pel fet d’encobrir un comerç de productes procedents del Sáhara Occidental sense el consentiment de la representació legítima del seu poble. Aquesta crítica s’afegia a l’acusació que l’eurodiputada d’Esquerra Unida (Grup Confederal de la Esquerra Unitària Europea), Paloma López, va adreçar a la pròpia Comissió l’any passat per la  mateixa raó: l’incompliment de la sentència del TJUE per no requisar els productes saharauís importats a territori europeu. La UE, sembla ser, no posseïa les eines necessàries per garantir aquesta sentència. A més, tot i tenir en compte les capacitats limitades sobre la base del títol VI del Protocol núm. 4 de l’Acord d’Associació UE-Marroc[4], en la pràctica no es realitza el menor esforç per agilitar processos o resoldre dificultats. Això va quedar demostrat posteriorment amb el cas del vaixell Key Bay [5]..

 

En aquest aspecte cal atendre al context i circumstàncies que permeten descriure la situació present. El Sàhara Occidental comprèn un territori ocupat des de la signatura dels Acords de Madrid el 1975 mitjançant els quals Espanya “cedí” el control del Sàhara Occidental al Regne del Marroc i a Mauritània (que es retiraria al 79) a canvi de poder retenir un 35 % de la propietat de la beneficiosa mina de fosfat de Bou Craa, operada per una empresa pública espanyola. Aquests acords són considerats nuls per les Nacions Unides, que considera al Marroc com a potència ocupant de la major part del territori encara per descolonitzar. Així, si es té en compte el principi de la lliure determinació, la UE pot haver incomplert el seu deure en prestar ajuda i assistència en el manteniment d’una ocupació que ha resultat en la violació de nombrosos drets del poble saharauí[6]. La realitat és que els arguments marroquins sobre la reivindicació del territori saharauí han estat rebutjades en nombroses ocasions per tribunals internacionals  mentre no s’hagi exercit el dret a l’autodeterminació del seu poble. Més encara si es té en consideració que tot i el pacte per a la celebració d’un referèndum sobre la situació del territori sahrauí (1991.04.29), més de vint anys després aquest encara no ha tingut lloc, i, que novament, el mandat de l’ONU per a la negociació d’un referèndum al Sàhara ha estat estès a 2017.

 

Així Morten Nielsen, com a membre de WSRW, declarava la commoció de l’organització davant el comportament “deshonest que havia tingut la Comissió, i que indicava” una flagrant indiferència cap a la sentència prèvia del TJUE i els esforços de pau de l’ONU al Sàhara occidental “. La denúncia d’aquest nou acord semblava centrar-se en dos aspectes referents a la terminologia. Concretament WSRW es plantejava si el llenguatge enganyós de l’acord és deliberat i es busca poder malinterpretar l’anàlisi del tribunal.

 

Aquesta sentència (2016.12.21) referia la necessitat de sol·licitar el consentiment del poble sahrauí en tot futur tracte comercial que pogués afectar la seva població o recursos. En aquest aspecte, en el nou acord signat només es prestava atenció a la necessitat o disponibilitat de fer una consulta. És per això mateix que WSRW criticava la manca d’iniciativa per part dels organismes de la UE per demanar el consentiment, o simplement consultar, la representació legítima del poble sahrauí sobre els plans i suposats beneficis de l’acord. La crítica posteriorment es va veure reforçada per un comunicat conjunt (2018.02.03) en el qual 89 organitzacions sahrauís condemnaven la iniciació d’un nou acord comercial amb el Marroc sense haver obtingut o sol·licitat el permís del Front Polisario (organització reconeguda com a representativa del poble sahrauí) o haver realitzat els esforços necessaris per estudiar les consideracions i necessitats de la pròpia societat civil afectada. Igualment es denunciava l’ús de la idea de “beneficis” per emmascarar un negoci que clarament dóna suport a la continuació de l’ocupació al Sàhara, ja que l’acord només reportarà guanys a una població que no és purament representativa del poble sahrauí i que és majoritàriament resultat de la “política pública de marroquinització” que el govern del Marroc ha estat consolidant durant anys[7] i que ha contribuït a desplaçar milers de sahrauís als camps de refugiats.

 

De la mateixa manera cal destacar que la crítica cap a la Comissió tan sols forma una petita part de la denúncia internacional cap a l’espoli que el territori sahrauí està patint.

 

Així, respecte a la pesca, cal assenyalar l’impacte que la creixent regulació de la UE ha tingut en aquest àmbit. La sobreexplotació de les aigües de la Unió ha provocat que l’activitat en aquest sector es dirigeixi cap a aigües sahrauís (en base a l’acord amb el Marroc) en benefici de nombrosos vaixells i empreses de bandera europea i incrementant l’impacte negatiu socioeconòmic i mediambiental a que es veu sotmès el poble sahrauí. Existeixen estudis i investigacions sobre aquest aspecte i en el cas d’Espanya s’assenyala a Andalusia, Canàries i Galícia com les comunitats més beneficiades; apareixent diversos noms d’empreses com Conserves Rianxeira i Conserves Escuris, Europacífico, Gildo, Netmas, Meripur o Congelats Troulo. Totes elles vinculades al transport, conserva o comercialització de productes procedents del Sáhara[8] de forma directa o indirecta.

 

També podem destacar companyies d’altres sectors vinculats a la construcció, energia, els fosfats o el transport com Fertiberia, FMC Foret, Ership, Granintra o Isofotón a Espanya, o Siemens, Orange i Lafarge Holcim dins de la UE[9],  i assenyalar l’existència de diferents bufets d’advocats que fan lobby per al Govern marroquí en els organismes europeus i que actuen com a eines de pressió. Tot això en base a les investigacions conduïdes per organitzacions com WSRW.

 

Finalment, esmentar que de nou, que tot i el reconeixement del Sàhara Occidental per part de múltiples estats i de l’ONU del Sàhara Occidental com a territori amb dret a l’autodeterminació, no hi ha cap condemna cap al desenvolupament d’activitats econòmiques en punts d’ocupació; el que afavoreix encara més que l’espoli de recursos i les polítiques sobre ocupació per part del Marroc o d’empreses internacionals puguin quedar impunes. Sembla clar, doncs, que les accions de la Comissió Europea en aquest context tracten de preservar interessos econòmics privats i responen més a les demandes i mecanismes de pressió marroquins. Fins i tot malgrat la decisió final del TJUE[10] (27/02/2018), des de la Unió Europea no hi ha hagut pressions per establir eines que garanteixin la protecció dels recursos sahrauís, o més determinant encara, pressió suficient per assegurar la celebració lliure d’un referèndum sobre el seu dret d’independència. Així tornem al punt de partida; ¿De què serveix una declaració reconeixent el dret a l’autodeterminació d’un territori (considerat àmpliament com ocupat) si a la pràctica es seguiran violant els drets de la seva població?

 

Mercedes Jorge

[1] http://curia.europa.eu/juris/documents.jsf?num=C-266/16#

https://curia.europa.eu/jcms/upload/docs/application/pdf/2018-02/cp180021en.pdf

[2] Los comisarios en cuestión son Cecilia Malmström, Comisaria de Comercio, y Pierre Moscovici, Comisario de Política Aduanera. Queda aún pendiente el respaldo del acuerdo por parte del Colegio de Comisarios, una mera formalidad que se espera que se complete muy pronto.

[3]http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf;jsessionid=9ea7d2dc30d5a57b201e09f24856b7bad0b327fbe322.e34KaxiLc3qMb40Rch0SaxyKbx10?text=&docid=186489&pageIndex=0&doclang=ES&mode=req&dir=&occ=first&part=1&cid=6228781%20%A0

[4] Dicho título alude a posibilidad por parte de las autoridades aduaneras de realizar indagaciones en caso de dudas razonables sobre el origen del bien o el producto en cuestión.

[5] Buque que atracó en Holanda con un cargamento procedente de El Aaiún consistente en aceite de pescado saharaui y que previamente había hecho escala en España y Francia. El origen de cargamento ha sido confirmado por la Autoridad Portuaria de las Palmas.

[6] Declaración de la ONU sobre el principio de libre autodeterminación y que implica: (https://www.un.org/es/decolonization/declaration.shtml)

Más información sobre el caso particular del Sáhara y el posicionamiento de la ONU en:

https://www.un.org/press/en/2017/sc12807.doc.htm

[7] Se trata de una de los políticas de ocupación más caras encauzadas a través de proyectos de construcción de infraestructuras básicas y de incentivos salariales o subsidios. El resultado siendo que la población marroquí es mucho mayor que la local o indígena saharaui, llegando incluso a doblarla.

[8] Para más información consultar la página oficial de Western Sahara Resource Watch en el apartado de empresas involucradas.

[9] Ídem.

[10] Al fallo del TJUE también podemos añadir la resolución del South African High Court, quién también se ha posicionado a favor del Sáhara en la situación de ocupación existente.

http://wsrw.org/files/dated/2018-02-23/20180223_south_africa_ruling.pdf

Bibliografía

  • Pregunta de la eurodiputada Paloma López Bermejo a la Comisión. Disponible en

http://iueuropa.org/wp-content/uploads/2017/09/Paloma-L%C3%B3pez-Pregunta-sobre-el-acuerdo-de-asociaci%C3%B3n-UE-Marruecos.pdf

  • Respuesta del Sr. Moscovici en nombre de la Comisión. Disponible en

http://iueuropa.org/wp-content/uploads/2017/09/Paloma-L%C3%B3pez-Respuesta-Moscovici.pdf

  • La suspensión del acuerdo pesquero UE-Marruecos, pone en riesgo la seguridad de Europa. ABC. Disponible en

http://www.abc.es/internacional/abci-suspension-acuerdo-pesquero-ue-marruecos-pone-riesgo-seguridad-europa-201802161556_noticia.html

  • Who else profits. KPF. The scope of European and Multinational Business in the Occupied Territories.
  • Exporting exploitation. Greenpeace. November 2013.
  • Energía para el expolio. Western Sahara Resource Watch. Noviembre 2016.
  • P for Plunder. Western Sahara Resource Watch. June 2014.
  • Carriers of Conflict. Western Sahara Resource Watch. June 2017.
  • Página oficial Western Sahara Resource Watch (WSRW). Disponible en http://www.wsrw.org/
  • Business #ForeignAffairs
  • European Court Rules Against Morocco Again, Barring Western Sahara’s Waters From EU Fisheries Deal. Business Foreign Affairs. Forbes February 2018.

https://www.forbes.com/sites/dominicdudley/2018/02/27/ecj-morocco-western-sahara-fisheries/#2c46532627f3