INDRA SISTEMAS S.A.

INDRA SISTEMAS S.A.

L’Institut Nacional d’Indústria (INI), entitat estatal espanyola, va crear l’any 1989 Indra a través de la fusió d’INISEL, grup públic, y la CESELSA, corporació privada, amb l’objectiu d’agrupar tot el sector electrònic i informàtic de la indústria pública. En aquell moment l’empresa estava participada per la Societat Estatal de Participacions Industrials (40%), corporacions empresarials (40%) i el sector bancari (20%). Des de la seva creació, Indra generava pèrdues de forma continuada fins el 1999. Amb l’empresa sanejada i començant a obtenir beneficis, l’Administració de Jose Maria Aznar va vendre les seves participacions estatals a diversos accionistes privats. Paral·lelament, el Ministeri de Defensa de l’Estat espanyol encarrega el desenvolupament electrònic de la majoria del seu armament a l’empresa. L’any 2006 i 2007, Indra adquireix les empreses Azeria i Soluciona passant de 6.360 treballadors l’any 2000 a més de 31.000. En els últims 10 anys l’empresa ha crescut de forma ininterrompuda amb una taxa de creixement de 344%[1].

 

Des de la seva privatització, Indra no ha cessat de rebre contractes del Ministeri de Defensa, fet que ha possibilitat l’enorme participació de l’empresa en nombrosos projectes militars i d’armament que posteriorment és utilitzat en conflictes internacionals com al Iemen[2].

 

L’empresa afirma que els sistemes “protegeixen més de 5000 km de fronteres per mar i terra en diferents països i continents”[3]. La tecnologia SIVE (Sistema Integrat de Vigilància) que combina el control de tràfic marítim, monitoratge i vigilància, ha estat exportada a les fronteres de nombrosos països europeus i aprofitada en nombrosos projectes d’investigació en matèria securitària i militar. A través d’aquesta tecnologia i els projectes pilots europeus, Indra està contribuint a l’augment de la militarització de les fronteres, un fenomen que s’està estenent també a altres àmbits de la seguretat nacional com la identificació biomètrica[4], comunicacions, detecció d’amenaces en àmbits urbans, entre d’altres.

 

A l’Estat espanyol, Indra és la principal empresa adjudicatària per la construcció de tanques a Ceuta i Melilla; entre 2004-14 va rebre 27 milions d’euros del Ministeri d’Interior per aquesta finalitat[5]. Durant el 2015, l’àrea de negoci de Defensa i Seguretat d’Indra va representar el 19% del total dels seus beneficis.

[1] Pozo., Alejandro, Simarro, Camino., Sabaté, Oriol. 2014 Defensa, Seguretat I ocupació com a negoci. Relacions comercials militars, armamentístiques I de seguretat entre Espanya I Israel. Pp. 45

[2] Ortega, Pere. 2016. “Indra, una industria militar a Barcelona”. Revista Carrer núm. 140 de juny de 2016. Disponible en: www.centredelas.org/es/industria-y-comercio-de-armas/2720-indra-una-industria-militar-a-barcelona (data de consulta 10/11/2016)

[3] Informació corporativa d’Indra: http://www.indracompany.com/es/vigilancia-proteccion-fronteras (data de consulta: 13/04/2017)

[4] La identificació biomètrica és la verificació de l’identitat d’una persona a través de elements corporals o de comportament, inclouen la identificació de les impremtes dactilars , iris, veu, reconeixement facial, entre d’altres.

[5] Grasso, Danielle. 2015. “ACS, Indra y Ferrovial se llevan 8 de cada diez euros las vallas de Ceuta y Melilla”. El Confidencial. 19 Setembre. Disponible a: www.elconfidencial.com/espana/2015-09-19/acs-indra-ferrovial-coste-obras-mantenimiento-vallas-ceuta-y-melilla_1018417/  (data consulta: 13/04/2017)

El present informe va ser enviat el 9/02/2017 a l’empresa Indra amb l’objectiu de conèixer els seus comentaris. El 12/02/2017 vam rebre la següent resposta.

Situació legal de l’empresa i filials

INDRA SISTEMAS, S.A. amb C.I.F. nº A-28599033, té el seu domicili social a Madrid, i està inscrita en el Registre Mercantil de Madrid  (Tomo 865, Hoja M-11339, Folio 28).

Any de fundació

1993

Executius i Alts càrrecs. Fundador

President: Fernando Abril-Martorell; Conseller delegat: Javier de Andrés; Directors generals: Antonio Mora Morando, Carlos González, Carlos Suárez, Cristina Ruíz, Eduardo Bonet, Hitesh Chaturvedi, Javier Lázaro, José Cabello, José Manuel Pérez-Pujazón, Maria Dolores Sarrión, Rafael Gallego; Directors: Gonzalo Gavín, Luis Permuy

Fundador: Iniciativa de l’Estat espanyol: Institut Nacional d’Indústria (1989)

Seu Central

Alcobendas, Madrid (Espanya)

Dades de Contacte

Madrid: Avenida de Bruselas nº 35, 28108 Alcobendas (Madrid). Telf: (+34) 914 805 000. Barcelona: c/ Numancia, 185 08034 on es troben els grups: Indra Software, Indra Business, Indra EMAC, Indra Comunicacions, Indra Consultores i Indra Sistemas. www.indracompany.com

Nombre d'empleats

37.060 (2015) (1)

Àrea econòmica o àmbit d’actuació empresarial

Desenvolupament de solucions tecnològiques integrals en els àmbits de transport, gestió de tràfic aeri, defensa i seguretat, ciberseguretat, energia, industria i consum, processos electorals, telecomunicacions i Media, sanitat, serveis financers i sector públic, i transformació digital a través de la unitat de negoci Minsait.
Activitat concreta en Defensa/Seguretat: Vigilància de fronteres, seguretat davant d’amenaces d’armament NRBQ (Nuclear, Radiológic, Biologic, Químic); ciber-seguretat, comandament i control, sistemes radar, defensa electrònica, comunicacions militars, simuladors de vol, centres de gestió d’emergències, seguretat en infraestructures públiques, drones i activitats en el sector espacial aportant satèl•lits.

Activitat a l'Estat espanyol

Indra té una intensa activitat econòmica a l’Estat espanyol en els àmbits anteriorment citats. Treballa tant amb clients privats com públics. Indra és un dels principals proveïdors del Ministeri de Defensa. Indra és també la principal empresa adjudicatària per la construcció de tanques a la frontera de Ceuta i Melilla. Entre 2004-14 va rebre 27 milions d’euros del Ministeri d’Interior (2).

Activitat a Orient Mitjà i Nord d’Àfrica

Indra aporta solucions tecnològiques per productes armamentístics que després es venen a països com Turquia, Egipte, Qatar, Aràbia Saudita i Iemen (3). Segons la pròpia empresa, Indra aporta radars en un sistema de defensa a Omán per protegir l’espai aeri del país (4).

Indra manté una intensa relació de cooperació amb l’empresa israeliana Israel Aerospace Industries (IAI) en la producció tecnològica de drones; en el marc del projecte d’investigació europeu DeSIRE, Indra i IAI han desenvolupat un model dron “Heron” amb el sistema “Medium-Altitude Long Endurance  (MALE)” per reforçar la seguretat a les fronteres de la Unió Europea (5).

Altres informacions rellevants de l’empresa

Indra controla el 80% de la Societat Espanyola de Míssils (Inmize) i és la filial espanyola de la principal empresa fabricant de míssils a nivell europeu (MBDA) i participa en el grup europeu aeroespacial i defensa EADS (des de 2014 Airbus) (6). Indra desenvolupa projectes en més de 140 països i compta amb una xarxa de 75 centres distribuïts en 46 països, i manté filials als Estats Units, Alemanya, Xina, Austràlia i Brasil.

Durant 2015 els seus ingressos van ascendir a 2.850 milions d’euros.

Des de 1992 fins 2011, Javier Monzón ha dirigit la empresa. A partir d’aquell moment va ser substituït per Fernando Abril-Martorell, fill de l’ex-ministre d’economia de l’UCD. A Catalunya, Indra es dirigida per Manuel Brufau, germà d’Antoni Brufau, actual president de Repsol, anteriorment de Gas Natural i Director general del grup La Caixa (7).

Els principals accionistes d’Indra són: Societat Estatal de Participacions Industrials (20,14%),  Corporació Financera Alba (11,32%), Fidelity Management Research (10.14%), T. Rowe Price Associates (3,23%) i Schroders Plc.(3,45%). El 51,72% d’accions restants es distribueix en “Altres accionistes” que segons Indra no superen individualment el 3%. (8).

Fonts d’informació utilitzades en aquesta fitxa

  1. Informació corporativa d’Indra: indracompany.com/sites/default/files/indra_anexos_informe_anual_rsc_2015_es_20160608_1.pdf
  2. Grasso, Danielle. 2015. “ACS, Indra y Ferrovial se llevan 8 de cada diez euros las vallas de Ceuta y Melilla”. El Confidencial. 19 Setembre. Disponible a: elconfidencial.com/espana/2015-09-19/acs-indra-ferrovial-coste-obras-mantenimiento-vallas-ceuta-y-melilla_1018417/ (data consulta: 13/04/2017)
  3. Ortega, Pere. 2016. “Indra, una industria militar a Barcelona”. Revista Carrer núm. 140 de juny de 2016. Disponible en: centredelas.org/es/industria-y-comercio-de-armas/2720-indra-una-industria-militar-a-barcelona (data de consulta 10/11/2016)
  4. Resposta corporativa de Indra a la present fitxa d’empresa: “Comentarios al documento elaborado por ODHE sobre Indra y su actividad en Oriente Medio y Norte de África” (Annex I)
  5. Per més informació veure: https://artes-apps.esa.int/projects/desire
  6. , Alejandro, Simarro, Camino., Sabaté, Oriol. 2014 Defensa, Seguretat I ocupació com a negoci. Relacions comercials militars, armamentístiques I de seguretat entre Espanya I Israel.
  7. Per més informació veure: www.fundacionrepsol.com/es/la-fundacion/patronato/presidente-antonio-brufau-niubo.
  8. Informació corporativa d’Indra:www.indracompany.com/es/accionistas/estructura-accionarial

Indra Sistemas és la divisió encarregada del sector de seguretat i defensa. Aproximadament 1.035 persones treballen en aquest secció a la ciutat de Barcelona. En 2015 els beneficis en l’àmbit de Defensa i Seguretat van ascendir a 541,5 milions d’euros. El seu principal client és el Ministeri de Defesa de l’Estat espanyol[1].

 

Indra participa en la majoria de projectes militars del Ministeri de Defensa a través del desenvolupament de sensors, centres de comandament i control, simuladors de vol, radars, entre d’altres. Concretament, en els sistemes de vol dels avions de combat Eurofighter TyphoonF-2000, els Helicòpters Tigre i NH-90 que fabrica Airbus Defense and Space; tota l’electrònica i sistemes de comunicació de tota classe de bucs de guerra que construeix l’estatal Navantia; els blindats Pizarro i Lleopard que fabrica Santa Bàrbara; el guiat de míssils que disparen totes aquests armaments; així com també desenvolupa sistemes de guerra electrònica, pel que disposa d’una factoria/buc a Madrid. També participa en el principals consorcis de defensa a nivell internacional: programa Eurofighter, bucs LHD i 100, submarí S80, el sistema Galileo, el programa Copernicus o els satèl·lits Ingenio i Pau[2].

 

D’aquesta manera, Indra aporta solucions tecnològiques per material de defensa i seguretat que es ven a països com Turquia, Egipte, Qatar, l’Aràbia Saudita, Oman i el Iemen[3]. En alguns casos, la seva implicació és directa com el sistema aeri que Indra està desplegant a Oman[4]. En altres casos, Indra aporta sistemes a empreses d’armament que després venen aquests productes a actors implicats en conflictes internacionals. Per exemple Indra aporta els sistemes de combat als blindats Leopard de l’empresa Santa Bárbara Sistemas-General Dynamics[5] i els radars dels Eurofighters de l’empresa britànica BAE Systems[6]; l’Aràbia Saudita es troba en negociacions per la compra de com a mínim 250 blindats Leopard[7] i ja ha adquirit, a principis d’aquest any, 72 Eurofighters[8].

 

En aquest sentit, la legislació espanyola sobre exportació d’armament regulada (llei 53/2007) vinculada a la Posició Comuna Europea en aquesta matèria (944/2008) prohibeix autoritzar exportacions d’armament si es violen, o hi ha risc de violació, d’algun dels 8 criteris específics:

  1. Respecte dels compromisos i obligacions internacionals per part dels Estats membre (ex: embargo d’armes);
  2. Respecte dels drets humans i el dret internacional humanitari en el país de destí;
  3. Situació interna del país de destí en relació amb tensions i conflictes armats;
  4. Preservació de la pau, seguretat i la estabilitat regional;
  5. Seguretat nacional dels Estats membres, aliats i amics;
  6. Comportament del país comprador vers la comunitat internacional (ex.: lluita contra el terrorisme);
  7. Existència de riscos de desviació de la tecnologia militar i armament cap a altres actors interns o països no desitjats;
  8. Compatibilitat de les exportacions de tecnologia o equips militars com la capacitat econòmic i tècnica del país receptor.

 

Actualment, l’Aràbia Saudita participa en la guerra al Iemen liderant una coalició de 9 països àrabs que estan duent a terme una guerra de destrucció i bombardejos constants al Iemen. Segons l’Alt Comissionat de Nacions Unides pels Refugiats, el conflicte armat ha provocat 2.4 M de desplaçats interns i refugiats/des[9], 3.591 civils iemenites han mort i 6.360 han estat ferits[10]. Els criteris de la UE i la normativa estatal es violen i per tant, el Govern Espanyol és responsable de la inestabilitat regional i d’alimentar el conflicte armat al Iemen a través de les exportacions d’armament i tecnologia militar. Igualment, Indra és còmplice de les vulneracions del dret internacional ja que aquestes exportacions no serien possibles sense la seva participació.

 

[1] Ortega, Pere., “Indra, una industria militar a Barcelona”. Op. Cit.

[2] Per més informació veure: http://www.defensa.gob.es/agredwas/Galerias/documentacion/files/Industria_de_Defensa_y_Seguridad_2014.pdf

[3] Ortega, Pere., “Indra, una industria militar a Barcelona”, Op. Cit.

[4] Resposta corporativa de Indra a la present fitxa d’empresa: “Comentarios al documento elaborado por ODHE sobre Indra y su actividad en Oriente Medio y Norte de África” (Annex I)

[5] Informació tècnica dels blindats Leopards produïts per General Dynamics: https://www.gdels.com/esp/products/others_1.asp

[6] L’any 2015 Indra va guanyar el contracte per desenvolupar els radars dels Eurofighters per 90 milions d’euros, per més informació veure http://www.indracompany.com/es/noticia/indra-cierra-acuerdo-desarrollo-radar-eurofighter-90

[7] Centre Delàs. 2016. Arabía Saudí y los Bombardeos en Yemen. La responsabilidad del Estado espanyol. pp. 7. Disponible a: http://www.centredelas.org/images/INFORMES_i_altres_PDF/ArabiaSaudiYemenArmas2016_Delas.pdf (data consulta: 11/10/2016).

[8] Katz, Benjamin D. 2017 “BAE has next Eurofighter order in its sights as profit jumps”. Bloomberg markets. Disponible a: https://www.bloomberg.com/news/articles/2017-02-23/bae-systems-full-year-profit-jumps-13-on-u-s-spending-revival (Data consulta: 13/04/2017)

[9] Per més informació veure: http://www.unhcr.org/4c907a4a9.html

[10] UN High Commissions for Human Rights, Report A/HRC/33/38 del 4 d’agost de 2016. Disponible a https://documents-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G16/172/38/PDF/G1617238.pdf?OpenElement

Des dels atacs a Estats Units l’11 de setembre del 2001, la despesa en “Homeland Security” o seguretat nacional ha augmentat de forma constant. S’estima que l’any 2009, els costos en aquest sector van augmentar fins a 141.600 Ma nivell mundial[1]. Aquesta tendència s’ha vist reforçada per la utilització de l’arribada de persones que busquen refugi, una ‘crisi de refugiats’ que ha legitimat una  despesa de 15.000 M€ en control de fronteres, i de la que s’estima un augment de fins 29.000 M€  euros l’any 2022[2].

 

La inversió en seguretat nacional, incloent la militarització de les fronteres, ve precedida per la política d’investigació del sector de la seguretat de la UE. L’any 2003, es va crear el “Grup de Personalitats” per definir les línies estratègiques del “Programa Europeu de Investigació en Seguretat” (ERSP en el seu acrònim en anglès). Aquest grup estava format pels Comissaris Europeus de Investigació i Societat de la Informació, Relacions Exteriors i Comerç, l’Alt Representant de la UE de la Política d’Afers Exteriors i Seguretat; representants de l’OTAN, l’Associació d’Armament de l’Oest d’Europa, el Comitè Militar de la UE, 8 empreses multinacionals del sector armamentístic (EADS, BAE Systems, Thales, Leonador Finmeccanica) i les més grans empreses del sector tecnològic (Ericsson, Siemens, Diehl i Indra), així com centres d’investigació com Rand Corporation. Destaca la total absència de l’Organització Internacional per les Migracions, l’Agència de Nacions Unides pels Refugiats o  Organitzacions de la societat civil especialitzades en els conflictes armats i en les dinàmiques político-socials de les regions veïnes de la UE. Com a conseqüència, 3 de les companyies participants en aquest Grup són els majors beneficiaris del ERSP. És, per tant, obvi com les corporacions privades estan definint la política de seguretat de la Unió Europea i donant respostes militars i securitàries que requereixen la seva pròpia contractació per part de les institucions europees i dels seus Estats membres. Una indústria, que com hem vist en el cas de Iemen, alimenta la violència i el conflicte armat exportant armament i tecnologia militar.

 

El lobby de la indústria militar i de seguretat a l’UE es reforça també a través de l’Organització Europea per la Seguretat (EOS en el seu acrònim en anglès) que treballa pel desenvolupament i harmonització del mercat securitari a Europa. Indra és un dels seus principals membres; ens els últims 5 anys Indra ha invertit 1,5 Men activitats de lobby entorn les institucions de l’UE. La relació entre EOS i Frontex és constant. Des de finals de 2013 fins el 2015, s’han realitzat 8 grans trobades entre la indústria i representants de Frontex[3]. Recentment, Frontex ha adjudicat a Indra un contracte per incorporar el sistema Maritime Reconnaissance Intelligence (MRI) en els avions de l’operació Tritó[4].

 

Des de l’any 2002 la UE ha finançat 56 projectes d’investigació per millorar la seguretat a les fronteres a través dels Programes marc VI, VII i l’actual Horizon 2020, però també l’Acció Preparatòria de Investigació en Seguretat, Programa d’Observació Satèl·lit (GMES) i l’Agencia Europea Espacial. Indra ha estat la tercera empresa que més s’ha beneficiat del programa europeu d’investigació amb més de 8 M[5]. Concretament, Indra ha participat en almenys 6 d’aquest projectes[6]:

  • SOBCAH (període: 2006-07 / cost: 3 milions d’euros ): per l’identificació de les principals amenaces a les fronteres “blaves” i “verdes”[7];
  • OPERAMAR (període: 2008-09 / cost total: 669,134 euros): per garantir la seguretat marítima[8];
  • SeaBILLA (període: 2010-14 / cost: 15,5 milions d’euros ): pel disseny d’un nou sistema de vigilància de fronteres marítimes europees integrat amb el control espacial, aeri i terrestre[9];
  • PERSEUS (període: 2011-14 / cost total: 673,316 euros): protecció de les aigües europees i fronteres a través de sistemes de vigilància intel·ligent[10];
  • ABC4EU (període: 2014-17 / cost total: 17,9 milions d’euros): Integració del sistemes automatitzats de “portes” dels control fronteres[11].
  • MOBILEPASS (període: 2014-16 / cost total: 4,1 milions d’euros): desenvolupament de tecnologia mòbil pels controls fronterers terrestres[12].

 

Els projectes europeus també han permès a l’empresa Indra millorar el seu “Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE)”. Aquest sistema permet el control de les fronteres a través de la integració dels sectors marítims, terrestre i aeri. SIVE s’ha convertit en un model a nivell mundial. A l’Estat espanyol, la tecnologia d’Indra cobreix 2.700 km de fronteres del territori espanyol. Entre 2004-14 l’empresa va rebre més de 27 milions de euros per la instal·lació i manteniment del tercer nivell de tanques perimetral a Melilla, incloent serveis de manteniment amb Sallen Seguretat[13].

 

En el marc de l’arquitectura de les fronteres europees, els sistemes de vigilància autònoms i drones, juguen un paper clau. Indra és també una de les empreses líders en aquesta tecnologia i ha dedicat molts esforços i recursos en incidir en la integració del Sistemes d’Aviació a Control Remot (RPAS en el seu acrònim en anglès) en el Sistema d’Aviació Europeu[14]. Aproximadament 315 M han estat invertits des de l’UE en el desenvolupament de projectes per incorporar drones als sistemes de vigilància i ordre públic sense cap tipus de consulta als Parlaments del Estats membre i per tant, sense escrutini públic[15].

[1] Transnational Institute & Statewatch. NeoConOpticon. The EU Security-Industrial Complex. Pp.4

[2] Transnational Institute. 2016. Border Wars. The Arms Dealers Profiting From Europe’s Refugee Tragedy. Disponible a: www.tni.org/files/publication-downloads/border-wars-report-web1207.pdf (data de consulta: 11/11/2016).

[3] Transnational Institute. 2016. Border Wars. The Arms Dealers Profiting From Europe’s Refugee Tragedy. Op. Citada. Pp.: 47

[4] Transnational Institute, 2016. Border Wars II: An updated on the Arms Industry Profiting from European Refugee’s Tragedy. Desembre. Pp.14 Disponible: www.tni.org/files/publication-downloads/borderwars-issuebrief-web.pdf

[5] ídem. Pp.31

[6] Grasso, Danielle. 2015. “Europa gasta 13000 millones para frenar la inmigración, los traficants ganan 16000”. El Confidencial. Disponible a:  www.elconfidencial.com/mundo/2015-06-18/europa-gasta-13-000-millones-para-frenar-la-inmigracion-los-traficantes-ganan-16-000_888641/ (Data consulta: 13/04/2017)

[7] Heinrich Böll Foundation. 2012. Borderline: The EU’s new border surveillance initiatives. Pp. 63-64. Disponible en: www.statewatch.org/news/2012/jun/borderline.pdf (data consulta: 13/04/2017)

[8] Per més informació veure: http://cordis.europa.eu/project/rcn/86254_en.html

[9] Per més informació veure: http://cordis.europa.eu/project/rcn/94732_en.html

[10] Per més informació veure: http://cordis.europa.eu/project/rcn/193699_en.html

[11] Per més informació veure: http://abc4eu.com/

[12] Per més informació veure: http://cordis.europa.eu/project/rcn/185506_en.html

[13] Grasso, Danielle. 2015. “ACS, Indra y Ferrovial se llevan 8 de cada diez euros las vallas de Ceuta y Melilla”. El Confidencial. Op. Cit.

[14] Statewatch. 2014. Eurodrones Inc. Disponible: www.statewatch.org/news/2014/feb/sw-tni-eurodrones-inc-feb-2014.pdf, pp. 14 (data de consulta: 11/11/2016).

[15] Waterfield, Bruno. 2014. “EU spent 320 milions on surveillance drone development”. The Telegraph. Disponible: www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/eu/10632262/EU-spent-320-million-on-surveillance-drone-development.html (data de consulta: 13/04/2017).

Indra és un soci estratègic de l’empresa israelià “Israel Aerospace Industries (IAI)”, una corporació pionera en la tecnologia de drones i la primera en produir un dron de vigilància[1]. Però IAI és també una de les empreses que més s’ha beneficiat de l’ocupació. Els seus model Heron 1 i Heron TP són freqüentment utilitzats per Forces Israelianes de Defensa sobre el Territoris Ocupats Palestins i especialment sobre la Franja de Gaza per identificar objectius i realitzar atacs amb projectils. Segons Human Rights Watch, Israel hauria utilitzat drones Heron d’IAI i Hermes d’Elbit Systems, equipats amb míssils Spike i altres sobre Gaza[2].

També existeixen evidències que demostren que els drones Heron 1 van ser utilitzats durant l’Operació Pluja d’Estiu de 2006 sobre Gaza on van morir més de 400 palestins/es[3]. L’any 2008, durant la Operació Plom Fos sobre Gaza, amb més de 1.330 palestins/es morts es van tornar a fer servir drones Heron TP; els drones van precedir l’entrada de la infanteria israeliana, netejant l’àrea i neutralitzant objectius amb míssils[4].

 

L’any 2007, el Ministeri de Defensa d’Espanya va adquirir 4 drons model Searcher MK III-J i un sistema de suport pel control remot, l’aterratge i llançament dels aparells per la base militar espanyola a Herat (Afganistan) a través d’una adjudicació pública al consorci d’Indra, IAI, EADS Casa i Ares Enginyeria i Sistemes[5].

 

Posteriorment, entre l’any 2012 i 2013, l’Agencia Europea de Defensa (EAD) i l’Agència Europea Espacial (ESA) van adjudicar el projecte DeSIRE a l’empresa Indra per “demostrar la capacitat d’incorporació dels RPAS a l’espai aeri europeu a través de l’ús de satèl·lits”. Segons el projecte aquesta demostració es realitzaria amb diferents tipus de drones entre els quals destaca el model Heron 1 de l’empresa IAI[6].

 

Aquest projecte va permetre a Indra i IAI desenvolupar el nou model Heron MALE (Medium-Altitude Long Endurance) amb equips de radar marítim i sistemes de vigilància nit/dia[7].

 

Tanmateix, el desenvolupament del model Heron MALE va també permetre a IAI i Indra competir l’any 2015 en una adjudicació pública del Ministeri de Defensa espanyol per gestionar el sistema MALE per valor de 300 milions d’euros[8]. Però finalment, les autoritats espanyoles es van decantar per l’opció nord-americana de General Atomics per 243 milions de dòlars[9].

 

En definitiva, les col·laboracions entre IAI i Indra asseguren la transferència de tecnologia i el desenvolupament de sistemes de vigilància i drones per ús securitari i militar.  A la llum de les evidències de la participació de IAI en l’ocupació de Palestina i els atacs contra la població civil en la Franja de Gaza, es fa evident que la col·laboració i l’adquisició de serveis i productes de IAI contribueix a reforçar l’empresa, donant continuïtat al seu rol actiu en la ocupació de Palestina. Així mateix, la transferència de tecnologia entre les dues empreses, pot suposar una complicitat amb els crims de guerra que aquesta empresa està cometent als Territoris Ocupats Palestins.

[1] EL primer dron de vigilància és va llençar l’any 1979 sota el nom de Scout

[2] Human Rights Watch. 2009. Precisely Wrong. Gaza Civilian Killed by Israel Drone-Launched Missils, Disponible a: www.hrw.org/report/2009/06/30/precisely-wrong/gaza-civilians-killed-israeli-drone-launched-missiles (Data consulta: 13/04/2017)

[3] Drone Wars UK. 2010. Israel and the Drones War. Examining Israel’s production, use and proliferation of UAVs. pp.10

[4] Ídem., pp.11.

[5] Pozo., Alejandro, Simarro, Camino., Sabaté, Oriol., Defensa, Seguretat I ocupació com a negoci. (2014), Op. citada pp.65-66.

[6] Per més informació veure: https://artes-apps.esa.int/projects/desire  i http://www.iai.co.il/2013/36757-45391-en/MediaRoom.aspx (Data consulta: 13/04/2017)

[7] Eurodrones Inc. (2014), Op. Citada, pp.63

[8] Gonzalez, Miguel. 2015. “EEUU e Israel pugnan por vender drones a Defensa por 300 millones”. El País. Disponible: http://politica.elpais.com/politica/2015/05/23/actualidad/1432393935_043035.html (Data consulta: 13/04/17)

[9] Defensa.com. 2015. “Gana el Reaper: España cuatro UAV Reaper en version Block 5 y equipo asociado por 243 millones de dólares” Disponible a: http://www.defensa.com/espana/gana-reaper-espana-comprara-cuatro-uav-reaper-version-block-5 (Data consulta: 13/04/2017)

  • Rescindir i/o no realitzar adjudicacions de contractes públics per part de les Administracions de l’Estat Espanyol amb l‘empresa Indra per la seva implicació en conflictes internacionals, el seu impacte negatiu en els drets humans i la col·laboració amb empreses que es beneficien de l’ocupació de palestina com IAI;
  • Suspendre immediatament contractes de transferències d’armes i altres ajudes militars a països com Israel i l’Aràbia Saudita, ja que poden ser utilitzades contra població civil i cometre greus violacions de drets humans i del dret internacional humanitari a Iemen, Palestina i altres zones en conflicte;
  • Prohibir la participació d’IAI i altres empreses israelis en els programes d’investigació europeus per l’alt risc d’ús de la tecnologia militar desenvolupada sobre població civil palestina;
  • Desincentivar la participació d’empreses catalanes i espanyoles, com Indra, en projectes d’investigació i desenvolupament tecnològic amb empreses que es beneficiïn de la ocupació com IAI, a través de l’incorporació de clàusules de respecte dels drets humans en els processos de contractació pública;
  • Exigir responsabilitat civil, penal i criminal a les empreses que són còmplices amb la violació de drets humans a través de la transferència de tecnologia, bens o serveis produïts a Governs, empreses i actors no estatals implicats en conflictes armats.
  • Establir mecanismes de control que assegurin el respecte dels drets humans a nivell internacional per a les empreses internacionals que vulguin implantar-se i/o desenvolupar part de la seva activitat en territori català i/o espanyol.