Hirak: la revolta contra l’autocràcia económica que escanya el Rif

jul. 2017

Hirak: la revolta contra l’autocràcia económica que escanya el Rif

jul. 2017

Foto: Joao França

El 26 d’octubre de l’any passat, Mohsin Fikri, comerciant de peix esporàdic, es va llançar dins d’un camió de brossa per recuperar part dels 500kg de peix espasa comprats al mercat negre que li havien estat confiscats per la policia[1]. La trituradora de brossa que portava incorporat el camió va ser posada en marxa – accidental o premeditadament- per les forces d’ordre públic i va matar el venedor de 29 anys d’AlHoceima. La mort de Fikri tenia lloc menys d’un mes abans de la gran trobada de la Cop22 a Marraqueix, en què el rei del Marroc es presentava com a líder compromès, preocupat pel clima l’energia neta i la sostenibilitat, un cap d’estat capaç de dur el seu país al desenvolupament econòmic i l’estabilitat.

Però la realitat del Marroc, més enllà de les conferències internacionals i de les grans inversions en infraestructura a l’eix econòmic del país, es torna a imposar a la cobertura i censura que practica el règim.

La mort de Mohsin Fikri, precedida d’altres morts arreu del país com la immolació de la venedora ambulant Mi Fatiha a Kenitra o de Fadoua Laroui  a Souk Sebt[2], ha canalitzat de nou el descontentament secular de la població rifenya en particular, i de tots els activistes de drets humans del país en general. Després de mesos de protestes, l’arribada del mes sagrat del Ramadà va donar un nou impuls a la política de repressió del règim amb la detenció de centenars d’activistes, inclòs Nasser Zefzafi, el líder del Moviment Popular del Rif, o Silya Ziani, una de les impulsores de la revolta i actualment l’única dona militant detinguda, que no han fet més que encendre de nou la flama al Rif i arreu del país[3]. En l’inici, el principal motor de la Hirak – com es coneix popularment la revolta del Rif- era exigir l’adopció per part del govern de mesures socials, econòmiques i culturals que passessin per elevar el nombre d’inversions, infraestructures i polítiques públiques de desenvolupament local en una de les zones més empobrides i enclavades del Marroc. Aquestes mesures incloïen la millora urgent de serveis públics bàsics com la salut -amb especial atenció a la creació d’un hospital oncològic- i l’educació, facilitar la inversió pública i privada en aquest territori per a la construcció de nous llocs de treball, la fi del decret de militarització vigent des del 1958 i el reconeixement històric dels drets de la regió i de la ciutadania. L’alliberament dels centenars d’activistes detinguts en els darrers mesos és ara l’objectiu prioritari de les protestes i les demandes de la població, on les dones esdevenen cada vegada més visibles.

Les 11 persones suposadament investigades per la mort de Mohsin Fikri, vuit de les quals van ser detingudes en un primer moment, han estat alliberades. Per contra, centenars de manifestants de la regió, d’Alhoceima i de Imzouren, segueixen detinguts. Segons va informar el portant-veu del Govern en la seva darrera compareixença, el nombre de detinguts ascendeix a 176 persones en detenció preventiva i 63 en llibertat provisional però amb causes judicials pendents. El Moviment Popular Rifeny xifra aquestes detencions en més de 300 persones, totes elles joves d’entre 18 i 30 i amb diferents perfils: dones artistes com la jove Sylia Ziani de 23 anys, un noi amb síndrome de Down, un malalt de càncer, un jove que pateix una malaltia mental etc. Aquestes dades van en augment cada setmana, ja que les detencions no cessen. El Consell Nacional de Drets Humans, creat pel rei Mohamed VI l’any 2011 per a informar sobre la situació dels drets humans al país, va filtrar fa unes setmanes un informe en el que aconsellava investigar les creïbles al·legacions de tortura de part dels detinguts i detingudes per les protestes.

Contra la Hogra

La manca de justícia social i econòmica al Marroc és més que evident a la regió del Rif. Antic protectorat espanyol, aquesta regió muntanyenca i mediterrània del Nord del Marroc, de les més fèrtils del país, viu en canvi en una situació d’aïllament, de manca d’infraestructures i d’alt cost de la vida. Fins i tot el peix, principal font de riquesa d’aquesta zona mediterrània, es ven sovint més car que a les regions interiors del Marroc. El Moviment Popular del Rif que lidera actualment les protestes demana la fi del bloqueig econòmic i ara militar, de la corrupció generalitzada del funcionariat, i acabar amb els poderosos lobbies del peix que escanyen la població que es dedica a la pesca artesanal o a petita escala. La pesca il·legal, fins i tot d’espècies considerades en perill de sobrepesca, ha esdevingut una les activitats cabdals per a la població rifenya, fins al punt que les sancions i multes, i la lluita contra la pesca no declarada ha esdevingut un dels mecanismes de repressió més presents i ferotges a la regió.

Aquest model econòmic, a més de conseqüències ambientals evidents per a la reposició del banc pesquer, té efectes negatius per a la població de la regió. El 40% dels joves estan oficialment a l’atur, mentre que molts malviuen amb feines intermitents en l’economia informal. La població rifenya també ha hagut de patir l’expropiació forçosa de terres i la confiscació de terres comunals, utilitzades a nivell col·lectiu per a la pastura.

L’aïllament de la regió ve de lluny, ja que fou un aïllament cercat i potenciat des que Hassan II encara actuant com a fill del rei i cap de les Forces Armades va acompanyar Mohamed Oufkir a reprimir i massacrar la revolta del 1958. Hassan II anomenava la població rifenya awbaix, salvatges, i menyspreava de manera permanent les poblacions d’aquesta regió que només va visitar per reprimir.

L’actual rei, per contra, en la seva política de gira constant pel continent i pel país, ha visitat diverses vegades el Rif, però el menyspreu, la hogra, segueixen formant part de l’imaginari col·lectiu rifeny, a més del de bona part de la població marroquina arreu que es veu marginada i menyspreada.

L’avarícia del rei, de la qual tan sols uns quants s’atreveixen a parlar, se sustenta també sobre un imperi econòmic personal i de certes elits, a les que compensa fent la vista grossa sobre les corrupcions o atorgant grans concessions per a l’explotació dels recursos naturals del país. El rei és propietari del hòlding Grup ONA, el major hòlding marroquí, sorgit del SNI (Société Nationale d’Investissement) creat durant el protectorat i en el que una part va ser revenuda a la família real amb el nom de Omnium Nord Africain. Segons la revista estatunidenca Forbes, la fortuna reial, a més, ha passat de 2.000 milions l’any 2012 a 4.500 milions d’euros l’any 2015[4]. 120 milions d’euros anuals, els quals mantenen més de 20 palaus, són el pressupost oficial de la monarquia.

La lluita de les dones

És habitual veure al Marroc dones defensores de drets humans, activistes i fins i tot grups de camperoles protestant contra l’espoli de terres comunals. El Rif, però, és una de les regions on les dones es troben més sotmeses a l’espai privat i a la divisió patriarcal de la societat. Això no obstant, les protestes continues dels darrers mesos, han visibilitzat i envalentit moltes dones rifenyes que, en protestes organitzades o de manera espontània, troben veu per a exigir la fi de la Hogra cap al seu poble i regió. Les més conegudes són Nawal Ben Aissa o Silya Ziani, aquesta darrera detinguda i en estat de depressió molt greu degut a l’aïllament i tractament a que és sotmesa, segons la seva advocada Naima El Gallaf[5]. Són, però, moltes més les que contribueixen a la lluita global de la població per la dignitat[6].

La població rifenya segueix lluitant dia rere dia, mentre arreu del país la població marroquina se’n fa ressò i surt al carrer, en solidaritat i per a exigir un canvi en el sistema.

 

 

[1] Mohsin Fikri, un dels deus germans de la familia, va abandonar els estudis i es dedicava des del 2009 a conduir una furgoneta comercial. De tant en tant, quan tenia recursos, comprava peix per revendre’l.

[2] www.thenation.com/article/fadoua-laroui-moroccan-mohamed-bouazizi/ (Accés: 17/07/2017)

[3] El 10 de juliol va començar el judici de Nasser Zafzafi, acusat d’“atemptat a la seguretat interior” i d’altres càrrecs que li podrien comportar més d’una dècada de presó. Article al web d’Amnistia Internacional. En línia: www.amnesty.org/en/latest/news/2017/06/morocco-rif-protesters-punished-with-wave-of-mass-arrests/ (Accés: 17/07/2017)

[4] En línia: http://orientxxi.info/magazine/maroc-les-rayons-tres-argentes-du-roi-soleil,1276 (Accés: 17/07/2017)

[5] En línia: www.rifonline.net/Victime-d-une-depression-nerveuse-Silya-Ziani-adresse-une-lettre-aux-siens-Emouvant-_a1825.html (Accés: 17/07/2017)

[6] Vegeu, a tall d’exemple, la manifestació de dones a Alhuceima el dia 8 de març, en línia: www.yabiladi.com/articles/details/51736/hoceima-marche-protestation-entierement-feminine.html (Accés: 17/07/2017) o la manifestació de dones per l’alliberament dels presos polítics de la hirak, en línea: https://www.yabiladi.com/articles/details/55375/rabat-repression-brutale-manifestation-femmes.html (Accés: 17/07/2017)