Indra

L’Institut Nacional de la Indústria (INI), entitat estatal espanyola, va crear en el 1989 Indra a través de la fusió d’INISEL, grup públic, i la CESELSA, corporació privada, amb l’objectiu d’agrupar tot el sector electrònic i informàtic de la indústria pública. En aquest moment l’empresa estava participada per la Societat Estatal de Participacions Industrials (40%), corporacions empresarials (40%) i el sector bancari (20%). Des de la seva creació, Indra generava pèrdues de forma continuada fins a 1999. Amb l’empresa sanejada i començant a obtenir beneficis, l’Administració de José María Aznar va vèncer les seves participacions estatals a diferents accionistes privats. Paral·lelament, el Ministeri de Defensa d’Espanya encarrega el desenvolupament electrònic de la majoria del seu armament en l’empresa. En el 2006 i el 2007, Indra obté les empreses Azeria i Soluciona passant de 6.360 treballadores en el 2000 a més de 31.000. En els últims 10 anys l’empresa ha crescut de forma ininterrompuda amb una taxa de creixement del 344%[1].

Indra és una empresa estratègica per al Regne del Marroc en el desenvolupament de les vies de transport del país a escala de passatgers, però també de matèries primeres dels seus territoris. El Marroc, no obstant això, considera part del seu territori el Sàhara Occidental, contravenint el Dret Internacional que afirma que el Sàhara Occidental és un territori pendent de descolonització i, per tant, el Marroc no té sobirania legítima sobre aquest territori, ni la seva població ni els seus recursos naturals. En aquest sentit, una de les raons fonamentals per a entendre l’ocupació del Sàhara Occidental per part del Marroc, és el benefici econòmic que extreuen de l’explotació dels seus recursos naturals, concretament fosfat, sorra, peix, entre altres. Les aigües adjacents del Sàhara Occidental són un dels caladors més rics de tot el món amb productes marins d’alta qualitat com el pop amb una alta demanda i preu en el mercat global. El desenvolupament de les infraestructures des del Marroc fins al Sàhara Occidental està orientada al transport d’aquestes matèries primeres. Ports, carreteres, aeroports, línies aèries, etc., són peces estratègiques a la matriu extractivista en el Sàhara Occidental, un sistema d’explotació de recursos naturals que no reporta cap benefici per a la població sahrauí que viu sota l’ocupació. 

[1] Pozo., Alejandro, Simarro, Camino., Sabaté, Oriol. (2014) Defensa, Seguretat i ocupació com a negoci. Relacions comercials militars, armamentístiques I de seguretat entre Espanya I Israel. Novact. Pp. 45

Empresa matriu

INDRA SISTEMAS S.A.

Situació legal de l’empresa i filials

Amb C.I.F. nº A-28599033, té el seu domicili social a Madrid, i està inscrita en el Registre Mercantil de Madrid

Any de fundació

1993

Executius i alts càrrecs

President: Fernando Abril-Martorell; Conseller delegat: Javier de Andrés; Directors generals: Antonio Mora Morando, Carlos González, Carlos Suárez, Cristina Ruíz, Eduardo Bonet, Hitesh Chaturvedi, Javier Lázaro, José Cabello, José Manuel Pérez-Pujazón, Maria Dolores Sarrión, Rafael Gallego; Directors: Gonzalo Gavín, Luis Permuy

Seu Central i dades de contacte

Seu central:

Alcobendas, Madrid (Espanya)

Dades de contacte:

Madrid: Avenida de Bruselas nº 35, 28108 Alcobendas (Madrid). Telf: (+34) 914 805 000.

Barcelona: Indra Software, Indra Business, Indra EMAC, Indra Comunicaciones, Indra Consultores i Indra Sistemas. www.indracompany.com

Recentment han obert un nou centre tecnològic a Sant Joan Despí (https://www.indracompany.com/es/noticia/indra-inaugura-centro-tecnologico-especializado-sant-joan-despi)

Àrea econòmica o àmbit d’actuació empresarial

Desenvolupament de solucions tecnològiques integrals en els àmbits de transport, gestió de tràfic aeri, defensa i seguretat, ciberseguretat, energia, industria i consum, processos electorals, telecomunicacions i Media, sanitat, serveis financers i sector públic, i transformació digital a través de la unitat de negoci Minsait.

Activitat concreta en Defensa / Seguretat: Vigilància de fronteres, seguretat davant d’amenaces d’armament NRBQ (Nuclear, Radiològic, Biològic, Químic); ciber-seguretat, comandament i control, sistemes radar, defensa electrònica, comunicacions militars, simulacres de vol, centres de gestió d’emergències, seguretat en infraestructures públiques, drons i activitats en el sector espacial aportant satèl·lits.

Activitat a l’Estat espanyol

Indra té una intensa activitat econòmica a Espanya en els àmbits anteriorment citats. Treballa tant amb clients privats com públics. Indra és un dels principals proveïdores del Ministeri de Defensa. Indra és també la principal empresa adjudicatària per a la construcció de tanques a la frontera de Ceuta i Melilla. Entre 2004-14 va rebre 27 milions d’euros del Ministeri d’Interior (Grasso, Danielle. 2015. “ACS, Indra i Ferrovial porten 8 de cada 10 euros las tanques de Ceuta y Melilla”. El Confidencial. 19 Setembre. Disponible a: elconfidencial.com/espana/2015-09-19/acs-indra-ferrovial-coste-obras-mantenimiento-vallas-ceuta-y-melilla_1018417/ ) 

Activitat econòmica en el Sàhara Occidental i el Marroc

-Implantació d’un sistema de gestió per a comunitats portuàries marroquines en consorci amb l’empresa Portel;

-Otorga recolzament en sistemes de combat a la Corbeta SIGMA i la fragata FREMM de la flota marroquí; 

-Proporciona recolzament per a l’exèrcit marroquí a través del subministrament de ràdios tàctiques des de fa més de 30 anys;

-Gestió i control del primer túnel de la xarxa principal de carreteres del Marroc, a l’autopista Marràqueix-Agadir;

-Implantació del sistema de la gestió Da Vinci per a la xarxa ferroviària;

-Provisió sistemes de navegació aeris per als aeroports marroquins d’Agadir a més de Safi i Ifrane.

– Ampliació de la xarxa de comunicacions per satèl·lit per a la gestió del tràfic aeri del Marroc, incloent els aeroports d’Al-Aaiun i Dakhla en els territoris ocupats sahrauís.

Altres informacions rellevants de l’empresa

Indra controla el 80% de la Societat Espanyola de Míssils (Inmize) i es la filial espanyola de la principal empresa fabricant de míssils a nivell europeu (MBDA) i participa en el grup europeu aeroespacial i defensa EADS (des del 2014 Airbus). Indra desenvolupa projectes en més de 140 països, compta amb una xarxa de 75 centres distribuïts en 46 països, i manté filials en Estats Units, Alemanya, Xina, Austràlia i Brasil.

Durant 2017 el seu benefici net augmentà un 82% respecte l’any anterior, ascendent als 127 milions d’euros. https://www.indracompany.com/sites/default/files/180227_np_indra_resultados_2017.pdf 

Des del 1992 fins al 2011, Javier Monzón ha dirigit l’empresa. A partir d’aquest moment fou substituït per Fernando Abril-Martorell, fill de l’ex-ministre d’economia de l’UCD. A Catalunya, Indra està dirigida per Manuel Brufau, germà d’Antoni Brufau, actual president de Repsol, anteriorment de Gas Natural i Director general del grup La Caixa.

Els principals accionistes d’Indra són: Societat Estatal de Participacions Industrials (20,14%), Corporació Financera Alba (11,32%), Fidelity Management Research (10.14%), T. Rowe Price Associates (3,23%) i Schroders Plc. (3,45%). El 51,72% d’accions restants es distribueix en “Altres accionistes” que segons Indra no superen individualment el 3%.

L’empresa Indra ha desenvolupat i implementat, amb l’empresa PORTEL, un sistema informàtic anomenat “Red Sea Horse” per a facilitar la gestió de les comunicacions en l’àmbit portuari[1]. D’aquesta forma es permet als distints actors de la comunitat portuària del Marroc interactuar electrònicament i agilitzar gestió d’escales, el moviment de mercaderies i el trànsit de passatgers. Aquest recolzament ha sigut possible gràcies a un contracte adjudicat per a l’Agence Nationale des Ports que ascendeix a 4 M€. Aquesta agència marroquina considera marroquins els ports de l’Al-Aaiun, Boujadour i Dakhla[2]. Per tant, el sistema “Red Sea Horse” s’implementa també en aquests ports amb l’objectiu d’agilitzar i millorar la gestió portuària per al transport de les matèries primeres que s’espolien dels Territoris Ocupats Sahrauís.

En aquesta línia, en el transport marítim i la pesca dels recursos marins en les aigües del Sàhara Occidental, és fonamental el control marítim per part de la flota militar marroquí. El Marroc ha incorporat en els últims anys múltiples naus de guerra que reforcen el seu poder militar[3]. Indra és també un soci de confiansa per a la Marina marroquina, proporcionar sistemes de combat a la Corbeta SIGMA i la fragata FREMM.  També proporciona recolzament per a l’exèrcit marroquí a través del subministrament de ràdios tàctiques des de fa més de 30 anys.

Quant a les infraestructures de carreteres del Marroc, en l’any 2010, Indra va donar recolzament al país africà per a la gestió i control del primer túnel de la xarxa principal de carreteres del Marroc, a l’autopista Marràqueix-Agadir després d’adjudicar-se un contracte amb Autoruoutes du Maroc (ADM) per l’import de 6 M €. Amb 230 kilòmetres, l’autopista Marràqueix-Agadir unirà Nord i Sud del Marroc i permetrà reduir en dues hores el trajecte entre aquestes dues importants ciutats marroquines, fent més accessible Agadir i afavorint la indústria i els intercanvis comercials a la zona, entre aquests intercanvis comercials trobarem productes pescats en territori ocupat. Agadir és un dels principals ports del Marroc en matèria de pesca. Molts vaixells marroquins i europeus que pesquen en el Sàhara Occidental realitzen els desembarcaments del peix en Agadir. Per aquesta raó, s’ha desenvolupat una gran indústria de conserveres i de congelació dels productes marins. Milers d’empreses tracten i manufacturen el peix per a després ser transportades cap a Europa i altres regions del món. Moltes d’aquestes empreses són marroquines amb la inversió espanyola com els casos de Discefa[4] o Frigoríficos Camariñas[5].

En l’àmbit aeronàutic, Indra proveeix sistemes de navegació aeris per als aeroports d’Agadir, Safi i Ifrane[6]. També ha donat recolzament al desplegament de nous radars en el Marroc i modernització del centre de control d’Agadir[7]. ONDA, l’Oficina Nacional d’Aeroports marroquina, adjudicà el passat 2015 a Indra[8] els contractes per al desplegament de radars de vigilància del trànsit aeri en tres emplaçaments distints, així com per a la modernització del centre de control d’Agadir, per un preu entorn dels 10 milions d’euros. La companyia tecnològica desplegarà en Agadir una estació amb un radar primari i un radar secundari que de forma combinada ofereixen la màxima capacitat de detecció i identificació d’aeronaus. Així mateix, la multinacional implantarà un radar secundari a Safi  i altre a Ifrane, de les mateixes característiques que el d’Agadir, per a reforçar el control dels moviments en el seu espai aeri. Aquest recolzament reforçarà el transport de matèries primeres des de l’aeroport d’Agadir a altres aeroports internacionals.

Indra porta col·laborant amb el Marroc des de l’any 2002 i també ha col·laborat en l’ampliació de la xarxa de comunicacions per satèl·lit per a la gestió del tràfic aeri del Marroc, així com la cobertura de vigilància de l’espai aeri marroquí. L’any 2009[9] s’adjudicà un contracte d’ONDA per a ampliar en una segona extensió, la xarxa satèl·lit que consisteix a la implantació de tres estacions addicionals en zona ocupada, en els aeroports de las ciutats d’Al-Aaiun, Es-Semara i Dakhla. Les ciutats d’Al-Aaiun i Dakhla són llocs clau per al transport del producte marí. Aquesta complicitat és especialment rellevant tenint en compte la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 30 de novembre del 2018 que l’Acord d’Aviació entre la UE i el Marroc no pot incloure el territori geogràfic del Sàhara Occidental, ja que no té sobirania sobre el mateix[10]. El TJUE reconeix que el Front Polisario podria interposar una demanda individual com a afectat “si l’Acord relatiu als serveis aeris fos aplicable al territori del Sàhara Occidental”. Les companyies aèries com Transavia, Binter o Royal Air Maroc que operen entre la UE i els aeroports d’Al-Aaiun i Dakhla ja no tenen suport legal per a mantenir dites operacions[11]. En aquest sentit, la xarxa de comunicació per satèl·lit desenvolupada per Indra per al Regne del Marroc contribueix a aquesta complicitat i, per tant, alimenta les violacions del Dret Internacional en relació amb la qüestió del Sàhara Occidental.

[1] Informació corporativa de la empresa Indra: www.indracompany.com/es/noticia/indra-implantara-marruecos-gestion-comunidades-portuarias-4-m 

[2] Per més informació veure: www.anp.org.ma/Services/Pages/Portdumaroc.aspx?reg=7 

[3] CFB; SDF (Ed.), CODINA, E.; DÍAZ-BODOQUE, C.; SERRA, X.; y SIERRA, J. (2019). Els tentacles de l’ocupació: Informe sobre l’explotació dels recursos pesquers del Sáhara Occidental en el marc de l’ocupació del Estat Marroquí. ODHE; Shock Monitor. Barcelona.

[4] Per més informació veure fitxa DISCEFA en www.odhe.cat 

[5] ODHE (2019), Op. Citada.

[6] Veure informació corporativa de l’empresa: www.indracompany.com/watmc2016/downloads/Newsletters_Landing/Morocco-PSR_&_MSSR_mode_S_radars.pdf

[7] Per més informació veure: www.europapress.es/economia/noticia-indra-desplegara-nuevos-radares-marruecos-modernizara-centro-control-agadir-20151022122836.html 

[8] Per més informació veure: www.asdnews.com/news-64365/indra_to_deploy_new_radars_in_morocco_and_modernize_the_agadir_control_center.htm 

[9] Informació corporativa de l’empresa. www.indracompany.com/es/noticia/marruecos-mejorara-gestion-trafico-aereo-tecnologia-indra 

[10] Veure la sentència del TJUE: www.curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=208458&pageIndex=0&doclang=fr&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=270552

[11] WSRW (2018) “TJUE: el acuerdo de aviación no es válido para el Sáhara Occidental”, desembre. En línia: www.wsrw.org/a110x4352 (accedit el 4/02/2019).

Tenint en compte les nombroses resolucions de les Nacions Unides, el Dret Internacional i les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Sàhara Occidental és un territori pendent de descolonització i mentrestant, cap ens públic o privat pot saquejar o recolzar a l’espoli dels seus recursos sense el consentiment explícit de la seva població, reconeguda a través del seu únic representant: el Front Polisario. Enfront d’aquestes proves fàctiques i jurídiques l’Observatori de Drets humans i empreses (ODHE) a la Mediterrània, recomanem:

  • Exigir la finalització de la col·laboració entre l’empresa Indra i els respectius ministeris i organismes marroquins que es beneficien del recolzament i tecnologia espanyola i que representen una vulneració del Dret a la lliure determinació del poble sahrauí.
  • Rescindir i / o no realitzar adjudicacions de contractes públics per part de les Administracions de l’Estat espanyol amb l’empresa Indra per la seva implicació en l’ocupació de territori sahrauí al brindar recolzament al Regne del Marroc.
  • Suspendre immediatament contractes de transferències d’armes, radars, recolzament tecnològic i altres ajudes militars al Regne del Marroc, ja que poden ser utilitzades contra població civil i cometre greus violacions de drets humans i del Dret Internacional humanitari en territori sahrauí.
  • Exigir responsabilitat civil, penal i criminal a les empreses que són còmplices amb la violació de Drets Humans a través de la transferència de tecnologia, béns o serveis produïts en governs, empreses i actors no estatals implicats en l’espoli continuat dels recursos naturals sahrauís.
  • Establir mecanismes de control que asseguren el respecte dels Drets Humans a escala internacional per a les empreses internacionals que vulguin implantar-se i / o desenvolupar part de la seva activitat en territori català i / o espanyol.
  • Exigir a l’empresa Indra que mostri públicament tots els contractes amb el Regne del Marroc i posi en marxa sistemes de deguda diligència efectius per a evitar vulneracions del Dret Internacional dels Drets Humans.