Privatització de la seguretat, control social i el seu impacte de gènere a Jerusalem Est

Informes, Publicacions

nov., 2019

Des de l’annexió de Jerusalem Est al 1967 per part d’Israel, durant la Guerra dels Sis Dies, i la proclamació de la ciutat ocupada com a “capital indivisible de l’Estat Jueu” (Chiodelli, 2012: 6), declarada contrària a la llei i al Dret Internacional pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides en resolucions com la 267 del 3 de juliol de 1969 , les polítiques urbanes a Jerusalem han estat orientada a unificar, de facto, la ciutat sota un sol comandament i a la seva “desarabització” (Yiftachel, 2011) entesa com el desplegament de polítiques etnocràtiques de veto a la població àrab a l’hora d’accedir a la plena ciutadania. En aquest context, la securitització de la ciutat, no només en termes de desplegament de mitjans de vigilància massiva, sinó de polítiques públiques de seguretat o de criminalització de la resistència i les dissidències urbanes, ha construït relacions diferencials entre residents considerats mereixedors de protecció i aquells etiquetats com a amenaça potencial a la seguretat.

 

L’expansió d’Empreses Militars de Seguretat Privada enteses com a “corporacions privades que proveeixen de serveis militars i de seguretat” (Armendáriz, 2015), ha anat augmentant progressivament, des dels anys 90 però especialment a partir de la segona meitat dels 2000, ocupant funcions públiques de l’Estat. En el cas de Jerusalem Est, amb un creixent rol i desplegament de funcions en el disseny i gestió de sistemes de vigilància i control social, en la protecció de barris i assentaments colons, la guàrdia de checkpoints i la vigilància d’institucions públiques, presons, monuments i infraestructures de transport.

 

El resultat d’aquestes polítiques de privatització de la seguretat és un greu impacte en els drets humans de la població palestina de Jerusalem Est, que afecta de forma específica -per la relació conflictiva prèvia entre seguretat i gènere- a les dones palestines, agreujant dinàmiques discriminatòries ja presents en les polítiques i agències de seguretat públiques.

 

Al present policy paper s’analitzen els principals impactes de gènere, i més concretament sobre els drets i llibertats de les dones palestines, que ha provocat la presència de les Empreses Militars de Seguretat Privada (EMSP, d’ara endavant) a Jerusalem Est.

 

DESCARREGAR L’INFORME:

Privatización de la seguridad, control social y su impacto de género en Jerusalén Este | Policy Paper | Castellano