L’ampliació unilateral de les aigües territorials del Marroc consolida l’ocupació il·legal sobre el Sàhara Occidental Ocupat

  • La UE i els seus Estats membres tenen una responsabilitat sobre l’ampliació de la ZEE del Marroc, en haver legitimat i haver-se beneficiat -a través dels Acords pesquers UE-Marroc- de la inclusió de recursos marins d’un territori pendent de descolonització, per part de les potències ocupants de iure, Espanya, i de facto, el Marroc.
  • Qüestionar l’ampliació de la ZEE marroquina a aigües espanyoles comportaria qüestionar també la pròpia legitimitat dels vaixells espanyols a pescar en aigües sahrauís a través de l’acord de pesca UE-Marroc.

El Parlament Marroquí va aprovar ahir, dimecres 22 de gener, dos projectes de llei que amplien la ‘Zona Econòmica Exclusiva’ ZEE i la delimitació de la seva frontera marítima amb Espanya i Mauritània. Aquesta ampliació inclou les aigües adjacents del Sàhara Occidental, un Estat No Autònom pendent de descolonització, la qual cosa suposa una flagrant vulneració del dret internacional. L’Observatori de Drets Humans i Empreses al Mediterrani (ODHE) i l’observatori Xoc Monitor denuncien l’intent d’annexió de les aigües territorials del Sàhara Occidental per part del Marroc perquè vulnera un dels pilars jurídics bàsics del Dret Internacional, la Carta de Magna de la Descolonització, amb l’objectiu de mantenir una ocupació basat en l’explotació il·legal dels recursos naturals del territori sahrauí a costa dels drets del poble sahrauí al seu territori i els seus recursos.

  • Nacions Unides ha declarat a través de múltiples resolucions que el Sàhara Occidental és un Territori No Autònom pendent de descolonització i que per tant, les potencies ocupants de iure, Espanya, i de facto, el Marroc, no tenen jurisdicció sobre el territoris i els seus recursos naturals.
  • Sobre la base de la Carta i les resolucions de Nacions Unides, s’han pronunciat també organismes internacionals com la Unió Àfrica (Resolució AHG.92 (XV) de 1979) i el Tribunal de Justícia Europeu (C-104/16P de 2016; C-266/16 de 2018; T-180/14 de 2018) que no reconeixen la sobirania del Marroc sobre el territori sahrauí ocupat.
  • El Dret Internacional Humanitari (Regulacions de la Haia de 1907; IV Convenció de Ginebra de 1949, Protocol Addicional I de 1977) prohibeix el saqueig i explotació dels recursos naturals per a l’obtenció de benefici econòmic, així com la destrucció de l’entorn mediambiental en contextos d’ocupació militar, especificant que l’Estat ocupant no adquireix sobirania sobre el territori ocupat.

Malgrat tenir tota la legalitat internacional en contra, l’Estat Espanyol, encara potència administradora del Sàhara Occidental segons Nacions Unides, i la Unió Europea van signar el 2018 un acord pesquer amb el Marroc, a través del qual 90 vaixells espanyols poden pescar en aigües adjacents al Sàhara Occidental Ocupat a canvi d’una contrapartida econòmica de 52 milions d’euros anuals.

D’aquesta manera, Espanya i la UE contribueixen a la vulneració del Dret Internacional i els drets del poble saharauí sobre els seus recursos naturals. L’explotació il·legal dels recursos pesquers per part del Marroc, Espanya, la UE i altres potències internacionals, suposa a més un obstacle a la solució política del conflicte del Sàhara Occidental.

Qüestionar l’ampliació de la ZEE marroquina a aigües espanyoles implicaria qüestionar la pròpia legitimitat dels vaixells espanyols a pescar en aigües sahrauís a través de l’acord de pesca UE-Marroc.

Aquesta annexió, a més de ser il·legal, posa en perill els sobreexplotats ecosistemes marins, així com l’existència de determinades espècies marines en aigües Adjacents al Sàhara Occidental. Suposa un cop als esforços de la comunitat internacional i de l’ONU a resoldre pacíficament el conflicte.

Compartim dos informes recents de l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània que amplien la informació: