Informe ‘Guerra de Fronteres’

El Transantional Institute , Stop Wapenhandel i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau han publicat un nou informe d’investigació que aborda la militarització de les fronteres. L’informe Guerra de Fronteres posa de manifest l’interès de les grans empreses d’armament i de seguretat en construir el discurs i les polítiques de la militarització i de securitització envers les persones en busca de refugi, que la UE i els estats europeus estan duent a terme cada vegada amb més intensitat.

Els mercats d’armament i de la seguretat, imbricats en la lluita contra el dret a l’asil i la lliure circulació de les persones

Entre les dades que analitza l’informe, des de l’ODHE destaquem l’increment en la venta global d’armes i exportacions de llicències als països del Pròxim Orient. Entre 2005 i 2014, els estats membres de la UE van aprovar exportacions d’armes a la regió per més de 82.0000 milions d’euros. Aquest mercat creixent, a més, té molt a veure amb la feina bruta que fan els països del sud i est de la Mediterrània, des de Turquia al Marroc, a l’hora de contenir les persones que fugen dels conflictes armats, de la repressió i de les penúries.

De fet, entre les ventes europees d’armes a la regió MENA també trobem materials i equipaments per control de fronteres, com la llicència d’exportació per 34 milions d’euros que el govern neerlandès va aprovar a Thales Nederland per a la venta de sistemes de radars C3 a Egipte, malgrat les continues violacions de drets humans que el règim egipci perpetua sobre el seu territori. De fet, segons explica l’informe “[u]na de les raons donades pel govern neerlandès per la concessió de la llicència d’exportació a Thales és el paper que juga la marina egípcia a l’hora d’aturar la immigració ‘clandestina’ a Europa”

Les companyies que més es beneficien del negoci de la seguretat de les fronteres a Europa són, segons l’Informe, Airbus, Finmeccanica, Thales, grans exportadores d’armes també a Orient Pròxim, tot i les violacions de drets humans i els conflictes armats oberts a la regió. Destaquen també l’espanyola Indra o la francesa Safran. Airbus, a més, promou el drone Harfang, produït conjuntament amb Israel Aerospace Industries (IAI). IAI també ha rebut fons de FRONTEX per a realitzar estudis d’investigació.

En aquest mercat de la seguretat i de la militarització de les fronteres, l’informe fa èmfasi especialment Israel, únic país no-membre de la UE que té dret a beneficiar-se del finançament en I+D dels programes marc de la UE i pel qual s’han desenvolupat diversos projectes innovadors en seguretat i control en col·laboració entre empreses o universitats israelianes i institucions europees.

De fet, Israel aprofita l’ocupació de Palestina i en concret el setge a Gaza i l’annexió il·legal de territori a Cisjordània per exportar un model de seguretat i control de persones i fronteres ‘provat’ sobre el terreny, com ja va posar de manifest l’Informe de Negocis Ocults .

També Bulgària i Hongria estarien estudiant la possible compra de tanques similars a les que s’utilitzen a la frontera d’Israel amb Egipte. Algunes de les empreses en contacte amb les autoritats europees i comunitàries són ELBIT o ELTA, filial d’IAI. La major empresa d’armament i de seguretat israeliana, Elbit, també afirma dur a terme “programes relacionats amb projectes de seguretat fronterera, sistemes de vigilància costera y sistemes integrats de seguretat d’aeroports per al Governs europeus i d’altres llocs”, com cita l’Informe Guerra de Fronteres.

L’any 2015 també Suïssa va encomanar 6 vehicles no tripulats a Elbit per uns 230 milions d’euros. Els vehicles per a missions de vigilància de fronteres són Hermes 900, el mateixos utilitzats habitualment per intervenir i controlar la població palestina. Elbit també és responsable de la construcció de la xarxa de torres de vigilància entre Mèxic i els Estats Units a l’estat d’Arizona.

El mercat de la seguretat de fronteres és un creixent negoci a Europa, tot i el dret inalienable de tota persona a cercar refugi i una vida millor fora de la seva terra i tot i l’obligació permanentment incomplerta per part d’Europa d’acollir-los i proporcionar-los el refugi adequat. L’increment del negoci de les empreses d’armament i de seguretat, i la complicitat amb empreses i règims que violen de manera continuada els drets humans no contribueix de cap manera a la construcció d’un món més just i pacífic.

Més informació