La privatització de la seguretat a Jerusalem Est accentua la violència contra les dones palestines

Destacats, Notícies

maig, 2020

L’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània i Shock Monitor publiquen ‘Privatització de la seguretat, control social i el seu impacte de gènere a Jerusalem Est, un paper de Nora Miralles que analitza la presència de les empreses militars de seguretat privada (EMSP) a Jerusalem Est i els seus impactes de gènere. La publicació coincideix amb la commemoració del 72 aniversari de la Nakba, que suposa l’expulsió de més de 700.000 palestines i palestins de les seves llars i l’inici de l’apartheid israelià, que es continua perpetuant amb polítiques i tecnologies de control social com les que descriu l’informe.

  • Des de l’annexió il·legal de Jerusalem Est per part d’Israel, s’ha produït un procés de securitització de la ciutat, que es materialitza en el desplegament de polítiques públiques de seguretat i de vigilància massiva de la població palestina.
  • Empreses privades com G4S, Anyvision, Mer Group o Modi’in Ezrachi gestionen la seguretat i vigilància als carrers, checkpoints, assentaments il·legals i presons.
  • Les conseqüències d’aquesta securitització és la criminalització de la resistència i les dissidències urbanes, així com la limitació de l’accés a l’espai públic, la socialització col·lectiva, i els drets a la privacitat.
  • El risc de les dones palestines a patir assetjament o abusos físics i sexuals s’accentuen, així com la ruptura de vincles comunitaris, uns vincles que són decisius per a les palestines en situació de violència de gènere o en casos d’extrema vulnerabilitat econòmica.

Des de l’annexió il·legal de Jerusalem Est el 1967 per part d’Israel, durant la Guerra dels Sis Dies, i la proclamació de la ciutat ocupada com a capital indivisible de l’Estat Jueu, les polítiques urbanes a Jerusalem han estat orientades a unificar la ciutat sota un comandament israelià i al desenvolupament de polítiques de vet a la població àrab a l’hora d’accedir a la plena ciutadania. En aquest context, s’ha produït una progressiva securitització de la ciutat, amb un desplegament de mitjans de vigilància massiva, així com de polítiques públiques de seguretat o de criminalització de la resistència i les dissidències urbanes, que ha construït relacions diferencials entre residents considerats mereixedors de protecció i aquells etiquetats com a amenaça potencial a la seguretat.

L’expansió d’Empreses Militars de seguretat privada, ha anat augmentant progressivament, des dels anys 90, però especialment a partir de la segona meitat dels 2000, substituint funcions públiques de l’Estat. En el cas de Jerusalem Est aquestes empreses tenen un creixent paper en el disseny i gestió de sistemes de vigilància i control social, en la protecció de barris i assentaments colons, la guàrdia de checkpoints i la vigilància d’institucions públiques, presons, monuments i infraestructures de transport.

Segons l’autora del paper, Nora Miralles “sota una pàtina de modernitat i de smart city, el govern municipal de Jerusalem ha anat desplegant sistemes de vigilància tecnològica, biomètrica i de predicció del comportament com a estratègia per incrementar el control sobre la comunitat palestina”, una tecnologia de l’apartheid que afecta especialment a les dones i que les empreses de seguretat privada promocionen i exporten sota el màrqueting de field tested (testejat sobre terreny).

Un dels programes de vigilància panòptica més conegut és el “Mabat 2000”, dissenyat per les empreses privades AGM Company i Mer Group, que ha suposat el desplegament de més de 350 càmeres i sensors a la Ciutat Vella de Jerusalem, registrant imatges 24 hores, 7 dies a la setmana. Altres empreses de seguretat privada que participen en el negoci de la vigilància són Anyvision o Athena GS3 (C. Mer Industries). Els directius d’aquesta última estan vinculats, a més, a la Unit 8200, que actua com a agència d’intel·ligència militar israeliana, intervenint les comunicacions telefòniques i online de palestines en els Territoris Ocupats. Modi’in Ezrachi, opera en alguns dels checkpoints adjacents a Jerusalem i G4S proveeix de sistemes de seguretat al Servei Penitenciari d’Israel.

La privatització de la seguretat condiciona decisivament les experiències de vulnerabilitat de les dones palestines de Jerusalem Est i genera impactes diferenciats en el seu exercici dels Drets Humans. Un dels principals efectes de la vigilància massiva i de la monitorització permanent de les activitats de les palestines a la ciutat són les limitacions que aquesta suposa en l’accés a l’espai públic i de socialització col·lectiva, amb afectació als drets civils i polítics i al dret a la privacitat que, a més, agreugen la discriminació prèvia en l’esfera pública i política que ja pateixen les dones en les societats patriarcals i poden contribuir de manera substancial a l’aïllament ia la ruptura de vincles comunitaris. Vincles que són decisius, per exemple, per a les dones en situació de violència de gènere en l’àmbit de la llar o la família, o en casos d’extrema vulnerabilitat econòmica, en un territori on l’índex d’atur entre les dones palestines és de l’85% .