El Primer informe de l’Observatori de Drets Humans i Empreses al Nord d’Àfrica i el Pròxim Orient analitza les relacions econòmiques entre Catalunya i Israel des de la perspectiva dels drets humans i de l’impacte de l’activitat econòmica en aquests. L’Informe també recull estudis de cas d’empreses catalanes, espanyoles i israelianes i del seu impacte en la situació a l’Orient Mitjà.

En les relacions Catalunya – Israel, l’informe posa de manifest l’interès polític de les institucions catalanes per augmentar les relacions comercials, econòmiques i de col•laboració en R+D, amb institucions públiques i privades israelianes, sobretot des del 2010. Les exportacions catalanes a Israel suposen el 32% de les exportacions de l’estat espanyol al país i el 23,2% pel que fa a les importacions israelianes a l’estat espanyol.

Això no obstant, aquestes relacions són tan sols un 0,2% i un 0,6% del total del flux internacional per a Catalunya. L’aposta és per tant política i persegueix estrènyer relacions amb un país i un mercat que es perceben com a capdavanters en el desenvolupament tecnològic.

Aquesta reconeguda potència israeliana, però, ve donada en bona part pel fort lligam de tota l’economia amb el sector de defensa, essent Israel un dels països amb més despesa militar del món. El desenvolupament es justifica i reinverteix en l’economia de l’ocupació i del control de la població palestina a Jerusalem, a Cisjordània, a la Franja de Gaza, però també a través de desenes de lleis discriminatòries per la població palestina que viu a l’estat d’Israel.

L’Informe Drets Humans al Marge ha centrat el seu anàlisi en ACCIÓ, l’agència per la promoció empresarial, la qual ha desenvolupat diversos instruments encaminats a promoure les relacions entre agents empresarials i d’investigació catalans amb contraparts israelianes.

Els instruments s’articulen a través de MATIMOP, Autoritat Israeliana per la Innovació, amb qui ACCIÓ té un Conveni de cooperació per a la promoció industrial, la recerca i el desenvolupament (2011).

EL MATIMOP promou entre d’altres instruments:
MEIMAD Leveraging Military, Defense and Commercial R&D for Dual Use Technologies (Aprofitament de l’R+D Militar, de Defensa i Comercial per a les Teconologies de Doble Ús). El Programa és una col•laboració entre MATIMOP, el Ministeri de Finances i l’Administració pel Desenvolupament d’Armes i d’Infraestructura Tecnològica del Ministeri de Defensa.
• Incentive Program for the Encouragement of the Establishment of Project Centers of Multinational Companies in Israel. (Programa Incentiu per la Promoció de l’Establiment de Centres de Projectes d’Empreses Multinacionals a Israel). El finançament d’aquest programa es prioritza en funció de les àrees designades pel govern israelià com a Àrees de Prioritat Nacional, designació que no sempre respon a criteris socio-econòmics sinó polítics i en el qual s’inclouen zones annexionades il•legalment per Israel a Cisjordània. El 2013, 91 assentaments entraven dins de les Àrees de Prioritat Nacional.
A més, MATIMOP s’encarrega d’assessorar i recolzar financerament empreses íntimament lligades a l’exèrcit israelià, com ara Accubeat o Elbit Security Systems.

Israel és un de les 8 àmbits de promoció estratègica d’ACCIÓ al món.

L’Informe conclou que ACCIÓ no ha avaluat l’impacte negatiu que la promoció d’Israel com a país estratègic per a la cooperació empresarial té per a la situació d’ocupació i de vulneració constant dels drets humans a la regió. L’actuació d’ACCIÓ contradiu de manera flagrant les obligacions de coherència de les polítiques públiques en relació amb la Llei del Foment de la Pau aprovada pel Parlament de Catalunya i en relació als tractats i convencions internacionals en matèria de drets humans i de dret internacional humanitari.

La investigació conclou que:

  • ACCIÓ i les persones responsables de la institució són coneixedores de la situació de violència i de la relació entre el sector militar i de defensa i la resta de l’economia israeliana.
  • ACCIÓ assessora i informa de manera esbiaixada els agents empresarials catalans pel que fa als impactes i riscos de desenvolupar activitats econòmiques amb Israel
  • ACCIÓ no aporta cap tipus d’informació ni advertència sobre les complicitats i responsabilitats en que poden incórrer les empreses en actuar a Israel.
  • ACCIÓ considera Israel com un dels 8 àmbits territorials de promoció estratègica sense tenir en compte que l’estat d’Israel és un estat altament militaritzat i que vulnera els drets humans de manera permanent, sobretot pel que fa a la població palestina.

 

L’informe Drets Humans al Marge també estudia el cas de les empreses ICL, SEMI i Magal.

Israel Chemicals Ltd.
A la comarca catalana del Bages, ICL Iberia explota les mines de Súria i Sallent des del 1998, i hi ha teixit una gran xarxa empresarial, d’inversió i fins i tot de recolzament a una part del teixit social, esportiu i educatiu català, que li proporciona encara més capacitat de lobby davant de les institucions. L’activitat empresarial de ICL- Iberia no només ha creat un greu impacte mediambiental i de deute a Catalunya, sinó que darrere la seva empresa matriu amb seu a Tel-Aviv, s’amaguen complicitats amb greus violacions de Drets Humans i un clar posicionament militarista.

ICL és una empresa que no només es beneficia de l’ocupació sinó que recolza activament les polítiques israelianes:
– L’empresa ha venut entre el 2008 i el 2010 fòsfor blanc per a la producció de projectils incendiaris amb l’exèrcit nord-americà, proveïdor al seu torn de l’exèrcit d’Israel.
– L’empresa recolza financerament diverses unitats de l’exèrcit d’Israel, entre ells unitats de controls de l’ocupació i setge a la franja de Gaza, però també de recolzament a unitats formades per voluntaris estrangers i centres d’acollida per a aquests.

MAGAL S3 Security Systems Ltd.
Magal S3 España S.L. és la filial ibèrica de la empresa israeliana Magal S3 Security Systems Ltd, líder mundial en solucions de seguretat i ciberseguretat per entorns complexos i infraestructures critiques com fronteres, centres penitenciaris, ports, aeroports, instal•lacions militars i governamentals, entre d’altres.
El desenvolupament tecnològic de Magal ha estat possible per la experiència acumulada durant 40 anys en la contribució a l’ocupació i apartheid del govern d’Israel sobre la població de Palestina. L’any 2002, Magal va guanyar el 80% de les licitacions per dotar d’un sistema de seguretat de detecció d’intrusions en més de 125 km del Mur de Separació. Un Mur que va ser considerat l’any 2004 per la Cort Internacional de Justícia de la Haia com il•legal.

Magal s’ha convertit en la principal empresa proveïdora de tanques intel•ligents amb sistemes de seguretat perimetral, sistemes que també estan instal•lades en els assentaments il•legals d’Ariel, Alfei Menashe, Karnei Shomron, Shilo, Geva Binyamin (Adam), Tzofim, Shaked, Giva’at Ze’ev i Itamar als Territoris Ocupats Palestins.

La marca “Made in Israel” ha servit a Magal S3 per convertir-se en una empresa multinacional que opera en més de 80 països, entre els que destaca l’estat espanyol.
Des de l’any 2013, l’Autoritat Portuària de Tarragona ha adjudicat diversos contractes a l’empresa Magal S3.

SEMI (Sociedad Española de Montajes Industriales S.A.)
El 2015 Israel va adjudicar al GRUP SEMI, filial del grup ACS, un gran contracte per a l’electrificació de la xarxa ferroviària israeliana i de la futura línia A1 (Tel Aviv -Jerusalem). El traçat de la línia A1 inclou més de 6 quilòmetres de xarxa ferroviària construïda en territori ocupat, bona part sota terres expropiades als dos municipis palestins de Beit Iksa i Beit Surik. A més, el doble traçat ferroviari també travessa l’enclavament ocupat de Latrun, àrea en la qual tres localitats palestines van ser esborrades del mapa durant la guerra del 1967.

L’informe inclou també una investigació sobre la indústria de la ciberseguretat a Israel i els seus lligams amb agents catalans. Entre el 14 i el 17 de novembre de 2016 s’organitzà a Tel Aviv la 4a Conferència Internacional sobre Seguretat Nacional i Ciberseguretat, cita a la qual assistiren agències de seguretat governamentals i empreses de tot el món. L’Agència per la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya, ACCIÓ, va preparar durant els últims mesos una missió comercial per promoure la participació catalana en aquesta conferència amb l’objectiu de crear llaços de cooperació empresarial i institucional en aquest camp. Cadascuna de les 8 empreses o centres tecnològics catalans participants a aquesta missió empresarial reberen un ajut financer de 760,28€ com a borsa de viatge.

L’Informe Drets Humans al Marge és la primera publicació en paper de l’ODHE, que a més compta amb anàlisis d’empresa publicades regularment en línia.

DESCARREGAR L’INFORME SENCER:

En català

En castellano

 

 

abr. 2017