Nacions Unides debat aquesta setmana l’esborrany zero del Tractat Vinculant sobre Drets Humans i Transnacionals

oct. 2018

Nacions Unides debat aquesta setmana l’esborrany zero del Tractat Vinculant sobre Drets Humans i Transnacionals

oct. 2018

L’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània assistirà a la quarta sessió del OEIGWG -Grup de treball intergovernamental de composició oberta sobre les empreses transnacionals i altres empreses comercials en matèria de drets humans – que té lloc del 15 al 19 d’octubre a Ginebra -al costat de més de 250 organitzacions de 80 països reunides a la Campanya global per Reivindicar la Sobirania dels Pobles, Desmantellar el Poder de les empreses transnacionals i Posar fi a la Impunitat -. La Campanya Global es reuneix per quart any consecutiu per pressionar els governs de manera que el document base del procés de negociació del tractat tingui els estàndards més elevats possibles de protecció dels Drets Humans. Es tracta d’un moment decisiu en la negociació de continguts del tractat.
Durant la setmana del 15 al 19 d’octubre es discutirà en el Consell de Drets Humans de Nacions Unides de Ginebra el contingut de l’instrument vinculant que pretén obligar a les empreses transnacionals a complir amb el Dret Internacional en matèria de Drets Humans.

 

Es tracta d’una fita crucial d’un llarg procés, que podria establir obligacions per als Estats i Drets per a les víctimes. No obstant això, i segons l’opinió d’experts i organitzacions, l’esborrany zero que és base de la negociació presenta un tractat ‘sense dents “que, no garanteix la fi de la impunitat corporativa. A més, hi ha un risc de bloqueig i sabotatge del procés per part de la delegació de la Unió Europea -al costat d’altres com els EUA, Mèxic i Brasil-, tenint en compte que actualment són majoria.

 

Hem redactat una guia per entendre què s’està decidint aquests dies a les Nacions Unides Ginebra i per què ens afecta:

 

Per què necessitem eines legals que obliguin a les corporacions a complir els DDHH?

L’activitat de les transnacionals provoca casos d’explotació infantil, esclavitud, crims a l’entorn natural i contra la salut de les persones, així com espoli de recursos dels quals viuen comunitats senceres, creació de deutes de país, sense comptar amb els nombrosos casos documentats de tortura, abusos sexuals i assassinats de defensors de drets humans a les comunitats. Una dada que hauria de ser per si sol alarmant, és que l’Organització Mundial del Treball quantifica en 25 milions les persones en situació de treball forçós.

 

La violació dels drets humans per part de les corporacions és la norma i no l’excepció. Això es deu al fet que hi ha tot un entramat jurídic internacional d’obligat compliment dissenyat per defensar els interessos de les transnacionals , mentre que les seves obligacions es reenvien a les legislacions nacionals – sotmeses a polítiques neoliberals de desregulació, privatització i reducció de les polítiques pública – i a més, hi ha una absència de mecanismes i instàncies adequades per exigir la responsabilitat de les empreses transnacionals en l’àmbit internacional, ja que els sistemes internacionals i regionals no estan dissenyats per rebre denúncies contra les empreses.

 

A més de l’arquitectura jurídica de la impunitat , les corporacions creen complexes cadenes de subministraments i grups empresarials que compliquen l’atribució de responsabilitats.

 

Un instrument legalment vinculant és essencial per posar fi a aquesta asimetria jurídica i acabar amb la impunitat de les empreses transnacionals i regular la seva activitat, que causa terribles impactes econòmics, socials, ambientals i culturals a les comunitats afectades i les persones treballadores.

 

El Tractat Vinculant: com hem arribat fins aquí

El juny de 2014, el Consell de Drets Humans de Nacions Unides va adoptar la resolució 26/9 per establir un grup de treball intergovernamental de composició oberta que elaborés un instrument internacional legalment vinculant per a les empreses transnacionals en matèria de drets humans (IGWG). Va ser un esdeveniment històric després de dècades de discussions i d’intents fallits dins de les Nacions Unides amb l’oposició frontal de les grans potències i els lobbies empresarials a establir eines de caràcter obligatori.

 

Presidit per l’Equador, el grup de treball intergovernamental s’ha reunit tres vegades (juliol de 2015, octubre de 2016 i octubre de 2017). La presidència va emetre els elements per a un esborrany d’instrument legalment vinculant el setembre de 2017 , i el juliol de 2018 es va presentar un esborrany zero que serà discutit en ocasió de la la 4ta Sessió del Grup de Treball Intergovernamental (OEIGWG) a Ginebra del 15-20 d’octubre. Aquí es pot trobar un resum.

Recomanem aquest article de Gorka Martika de OMAL per entendre tot el procés.

El paper de la societat civil: la Campanya Global per aturar amb la impunitat de les transnacionals i desmantellar el poder corporatiu

Més de 250 organitzacions de la societat civil de 80 països – unides en la  Campanya Global per Reivindicar la sobirania dels Pobles, Desmantellar el Poder de les empreses transnacionals i Posar fi a la Impunitat (Campanya Global) – hem estat presents durant les sessions del OEIGWG, combinant activitats de mobilització amb tasques d’incidència política per pressionar els governs de manera que el document sobre el qual es fonamenti el procés de negociació del tractat parteixi dels estàndards més elevats possibles.
Durant la tercera sessió del OEIGWG realitzada el 2017, la Campanya Global va presentar una proposta del tractat . La posició de la campanya global és que el tractat ha de:

  1. enfocar-se en les empreses transnacionals exclusivament (ETN)
  2. garantir les obligacions de les ETN respecte als Drets Humans
  3. garantir les obligacions dels Estats a protegir les comunitats i individus contra les violacions de drets humans comeses per ETN i de codificar la seva obligació extraterritorial en aquest sentit
  4. garantir la superioritat dels Drets Humans per sobre de les normes sobre el comerç i la inversió
  5. establir la responsabilitat civil i penal de les ETNs i els seus executius, així com la responsabilitat compartida de les ETN per les activitats de les seves subsidiàries, proveïdors, llicenciataris i subcontractistes.
  6. ha d’incloure disposicions sobre les obligacions de les institucions financeres i econòmiques internacionals i regionals.
  7. ha d’establir mecanismes de compliment a escala internacional per fer complir el tractat i monitoritzar la seva implementació
  8. ha d’estar protegit d’evitar que sigui cooptat per les transnacionals
  9. ha d’estar orientat a les víctimes, i ha de considerar la participació de la societat civil com un principi sòlid.

 

Crítiques de la Campanya al ESBORRANY ZERO l’OEIGWG:

L’esborrany zero que es va presentar el 20 de juliol de 2018 per la Presidència del OEIGWG -que es discutirà durant el 4t període de sessions del OEIGWG del 15 al 20 d’octubre de 2018- és una fita crucial d’aquest procés, però, no és el que la Campanya Global esperava en termes de contingut. Alguns aspectes positius que inclou l’esborrany és que inclou les obligacions dels Estats, així com els Drets de les víctimes.
No obstant això, l’esborrany zero presenta un tractat ‘sense dents’ que no pot garantir la fi de la impunitat corporativa. Les principals crítiques a l’esborrany zero són:

 

  • No reflecteix les discussions, negociacions, propostes i tot el treball realitzat durant els últims tres anys per la campanya
  • Les obligacions són només per als estats: reflecteix una visió clàssica que l’Estat és l’únic subjecte amb drets.
  • Les empreses transnacionals no es reconeixen com a subjectes amb drets i, per tant, l’esborrany zero no inclou obligacions vinculants per a les empreses.
  • Això demostra la manca de voluntat per avançar cap a un dret internacional efectiu i innovador i la voluntat de romandre en les velles tradicions.
  • Hi ha una manca de mecanismes internacionals per implementar el tractat que sigui efectiu i contribueixi a posar fi a la impunitat i assegurar l’accés a la justícia per a les comunitats afectades.
  • Els mecanismes proposats són a escala nacional (els estats tenen la responsabilitat)
  • Manca de llenguatge de gènere inclusiu
  • Manca de definició de la cadena de subministrament i responsabilitat social del país d’origen de l’empresa en totes les seves operacions.
  • No reflecteix el document amb els elements que la presidència va presentar fa un any (alguns elements clau no estan en aquest text)

 

Quin és el paper d’Espanya i la UE?

La UE és clau en el procés a causa de la gran quantitat d’ETNs que tenen la seva seu a Europa, moltes d’elles involucrades en violacions de drets humans a tot el món. A causa d’això, la delegació de la UE ha obstaculitzat el procés durant anys per intentar fer-ho fracassar i ha aconseguit eliminar continguts clau de l’ esborrany zero del tractat (publicat el 20 de juliol del 2018).

 

La seva estratègia ha consistit a posar traves burocràtiques -al desembre 2017, la UE va arribar fins i tot a demanar a l’Assemblea General de Nacions Unides que no aprovés el pressupost per continuar les negociacions- i buidar de contingut els eixos nuclears del futur text del tractat. La UE defensa l’ampliació dels agents subjectes a regulació – que no s’apliqui únicament a les empreses transnacionals sinó a “tota mena d’empreses” – com a estratègia per diluir. I també la defensa d’un tractat que inclogui el màxim possible de referències a normes voluntàries i no obligatòries – en la línia del Global Compact i els Principis Rectors, que han demostrat no ser suficients -.

 

Davant d’aquesta postura de la delegació europea a Ginebra, és important assenyalar que el Parlament Europeu va votar, al començament d’aquest mes, una resolució de suport al Tractat vinculant i va instar la UE a donar suport a un tractat amb obligacions per a les ETN i els drets humans. La majoria del europarlamentaris va recolzar la resolució – 301 vots favor, 288 en contra i 17 abstencions-, però, tot indica que la delegació de la UE a les Nacions Unides -Ginebra la ignorarà.

 

És important explicar que la UE com a tal no té competència ni mandat per negociar un instrument vinculant, sinó que són els Estats membres els que tenen el mandat legal i l’obligació de protegir i promoure els drets humans i de participar constructivament en el Consell de Drets Humans de l’ONU . No obstant això, la delegació de la UE intervindrà en la sessió inicial i en la finalització de la sessió i participarà en l’aspecte processal de l’instrument’ i no en el contingut. Això significa que els delegats de la UE podrien ‘aportar comentaris’ d’anys anteriors que qüestionin tot el marc del procés del Tractat.

Des de diferents campanyes s’ha fet una crida urgent al govern espanyol perquè assumeixi la seva responsabilitat i doni suport de manera activa el procés cap a un instrument vinculant durant la 4a sessió del grup de treball intergovernamental a Ginebra.

 

Quin paper tenim l’ODHE

Com a integrants de la Campanya Global, l’Observatori de Drets Humans a la Mediterrània participarem per tercer any consecutiu en la sessió del Grup OEIGWG i les activitats de la Setmana dels pobles.

 

L’any passat vam participar en la 3a sessió del Grup OEIGWG, aportant el cas de Geshuri com a exemple de desprotecció enfront d’empreses que es lucren sota ocupació -en aquest cas, d’Israel sobre Palestina . La intervenció davant l’Assemblea va permetre posar de manifest la impunitat que genera la manca de mecanismes d’accés a la justícia per part de les víctimes. D’altra banda, el ODHE participar en l’organització de diversos tallers dins de la campanya sobre la indústria militar i de seguretat, i les indústries extractives, en concret a partir dels casos investigats a Palestina.

 

Aquest any continuem denunciant la vulneració de drets humans d’empreses sota ocupació, en concret volem posar en relleu sobre l’espoli de recursos naturals del Sàhara Occidental ocupat .

Aprofitem per insistir que el nou acord pesquer signat entre el Marroc i el Sàhara no compta amb el vistiplau de les comunitats locals, ni tan sols del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) que a finals de febrer (2018.02.27) va emetre la seva sentència sobre l’acord pesquer amb el Marroc dictaminant que les aigües adjacents al Sàhara Occidental no formen part del Marroc i per tant, de l’Acord de Pesca.

Les empreses que actuen al Sàhara ocupat són còmplices de l’ocupació il·legal per part del Marroc , però la Unió Europea està reforçant la impunitat d’aquestes accions. El nostre objectiu és mostrar la necessitat de construir mecanismes que permetin l’accés a la justícia fins i tot davant vulneracions tan flagrants i políticament sancionades com l’espoli dels recursos naturals marins del Sàhara Occidental.

 

Què podem esperar i com actuar

A hores d’ara (i fins al 2020) la majoria dels estats que ocupen un seient permanent al Consell són hostils a l’instrument vinculant. És per tant molt important que la societat civil i el poble d’Europa demanem als nostres representants que deixin d’actuar com a portaveus de les transnacionals i comencin a parlar en nom dels principis que diuen defensar.

 

  • Segueix el procés. T’ho comptem des de l’ @observatoriDHE, @StopTNCSimpunity @StopCorpPower i sota el hashtag #BindingTreaty
  • Demana-li als teus representants (La delegació de la UE a Ginebra: @EU_UNGeneva ja delegació espanyola: @MisionGinebra) que es comprometin a complir amb el mandat del Grup de Treball i negociar de bona fe i de forma constructiva un instrument vinculant que estableixi obligacions directes a les empreses transnacionals en els termes que hem anat expressant les organitzacions de la campanya global:
      • Aquestes mesures haurien de aturar les violacions de drets humans al llarg de les cadenes mundials de subministrament
      • Que reivindiquin la preeminència dels drets humans per sobre dels acords comercials i d’inversions
      • Que garanteixin la protecció dels/les defensors/res dels territoris i els drets col·lectius
      • Que incloguin mecanismes judicials d’implementació que permetin respondre de forma contundent als reclams des d’una perspectiva de gènere.

FOEI ha creat aquesta caixa d’eines per activistes: https://www.foei.org / és / tractat-onu-transnacionals-drets-humans

Les organitzacions de la societat civil seguirem lluitant per un marc global que posi fi a la impunitat empresarial, esperem que també ho facin tots els Estats.