Israel Chemicals Ltd. (ICL).

ICL és un grup empresarial israelià amb gran implantació a Catalunya a través de l’empresa ICL-Iberia (coneguda popularment com Iberpotash). A la comarca del Bages, ICL Iberia explota les mines de Súria i Sallent des del 1998, i hi ha teixit una gran xarxa empresarial, d’inversió i fins i tot de recolzament a una part del teixit social, esportiu i educatiu català, que li proporciona encara més capacitat de lobby davant de les institucions. L’activitat empresarial de ICL- Iberia no només ha creat un greu impacte mediambiental i de deute a Catalunya, sinó que darrere la seva empresa matriu amb seu a Tel-Aviv, s’amaguen complicitat amb greus violacions de Drets Humans i un clar posicionament militarista.

Com demostra aquest informe, ICL ha venut durant anys fòsfor blanc per a projectils als Estats Units, proveïdor de l’exèrcit israelià i còmplice de l’ús d’aquest tipus de projectils contra zones densament poblades de Gaza que han causat desenes de morts i ferits. Al seu torn, l’empresa ICL recolza de manera oberta i visible la militarització del conflicte, contribuint no només al negoci de les armes incendiaries, sinó finançant directament diverses activitats i unitats de l’exèrcit israelià. Aquest informe considera que l’empresa ICL és còmplice de la militarització del conflicte a Pròxim Orient, aprofita el conflicte per al benefici empresarial i que contribueix negativament a trobar una solució pacífica i justa del conflicte. Per aquestes raons, les institucions públiques i privades catalanes haurien d’evitar col·laborar i trencar relacions amb ICL, donat les implicacions que té acceptar, mantenir i fins i tot facilitar les actuacions d’aquesta empresa a Catalunya.

El present informe va ser enviat per correu electrònic a la empresa ISRAEL CHEMICALS LTD (ICL) amb data 10/01/2017 amb l’objectiu de conèixer els seus comentaris i observacions sobre les informacions recollides en l’informe per tal d’esmenar qualsevol error en la informació i de conèixer la seva opinió sobre les conclusions que la investigació realitza. Fins a la data no hem rebut resposta.

Empresa matriu

Israel Chemicals Ltd. (ICL).

Empresa pública israeliana fou creada el 1968 i privatitzada el 1992.

Des del 1995 els principals accionistes són Israel Corporation (46%) i PotashCorp Agricultural Society (que controla un 13,82%) la resta d’accions són propietat de diverses institucions. L’Estat d’Israel, a més, manté l’anomenada “acció d’or” d’Israel Corporation. Israel Corporation és el major hòlding empresarial d’Israel, controlat pels germans Ofer (Sammy i Yuli Ofer) i també és accionista majoritari de Oil Refineries Ltd. (Grup Bazan) i de Zim Israel Navigation Co.

Situació legal de l’empresa i filials

ICL Iberia és propietària a Espanya de:

  • Auxquimia, S.A.
  • Fuentes Fertilizantes, S.L.
  • Agrocallejas Mediterránea, S.L.
  • Fomento y Desarrollo Agrícola, S.L.
  • Logística de Fertilizantes Fuentes, S.A.
  • ICL Iberia Súria&Sallent (anteriorment Iberpotash)
  • Absia, S.L.
  • Tramer, S.A., Tráfico de Mercancias, S.A., ICL Barcelona Port
  • Everris Ibérica Fertilizers, S.L.

Any de fundació

L’any 1998, ICL (a través de Dead Sea Works) adquireix les empreses estatals Potasas de Llobregat y Súria K i crea Iberpotash S.A. [1] com a empresa subsidiària de Dead Sea Works Ltd. i dins de la branca de negoci de ICL Fertilizers.

[1] EP. 1998. “El Consejo de Privatizaciones aprueba la venta de Potasas. Sociedad Estatal de Participaciones Industriales”, en EL PAÍS (Edición Impresa). 10 de desembre del 1998.

Seu Central i dades de contacte

Seu central: Tel Avi, Israel

Dades de contacte:

Tel: 93 8200802
Correu-e: potash@iberpotash.com
Presentació Iberpotash: www.iberpotash.com
Web ICL Iberia: http://www.icliberia.com/

Àrea econòmica o àmbit d’actuació empresarial

Indústria agroquímica

Activitat a l’Estat espanyol

En el cas de Iberpotash o ICL Iberia Súria & Sallent, les principals activitats són l’extracció, tractament i comercialització de sals sòdiques i potàssiques. La matriu ICL té múltiples empreses filials a l’estat espanyol i especial implantació al territori català. Com explica un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona, “[é]s d’Israel l’empresa que planteja, a través de la seva filial catalana, un dels plans inversors industrials i logístics privats més ambiciosos dels darrers anys a Catalunya, l’Israel Chemical Ltd.[2]

[2] Albarracín, Javier. (2016): “Relacions empresarials amb la Mediterrània: situació i perspectives” a Memòria Econòmica de Catalunya. Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona. Juny.

Activitat econòmica a Israel

  • Seu central de ICL a Tel Aviv. cotitza també a la borsa de TelAviv (ICL:IT)
  • Mines de fosfats i d’urani, extracció de magnesi del Mar Mort, etc.
  • Abasteix Ahava a través de Dead Sea Works.

Altres informacions rellevants de l’empresa

L’empresa ICL ha signat un acord marc amb la Generalitat pel projecte ICL Phoenix de desenvolupament d’infraestructures i activitats de l’empresa a Catalunya, entre les quals la construcció i gestió d’una terminal de càrrega del port de Barcelona.[3]

ICL Iberia és membre de la Fundació Empreses IQS Ramon Llull (20/02/2015) [4] Iberpotash financia des del 2007 la Càtedra de Mineria Sostenible de l’UPC a Manresa, a més de proporcionar places de pràctiques per a estudiants de la Universitat. [5]

ICL ha teixit una xarxa molt important d’implicació i participació en el territori, sobretot al Bages. ICL recolza financerament entitats socials del Bages com Ampans, Associació del Voluntariat de Súria o Sellent Asprodis. ICL també participa en la programació del teatre Kursaal de Manresa, patrocina l’equip de basquetbol de Manresa, el Parc Geològic Geoparc, ha col·laborat en la creació de l’entitat de promoció turística Bages Impuls, la Fundació Cardona Històrica. Com la pròpia empresa indica, Iberpotash “col·labora en activitats tradicionals com les festes majors dels municipis, la Transèquia, o la Fira Mediterrània de Manresa”[6]

[3] Nota de Premsa conjunta ICL Iberia i Port de Barcelona. “La multinacional ICL, matriu d’Iberpotash, té previst invertir més de 100 milions d’euros en una nova terminal de càrrega al Port de Barcelona ” http://www.icliberia.com/upload/files/131212_ICL_Port_de_Barcelona.pdf i més informació: http://www.icliberia.com/upload/files/IBERPOTASH%20COM%208%20FEBRER%202012.pdf (Consulta: 29 juny 2016)

[4] Universitat Ramón Llull. “ICL IBERIA, nuevo miembro de la Fundación Empresas IQS”. 26 de febrer de 2015,

[5] Presentació de la Càtedra Iberpotash de Mineria Sostenible: https://www.upc.edu/unitat/fitxa_unitat.php?id_unitat=965&lang=ca (Consulta: 20 maig 2016)

[6]Més informació sobre la seva acció social: http://www.icliberia.com/upload/files/Iberpotash%20aporta%20en%20el%20territorio%20en%20acci%C3%B3n%20social%201%E2%80%995M%20de%20euros%20en%20los%20%C3%BAltimos%20cuatro%20a%C3%B1os%281%29.pdf

Israel Chemicals Ltd. (ICL) va ser creada com a empresa pública israeliana l’any 1968 i privatitzada el 1992. Des del 1995 els principals accionistes són Israel Corporation (46%) i PotashCorp Agricultural Society (que controla un 13,82%) la resta d’accions són propietat de diverses institucions. L’Estat d’Israel, a més, manté l’anomenada “acció d’or” d’Israel Corporation, que li permet intervenir de manera decisòria en preses de decisions d’interès especial. Israel Corporation és el major hòlding empresarial d’Israel, controlat pels germans Ofer (Sammy i Yuli Ofer) i també és accionista majoritari de Oil Refineries Ltd. (Grup Bazan) i de Zim Israel Navigation Co. que posa els seus vaixells a la disposició de l’estat d’Israel com a part de l’esforç de seguretat.

ICL és la sisena major empresa de potassa a nivell mundial. L’empresa extreu potassa del Regne Unit, l’estat espanyol i del Mar Mort, dins de les fronteres d’Israel del 1948. A més de la potassa també extreu d’altres minerals com bromí, magnesi, polisulfats, i fosfats. Les mines de l’empresa es troben principalment a Israel, l’estat espanyol, el Regne Unit, la Xina i Brasil, però també als Estats Units d’Amèrica, Namíbia i Etiòpia (fosfats). L’empresa s’especialitza també en el desenvolupament i comercialització de fertilitzants, retardants de flama, solucions industrials i d’altres productes que, com mostra aquest informe, també tenen aplicacions militars.

L’any 1998, ICL (a través de la seva filial Dead Sea Works) va adquirir les empreses estatals Potasas de Llobregat i Súria K i crea Iberpotash S.A.[1] dins de la branca de negoci de ICL Fertilizers. En el cas de Iberpotash o ICL Iberia Súria & Sallent[2], les principals activitats són l’extracció, tractament i comercialització de sals sòdiques i potàssiques. La matriu ICL té múltiples empreses filials a l’estat espanyol i especial implantació al territori català. Com explica un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona, “[é]s d’Israel l’empresa que planteja, a través de la seva filial catalana, un dels plans inversors industrials i logístics privats més ambiciosos dels darrers anys a Catalunya, l’Israel Chemical Ltd.[3]

Iberpotash és actualment ICL Iberia Súria&Sallent. L’empresa ICL va adoptar l’any 2013 un nou pla anomenat ‘the New Step Forward’ o la ‘ONE ICL strategy’ en el que té com a objectiu unificar encara més l’estructura empresarial així com el branding de l’empresa. Això inclou una identificació molt més clara de totes les filials amb l’empresa matriu a nivell extern, però també una reestructuració en la cadena de decisions i d’altres mesures com una intranet integrada per als més de 14.000 treballadors que operen arreu del món[4].

[1] EP. (1998): “El Consejo de Privatizaciones aprueba la venta de Potasas. Sociedad Estatal de Participaciones Industriales”, en EL PAÍS (Edición Impresa).,10 de desembre del 1998.

[2] Encara que l’empresa és coneguda al Bages i a Catalunya com a Iberpotash, actualment l’empresa ja no tindria aquest nom, ja que la central ICL està duent a terme una estratègia d’unificació de la marca i de la pròpia estructura empresarial sota el distintiu de ICL seguit de la localització o unitat d’especialització.

[3] Albarracín, Javier (2016): “Relacions empresarials amb la Mediterrània: situació i perspectives” a Memòria Econòmica de Catalunya. Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona. Juny.

[4] Sobre aquest tema vegeu el web especialmente creat : www.iclbranding.com

Entre el 2008 i el 2013, l’empresa ICL fou l’únic proveïdor de fòsfor blanc per a projectils de l’Exècrit dels Estats Units. Al seu torn, els projectils de fòfor blanc estatunidencs van ser utilitzats sobre Gaza per part d’Israel, causant desenes de morts i ferits civils en zones densament poblades.

Entre el 27 de desembre de 2008 i el 18 de gener de 2009, Israel va iniciar una operació armada sobre la Franja de Gaza. L’objectiu oficial de l’operació israeliana batejada Plom Fos era aturar el llançament de projectils des de la Franja, però l’atac va demostrar ser més un nou càstig col·lectiu contra tota la població palestina atrapada sota el foc. De les tres setmanes d’operació en van resultar més de 1500 morts i milers més de ferits, a més de la destrucció d’infraestructures vitals ja greument afectades pel bloqueig i anteriors confrontacions[1]. Les investigadores d’Amnistia Internacional van trobar proves almenys de tres ocasions durant el mes de gener del 2009 en què l’exèrcit d’Israel va llançar projectils amb fòsfor blanc sobre Gaza causant la mort de 9 persones i desenes de ferits per cremades greus. Almenys 6 d’aquestes víctimes eren menors, una d’elles un nadó de 15 mesos del poble de Sayafa (Nord Oest de Gaza)[2].

Durant la guerra de Gaza, doncs, l’exèrcit israelià va utilitzar, armes incendiàries, míssils estatunidencs de fòsfor blanc (de 155mm) a la Franja de Gaza, que havien estat acoblats a Pine Bluff Arsenal l’any 1991.

contracte
L’abastiment del fòsfor blanc es feu a l’Army Contracting Command – Rock Island (ACC-RI), Rock Island, IL 61299-8000. El proveïdor era ICL Performance Products, una de les branques sectorials de ICL. Dates d’atorgament del contracte: 19/08/2008 (Sole Source Urgent Buy); 19/04/2010 (Sole Source Urgent Buy); 07/06/2011 (Full and Open subject to NTIB – National Technology and Industrial Base); 13/09/2011 (Sole Source Urgent Buy). 13/01/2013 ($712,800.00)

Un document del Departament de l’Exèrcit dels Estats Units d’Amèrica exposa que ICL va vendre fòsfor blanc a l’Exèrcit dels Estats Units entre els anys 2008 i el 2013[3][1]. Des del 2008, ICL fou l’únic proveïdor de l’Exèrcit del EUA. El fòsfor blanc proveït era destinat als programes FY12 US Army M110 i els mateixos projectils de 155mm (produïts a Pine Bluff Arsenal). En el contracte de 2013, el darrer del que es té constància documentada, s’especifica que l’ús del fòsfor blanc serà destinat a projectils d’artilleria de 155mm M110A2.

Tot i la documentació aportada per diverses missions d’investigació durant i posteriors a l’atac contra Gaza del 2008-2009, ni els EUA ni Israel han fet públiques les seves relacions comercials en la compra-venta de projectils 155mm dels USA a Israel.

Entre el 2008 i el 2009, en la intervenció a Gaza, la més mortífera operació realitzada contra la Franja, l’exèrcit israelià va realitzar atacs indiscriminats contra civils, assassinats a civils (violació de dret a la vida) i ús desproporcionat de la força[4]. El Dret Internacional Humanitari conté l’obligació per part de les parts combatents de prendre les precaucions necessàries per protegir els civils així com la prohibició de dur a terme atacs indiscriminats.

Les armes incendiàries (i l’ús del fòsfor blanc) no estan prohibides pel DIH, però el seu ús en àrees densament poblades està restringit pel dret consuetudinari[5]. A més, algunes organitzacions consideren que les armes incendiaries, entre elles les que utilitzen fòsfor blanc, haurien de ser prohibides i entrar en el marc regulador de la Convenció d’Armes Químiques. Les armes incendiàries estan actualment regulades pel Protocol III de la Convenció sobre certes Armas Convencionals[6] (1980). El Protocol prohibeix l’ús d’armes incendiàries contra no combatents, així com el seu ús per aire contra objectius militars en concentracions de població civil o en zones boscoses. El Protocol III “Protocol on Prohibitions or Restrictions on the Use of Incendiary Weapons” no considera armes incendiàries la munició amb efecte incendiari incidental.

Cal destacar que Israel no ha firmat ni el Protocol III de la Convenció sobre certes Armes Convencionals ni la Convenció sobre Armes Químiques. Espanya, en canvi, els ha firmat tots dos i té doncs l’obligació de respectar-los i d’assegurar que són respectats.

El dret consuetudinari, a més, prohibeix l’ús d’armes incendiàries contra civils i, en el cas dels combatents, excepte quan no sigui factible utilitzar una altra arma menys nociva (Norma 85[7]). A la pràctica, aquesta reserva permet els Estats Units, Israel o qualsevol altre país de cobrir-se les espatlles contra qualsevol acusació de crims de guerra a l’ús d’armes incendiàries.

L’ús de fòsfor blanc sobre zones densament poblades com la franja de Gaza violaria el requeriment de prendre les mesures necessàries per protegir els civils. En aquest ús realitzat repetidament sobre Gaza, l’Exèrcit israelià hauria violat els tres pilars principals del DIH: els efectes d’aquestes armes no són limitats, el seu impacte és indiscriminat i desproporcionat i causa danys innecessaris i d’extrema brutalitat.

Complicitats

ICL ha venut fòsfor blanc per a ús militar als Estats Units d’Amèrica. ICL extreu els fosfats de les mines del Neguev a l’estat d’Israel (3,5 milions de tones de fosfat de roca a l’any) i a la província de Yunnan, sud-oest de la Xina (2,5 milions de tones). Els fosfats es destinen a la producció de fertilitzants, productes alimentaris i d’altres productes especialitzats que l’empresa no especifica. Segons un informe de 2015 disponible en línia al web d’ICL, “aquestes operacions són al centre de la nostre cadena de valor integrada, i la majoria del fosfat s’utilitza com a input per als nostres negocis especialitzats de valor-afegit, que es beneficien del cost i els avantatges d’abastiment d’aquesta integració-inversa[8].

La venta de fòsfor blanc per a ús militar s’adiu amb la legislació internacional vigent. Això no obstant l’empresa ICL té l’obligació d’assegurar que la seva activitat econòmica i per tant de les ventes de fòsfor blanc per a la fabricació de bombes incendiàries no tenen un impacte negatiu en els drets humans. ICL ha seguit proporcionat fòsfor blanc als EUA fins al menys el 2013, tot i que l’any 2009 ja era coneguda la relació entre els aquests projectils estatunidencs i la mort de civils, la majoria menors, a la Franja de Gaza, per inhalació i cremades d’aquests mateixos projectils. El mal ús d’aquestes armes incendiaries era de fet conegut d’abans, i l’exèrcit israelià havia declarat haver deixat d’utilitzar-les després que es conegués la mort de 18 membres d’una família de Gaza l’any 2006, també per l’ús d’armes incendiàries com a artilleria. El desconeixement de l’ús final del fòsfor blanc és per tant difícil de concebre.

A més, pel que fa a l’estat Espanyol, aquest té l’obligació de promoure el compliment del DIH, no tan sols a casa seva, sinó, arreu. La Norma 144 del dret consuetudinari així ho afirma: Els Estats no encoratjaran les violacions de dret internacional humanitari per les parts en un conflicte armat. Han d’exercir la seva influencia en la mesura del possible per aturar les violacions del dret internacional humanitari. Per ‘encoratjar’ entenem permetre la impunitat i el cost zero per als agents que es beneficien del negoci de les armes  incendiàries i del seu ús contra zones densament poblades com la Franja de Gaza.

[1] Vegeu informes: Amnesty International. (2009): Israel/Gaza: Operation ‘cats lead’: 22 days of Death and Destruction. Amnesty International Publications. London: Juliol; Amnesty International (2009): “Fuelling conflict: Foreign arms supplies to Israel/Gaza”, document MDE 15/012/2009, 23 de Febrer; United Nations Fact Finding Mission on the Gaza Conflict (2009): “Human rights in Palestine and other occupied Arab territories”, Human Rights Council, 12th session, reference A/HRC/12/48, 15 de setembre, a: http://www2.ohchr.org/english/bodies/hrcouncil/docs/12session/A-HRC-12-48.pdf  [Consultat: 16 maig 2016].

[2] Amnesty International (2009): Israel/Gaza: Operation ‘cats lead’: 22 days of Death and Destruction. Amnesty International Publications. London: Juliol. (Pg.41): foto “Fragments of a US-made M155 white phosphorus carrier artillery shell fired by Israeli forces into Gaza”.

[3] Department of the Army. 2012. Justification and Approval for Other Than Full and Open Competition. Control No.: 12-118. Program/Item: White Phophorous for M110, 115MM Projectile. 16 de Novembre. www.fbo.gov/index?s=opportunity&mode=form&tab=core&id=b521c13567ed9f314ed170d0a9d3a04f&_cview=0 [Consultat: 08/01/2017].

[4] Summary by the Secretary-General of the report of the United Nations Headquarters Board of Inquiry into certain incidents in the Gaza Strip between 27 December 2008 and 19 January 2009.

[5] Camps-Febrer, Blanca (2015): “Armas Incendiarias” a Diccionario de la Guerra, la Paz y el Desarme. Barcelona: Icaria.

[6] La Convención para la Prohibición o Restricción del Uso de Ciertas Armas Convencionales que puedan considerarse excesivamente dañinas o con efectos indiscriminados

[7] ICRC. “Rule 85. The Use of Incendiary Weapons against Combatants” Dret consuetudinari. Disponible online a:  https://www.icrc.org/customary-ihl/eng/docs/v1_rul_rule85 [Consultat: 09/01/2017].

[8]These operations are also at the center of our integrated value chain, and most of our phosphate is used as an input by our value-added Specialty businesses, which benefit from the cost and supply advantages of the backward-integration.” a ICL (2015). ICL Overview 2015. En línia: http://repo.icl-group.com/Lists/MediaServer_Documents/ICL_Overview_200316%20(1).pdf [Consultat: 09/01/2017]

ICL financia i recolza directament brigades i diverses activitats de l’Exèrcit israelià, promovent la militarització i obstaculitzant la transformació pacífica del conflicte.
ICL_adopt_a_soldier
Captura de la web ICL Group

La venta de fòsfor blanc és tan sols un dels elements de la implicació de ICL en la militarització del conflicte a Pròxim Orient. Israel Chemicals Ltd, és a més un defensor i obert promotor de l’Exèrcit d’Israel. Així per exemple, a través del seu programa ‘Adopt a Soldier’ ICL ‘adopta’ una unitat de IDF i li proporciona recolzament financer per a projectes i activitats concretes. Des del 2014 fa donacions anuals de 100.000 NIS (23.133,15 €[1]). ICL també promociona activitats conjuntes amb l’exèrcit, incentivant a partir de programes interns la incorporació d’oficials i soldats a l’empresa proporcionant oportunitats especials d’educació i treball. ICL també financia el Lone Soldier Center de Beersheva, un centre dedicat a recolzar els soldats sense família directa a Israel. Els soldats solitaris o ayal Boded són joves d’altres nacionalitats que vénen expressament a Israel per a rebre entrenament militar i servir l’exèrcit, el 80% d’aquests escullen participar en unitats de combat[2]. Aquests soldats, per la seva condició de solitaris, reben recolzament especial de les IDF (Forces de Defensa Israelianes) i de centres com el de Beersheva, així com salaris superiors a la resta de militars de la seva categoria. Es calcula que n’hi ha més de 5000, dels quals les nacionalitats d’origen són Rússia i els EUA.

Encara que els ayal Boded no poden ser considerats mercenaris pel dret internacional[3], ja que s’integren en forces regulars de les Forces de Defensa Israelianes, el reclutament d’estrangers no contribueix a la desmilitarització del conflicte i, de fet, seria poc coherent amb l’esperit del dret internacional humanitari. Així, el recolzament d’ICL a aquesta branca concreta de l’exèrcit israelià té un impacte negatiu en la promoció de la pau a la regió.

A més del suport específics als estrangers acollits per l’exèrcit i pel centre que financia ICL a Beersheva, les diferents branques de l’empresa han desenvolupat programes de support específic. ICL Fertilizers dóna suport a Bedouin Desert Reconnaissance Battalion i ICL-Industrial Products dóna suport al Batalló Rimon i a la seu central de la Brigada Givati. La Brigada Givati fou fundada l’any 1947 i ha participat en la majoria de confrontacions bèl·liques a Palestina, entre elles la destrucció de diversos pobles palestins durant la Nakba o la invasió i posterior massacre del camp de Jenin l’any 2002[4].

[1] Conversor oficial del Banc Central Europeu (16 de juny del 2016).

[2] http://mondoweiss.net/2014/07/soldiers-ideologues-contribute/ [Consultat: 18 de juny del 2016]

[3] Des de la societat civil s’està avançant en l’intent d’aprofundir en la figura dels mercenaris i combatents estrangers, i per exemple en el cas de la guerra de Síria molts països han mostrat la seva preocupació. De moment, el DIH compta amb la Convenció Internacional contra el reclutament, la utilització, el finançament i l’entrenament de mercenaris: “Article 5. 1. Els Estats Part no reclutaran, utilitzaran, finançaran o entrenaran mercenaris i prohibiran aquestes activitats d’acord amb les provisions de l’actual Convenció. 2. Els Estats Part no reclutaran, utilitzaran, finançaran o entrenaran mercenaris pel propòsit d’oposar el legítim exercici del dret inalienable dels pobles a l’auto-determinació, tal I com el reconeix el dret internacional, I duran a terme, de conformitat amb el dret internacional, les mesures adequades per prevenir el reclutament, ús, finançament o entrenament de mercenàris per a tal propòsit. 3. Faran de les offenses que estableix la present Convenció castigables per les penes apropiades que prenguin en consideració la greu naturalesa d’aquestes offenses.”Ni Espanya ni Israel han ratificat aquesta Convenció, pero Espanya sí que reconeix l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, que considera com a crim d’agressió: “Article 8bis, apartat g) El envío por un Estado, o en su nombre, de bandas armadas, grupos irregulares o mercenarios que lleven a cabo actos de fuerza armada contra otro Estado de tal gravedad que sean equiparables a los actos antes enumerados, o su sustancial participación en dichos actos.”

[4]Entre los demás comandantes regionals se encontraba Shimon Avidan, que limpió el sur del país y de quien su colega , Rehavam Zeevi, diría muchos años después que como comandante de la Brigada Givati ‘limpió su frente de decenas de aldeas y ciudades’” a Pappe, Ilan (2009): La limpieza étnica de Palestina. Barcelona: Ed. Crítica, p.25. Algunes de les atrocitats realitzades per la Brigada Givati són citades al llibre de Marc H. Ellis, Beyond Innocence & Redemption: Confronting the Holocaust and Israeli Power: Creating a Moral Future for the Jewish People, (Wipf and Stock Publishers, 2016). El llibre cita informacions extretes de l’article d’Israel Shahak “The Givati Brigade: Its Misdeeds and the Politics Behind Them”.

L’any 1998, ICL (a través de la seva filial Dead Sea Works) va adquirir les empreses estatals Potasas de Llobregat i Súria K i crea Iberpotash S.A.[1] dins de la branca de negoci de ICL Fertilizers. L’activitat d’Iberpotash al Bages no ha estat mai exempta de problemes, fins i tot des d’abans que l’empresa Potasas del Llobregat i Suria K passessin a mans israelianes. Però el desastre mediambiental produït per una mala gestió fou reconegut per primera vegada en un tribunal penal de Manresa el 2014 i 2015, gràcies a la pressió i iniciativa de veïns i grups ecologistes. Segons la sentència de 2015, que condemnava directius i la pròpia empresa, la gestió de les mines de Sallent i dels runams salins per part de l’empresa israeliana havia provocat la salinització de rius, pous, fonts, torrents i aqüífers de tota la comarca. Aquesta degradació mediambiental, ha repercutit molt negativament en una regió amb gran activitat ramadera i d’agricultura de regadiu. A més, però, també s’ha reconegut el risc que aquesta situació comporta per a les persones ja que s’han trobat també clorurs i metalls pesats de gran toxicitat. De fet, la salinització del riu Llobregat, que abasteix d’aigua bona part de la ciutat de Barcelona i rodalies, ha provocat un deute de més de 300 milions d’euros a l’administració pública catalana.

També el 2015, el Tribunal Suprem va declarar nul·la l’autorització ambiental donada pel Govern de la Generalitat a ICL per la seva activitat minera a Sallent. Aquesta sentència suposa el tancament de la mineria a Sallent, declarada il·legal. Iberpotash ha iniciat en els darrers mesos el procés de trasllat de Sallent cap a les instal·lacions de Súria. La sentència de juliol del 2015 del Tribunal Suprem desestimava el recurs presentat per l’empresa i la Generalitat contra sentències anteriors i anul·lava la possibilitat de seguir operant a Sallent i Balsareny. El Tribunal Suprem a més sentenciava Iberpotash i la Generalitat de Catalunya a pagar 5.000 euros pels costos judicials a l’Associació de Veïns[2].

El tancament, però, ha estat presentat per l’empresa com el primer pas del projecte industrial Phoenix, que suposa una inversió de més de 100 milions d’euros a Catalunya i el desenvolupament d’infraestructures i activitats, entre les quals la construcció i gestió d’una terminal de càrrega del port de Barcelon[3]. Les diverses sentències, en les què l’empresa ha anat de la mà de l’administració catalana, no han repercutit en l’estreta col·laboració de l’empresa ICL amb la Generalitat.

Quatre mesos després de la sentència del Tribunal Suprem, una nota de premsa oficial anunciava la firma d’un nou conveni ICL Iberia – Generalitat, que garantiria el “futur de la mineria” i la “fi dels passius històrics ambientals”[4]. Per “passius històrics ambientals” s’al·ludia de manera ambigua als costos mediambientals de salinització provocats per l’activitat minera de l’empresa. El Conveni establí que ICL Iberia traslladaria les activitats a Súria, però seguiria fins el Juny del 2017 abocant residus salins al Cogulló, amb un termini fins l’any 2065 per transferir al mar la sal residual no comercialitzada del runam del Cogulló de Sallent.

 En un informe d’activitat de l’empresa publicat el 2016, ICL parla de ‘cooperació estratègica amb el govern català’ que es defineix des de l’acord de novembre del 2015 en un compromís per part de la Generalitat de “suport per la provisió de regulació extensiva, infraestructura i transport”[5]. Segons la pròpia empresa, això demostra la ‘forta apreciació’ que el govern català té per la contribució d’ICL al territori. Segons el mateix informe, s’està negociant una nova concessió d’explotació minera de 30 anys. El Conveni firmat amb la generalitat afirma l’interès públic i estratègic que l’activitat de ICL representa no tan sols pel Bages sinó pel país[6].

L’interès públic sorgeix també d’una estratègia establerta de l’empresa arreu del món i que ha Catalunya ha sabut teixir una xarxa molt important d’implicació i participació en el territori, sobretot al Bages. ICL Iberia és membre de la Fundació Empreses IQS Ramon Llull (20/02/2015)[7].

Iberpotash financia des del 2007 la Càtedra de Mineria Sostenible de l’UPC a Manresa, a més de proporcionar places de pràctiques per a estudiants de la Universitat[8]. A més, ICL recolza financerament entitats socials del Bages com Ampans, Associació del Voluntariat de Súria o Sellent Asprodis. ICL també participa en la programació del teatre Kursaal  de  Manresa,  patrocina l’equip de basquetbol de Manresa, el Parc Geològic Geoparc, ha col·laborat en la creació de l’entitat de promoció turística Bages Impuls, la Fundació Cardona Històrica. Com la pròpia empresa indica, Iberpotash “col·labora en activitats tradicionals com les festes majors dels municipis, la Transèquia,  o la Fira Mediterrània de Manresa” [9].

Tant ICL com la Generalitat, però, estan pendents també de Luxemburg. A principis del 2016, la Comissió Europea[10] va anunciar l’obertura d’una investigació en profunditat sobre els ajuts percebuts per l’empresa Iberpotash. L’objecte de la investigació és conèixer si l’empresa va rebre un tracte de favor enfront els seus competidors, violant així les normes i regulacions de la UE. L’abril del 2016, la Comissió va informar que s’iniciava un procés judicial en referència a la reducció de garanties financeres i al cobriment de l’escombrera de Vilafruns, dues de les acusacions que pesen de fet, no sobre l’empresa ICL, sinó sobre la Generalitat de Catalunya pel tracte de favor dispensat a ICL[11]. L’any 2008, Iberpotash només va haver de pagar una fiança de restauració ambiental de 585.153 euros, elevada finalment a 6,9 milions després de les successives sentències[12].

Segons les demandes interposades i la pròpia Comissió, la Generalitat i la ciutadania catalana, doncs, haurien assumit diversos costos i riscos, que per contra pertocarien a l’empresa israeliana per la seva activitat extractiva a la regió. Un dels responsables últims seria el polític de CDC, Lluís Recoder, antic alcalde de Sant Cugat del Vallès i conseller de Territori i Sostenibilitat entre el 2010 i 2012[13].

 

[1] EP (1998): “El Consejo de Privatizaciones aprueba la venta de Potasas. Sociedad Estatal de Participaciones Industriales”, en EL PAÍS (Edición Impresa), 10 de desembre.

[2] Sentència del Tribunal Suprem, 29/07/2015. En línia: www.regio7.cat/elementosWeb/gestionCajas/RG7/File/Sentencia%20mina%20Sallent.pdf [Consultat: 09/07/2017]

[3] Nota de Premsa conjunta ICL Iberia i Port de Barcelona. “La multinacional ICL, matriu d’Iberpotash, té previst invertir més de 100 milions d’euros en una nova terminal de càrrega al Port de Barcelona” www.icliberia.com/upload/files/131212_ICL_Port_de_Barcelona.pdf i més informació:  www.icliberia.com/upload/files/IBERPOTASH%20COM%208%20FEBRER%202012.pdf [Consultat: 29/06/2016]

[4] El novembre del 2015, el Conseller de Territori de la Generalitat i Sostenibilitat, Santi Vila, i el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, van signar un conveni amb l’empresa a través dels seus representants el president executiu d’ICL Iberia, José Antonio Martínez Álamo, i el secretari del Consell d’Administració d’ICL Iberia, Joan Güell, segons informa la nota de premsa de la Generalitat. En línia: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2015/11/13/13/23/09ad4915-d2ff-432c-8c34-3cc8ee454baf.pdf [Consultat: 09/01/2017]

[5] “[C]ommitting to the provision of extensive regulatory, infrastructure and transportation support to our regional operations” a l’original.

[6] Grau, Xavier. (2015) “El Govern declara l’activitat d’Iberpotash d’interès public” a Ara.cat, 14 de novembre. En línia: www.ara.cat/economia/Govern-lactivitat-dIberpotash-Necessitat-levacuacio_0_1467453358.html [Consultat:09/01/2017]

[7] Universitat Ramón Llull. “ICL IBERIA, nuevo miembro de la Fundación Empresas IQS”. 26 de febrer de 2015, a: http://www.url.edu/es/sala-de-prensa/ICL-IBERIA-nuevo-miembro-de-la-fundacion-empreses-IQS [Consultat: 20/05/2016]

[8] Presentació de la Càtedra Iberpotash de Mineria Sostenible: https://www.upc.edu/unitat/fitxa_unitat.php?id_unitat=965&lang=ca [Consultat: 20/05/2016]

[9] Més informació sobre la seva acció social: ICL. “Iberpotash aporta al territorio en acción social 1’5M de euros en los últimos cuatro años”. Súria, 13 de juliol del 2015. En línia: www.icliberia.com/upload/files/Iberpotash%20aporta%20en%20el%20territorio%20en%20acci%C3%B3n%20social%201%E2%80%995M%20de%20euros%20en%20los%20%C3%BAltimos%20cuatro%20a%C3%B1os%281%29.pdf [Consultat: 20/05/2016]

[10] European Commission – Press release “State aid: Commission opens in-depth investigation into support for Iberpotash in Spain”. Brussels, 26 January 2016. URL: http://europa.eu/rapid/press-release_IP-16-165_en.htm

[11] Comissió Europea. Bruselas, 26.1.2015. “Ayuda estatal SA.35818 (2012/CP) – España – Presuntas ayudas estatales a favor de Iberpotash”  C(2016) 273 final . URL: http://ec.europa.eu/competition/state_aid/cases/262515/262515_1740438_27_2.pdf

[12] 2014. “El Tribunal Supremo obliga a Iberpotash a presentar un plan de restauración para Sallent”, a El Periódico, 12 de juliol. En línia: www.elperiodico.com/es/noticias/economia/tribunal-supremo-obliga-iberpotash-presentar-plan-restauracion-para-sallent-3375320 [Consultat: 09/07/2017]

[13] Més informacions a: http://www.economiadigital.es/es/notices/2016/02/bruselas-insta-el-cierre-de-iberpotash-ante-el-tribunal-de-luxemburgo-82076.php

La col·laboració financera i política de les institucions i entitats catalanes amb Iberpotash-ICL ha estat i segueix essent objecte d’investigació judicial. L’empresa ICL ha causat grans danys no tan sols a la comarca del Bages sinó a tota la ciutadania catalana. A més, però, l’empresa ICL representa un model empresarial molt allunyat de l’emprenedoria positiva i respectuosa amb els pobles, els drets humans i el dret internacional humanitari. ICL manté un vincle evident i públic amb l’exèrcit israelià i dedica una part del seu negoci a la producció i venta de fòsfor blanc per a armes incendiàries. Tenint en compte les actuacions a Catalunya i a la resta del món d’aquesta multinacional, permetre inversió, benefici i implantació en territori català suposa una contradicció amb la transversalitat i universalitat del foment de la pau per part de les institucions catalanes[1]. “La pau és, però, un bé que només adquireix plenitud quan és universal.” La llei catalana de foment de la pau reconeix que “[h]i ha factors diversos que atempten contra la pau”, entre d’altres, “la producció i la venda d’armament” i promou el treball per al desarmament i la resolució pacífica de conflictes. (Llei Catalana de Foment de la Pau). És obvi, doncs que les empreses dedicades a venta d’armament o qualsevol tipus de material destinat a armament no contribueixen a la mitigació dels conflictes armats sinó que es beneficien de la seva existència.

La filial ICL Iberia, està desenvolupant els seus negocis a Catalunya i contribuint doncs a:

  • El benefici privat d’una empresa, ICL, que ven material per a ús militar en armes controvertides i causants de morts i lesions en població civil, en concret a Palestina, Iraq o el Líban.
  • El benefici privat d’una empresa que afavoreix directament la militarització del conflicte a Palestina i Israel ja que recolza directament l’exèrcit israelià, financerament i a través de la normalització de la seva activitat al conflicte.
  • La normalització de les polítiques i accions que l’Estat d’Israel du a terme sobre la població palestina i en concret en les seves guerres contra la franja de Gaza, on les violacions del DIH, la desproporcionalitat i el càstig col·lectiu han estat repetidament denunciades per organismes independents.

Així, des de l’ODHE fem les següents recomanacions:

  • Que les institucions catalanes estableixin mecanismes efectius de control per a les empreses que volen desenvolupar la seva activitat en territori català, que incloguin el seu impacte positiu o negatiu en el foment de la pau i els drets humans
  • Que les institucions públiques o privades catalanes (entitats socials, clubs esportius, fundacions, etc.) que col·laboren amb ICL i totes les empreses que formen part del seu grup empresarial considerin si les pràctiques, filosofia i actuacions d’aquesta empresa s’adiuen amb els estàndards de respecte als drets humans i al DIH als que se subscriu l’estat espanyol; i que actuïn en conseqüència.
  • Que les institucions públiques o privades que col·laboren amb ICL i totes les empreses resolguin si aquestes col·laboracions contribueixen a perpetuar el recolzament explícit de l’empresa ICL a l’exèrcit israelià, i per tant tenen un impacte negatiu i perpetuen el conflicte no resolt a Pròxim Orient que ha de ser resolt per vies polítiques i no militars.
  • Que les institucions catalanes estableixin mecanismes de bloqueig, desincentivadors o sancionadors per a les empreses i agents empresarials que realitzin activitats còmplices amb l’ocupació del territori palestí i amb les violacions de drets humans, incloent qualsevol tipus de benefici i negoci amb armes incendiàries o els seus components.
  • Que les institucions catalanes promoguin una regulació vinculant per a l’actuació de les empreses transnacionals.


 

[1] LLEI 21/2003, de 4 de juliol, de foment de la pau.