GESHURI INDUSTRIES

GESHURI INDUSTRIES

L’empresa agroquímica Geshuri Industries es va fundar l’any 1979 a Israel per dedicar-se principalment a la producció de fertilitzants i pesticides pels sectors de l’agricultura. Però al 1982, l’empresa va tancar la seva planta química a Kfar Saba degut a pressions socials i investigacions realitzades pel Ministeri de Medi Ambient israelià per la contaminació mediambiental que provocava en l’entorn. Malgrat l’impacte negatiu de les operacions de l’empresa, l’any 1987 el Govern d’Israel va encoratjar Geshuri Industries a construir les seves noves plantes químiques a la zona industrial de Nitzanei Shalom situada dintre del districte palestí de Tulkarem, territoris ocupats de Cisjordània.

Des de llavors, la producció agrícola a Tulkarem s’ha reduït degut a la contaminació de la terra, l’aire i l’aigua, mentre que els casos de malalties cancerígenes, reproductives, respiratòries i oculars han augmentat segons diversos informes científics i oficials. Aquesta contaminació ha afectat especialment a la salut reproductiva de les dones palestines de Tulkarem que han sofert avortaments, naixements prematurs i problemes de pes dels nadons.

La població palestina s’ha manifestat contra l’activitat nociva de Geshuri industries, que afecta la seva agricultura i salut del seu poble[1]. Però les institucions públiques israelianes lluny d’oferir informació, assistència i/o suport als afectats i afectades, ha reprimit les manifestacions amb violència. Així mateix, la Cort Nacional Laboral d’Israel, contradient una sentència del 2007 de la Cort Suprema, va denegar l’any 2015 la igualtat de drets entre els treballadors palestins i israelians que treballaven a Geshuri Industries en la zona industrial de Nitzanei Shalom.

Geshuri és una de les 200 empreses israelianes situades en territoris ocupats. Les pràctiques d’aquestes empreses mostren un patró comú de violacions de drets humans. Des de la contaminació de l’aire fins a la nociva gestió dels residus que ens recorden a la contaminació medi ambiental de Israel Chemical Industries (ICL) en les terres catalanes de Sallent[2].

Geshuri Industries produeix pesticides, ciment i altres substàncies químiques que són certificades pel seu ús, segons els estàndards de seguretat  de l’UE, i importades a la zona econòmica europea.

[1]IWPS. 2015. “Israeli Occupation forces tear gas, stun grenade and fireprojectiles on demostrators in Tulkarm”. Disponible a:www.iwps.info/2015/04/israeli-occupation-forces-teargas-stun-grenade-and-fire-projectiles-on-demonstrators-in-tulkarm/(data consulta: 31/05/2017)

[2]Per més informació veure Informe ODHE sobre l’empresa ICL: www.odhe.cat/icl-iberia/

Empresa matriu

Geshuri Industries

Situació legal de l’empresa i filials

Filials: Geshuri Laboratories

L’any 2009 la seva estructura accionarial estava composada per (7.2%) Keshet Prima Israel, (60.3%) Geshuri and Sons Industries, (7.5%) Discount Investments and (25%) to Fooja Invesments (Veneçuela) (1)

Any de fundació

1979

Seu Central i dades de contacte

POB 98, Tel Mond 40650,
Tel Mond Industrial Zone 40600. Israel

Telèfons: +972-9-7961566 / +972-9-7963304

Correu electrònic: Geshuri@netvision.net.il

Àrea econòmica o àmbit d’actuació empresarial

Agroquímica: producció de fertilitzants i pesticides per l’agricultura; construcció.

Productes farmacèutics i altres tractaments per la salut com composicions contra la psoriasis

Activitat a l’Estat espanyol

Patents de productes químics

Activitat econòmica a Israel

Producció de productes per la salut i substàncies químiques específiques com fosfat, hormones,  fosfat de càlcic fosfat de monocalcic

Activitat econòmica a Palestina

Producció de fertilitzants, pesticides, productes per la construcció (ciment), pegament per ceràmica i pinsos per animals.

Altres informacions rellevants de l’empresa

L’any 1982 Geshuri Industries va tancar la seva planta química de Kfar Saba a Israel[1], després de les investigacions realitzades pel Ministeri de Medi Ambient i les pressions socials, per la greu contaminació medi ambiental del territori.

Posteriorment, el CEO de Geshuri Industries, Ben Zion Geshuri, va reconèixer davant d’una comissió parlamentària de la Knesset l’any 1999, que el Govern Israelià va proposar-li i, fins i tot, encoratjar-li a obrir una nova planta en la zona industrial Nitzanei Shalom en el districte de Tulkarem, part dels territoris ocupats palestins[2]. Segons l’informe de Human Rights Watch, Occupation Inc., cap empresa de Nitzanei Shalom té permisos per operar en aquesta zona industrial, que inclou 25.000 metres quadrats de territori palestí[3].

Geshuri Industries va construir la seva nova planta química “Keshet Prima Feed Additives Ltd.” en la zona industrial de Nitzanei Shalom l’any 1987. Segons diferents informes analitzats, una de les condicions específiques imposades per les institucions públiques israelianes per la transferència d’aquestes plantes a aquesta zona industrial, era que les empreses no podien operar i expulsar fums i altres substàncies químiques els dies que el vent bufava en direcció cap a Israel[4].

L’agricultor palestí de Tulkarem, Nour Aldin Shehadeb, entrevistat per les investigadores de l’ODHE el 13 de març de 2017, va explicar com els dies de plena activitat de la planta de Geshuri, els fums són molt visibles i el pudor és insuportable.

El districte de Tulkarem registra els nivells més alts de malalties cancerígenes, asma i altres anomalies relacionades amb la vista i la respiració, en comparació a la resta de districtes palestins[5]. Segons la Universitat palestina de Birzeit i el Ministeri de Salut Palestí, l’aire de Tulkarem conté grans quantitats de monòxid de carbó i substàncies tòxiques (noxious SOx and NOx 2015) que provoquen malalties respiratòries, alteracions en la pell, problemes de fetge, malalties relacionades amb la reproducció i la infertilitat, afectacions sobre el sistema immunològic, hipertensió i altres problemes cardiovasculars, entre d’altres. Aquestes substàncies afecten directament a la salut reproductiva de les dones, concretament provocant avortaments, naixements prematurs i problemes de pes dels nadons[6].

 

Un informe del Ministeri de Salut Palestí de 2012 demostra com Tulkarem es situa en la quarta posició amb més casos de càncer de Cisjordània. L’Universitat de Nablus, a més, identifica que existeix una clara relació entre les ràtios de casos de càncer i les substàncies químiques que produeixen les empreses de la zona industrial de Nitzanei Shalom[7].

 

L’organització palestina pels drets humans, Al-Haq, va denunciar en una nota especial enviada al Relator Especial de Nacions Unides sobre Drets Humans i Substàncies i Residus Perillosos, que s’han identificat nombrosos casos de leucèmia en infants de les poblacions palestines veïnes de la zona industrial, on es troben diverses escoles amb més 11.000 nens i nenes. Aquest impacte en la salut dels infants suposa, per tant, la vulneració dels drets dels infants[8].

 

Al-Haq va, també, realitzar diferents proves mediambientals que corroboraven aquestes informacions i van observar com la pol·lució havia acabat amb la flora de la zona[9]. Segons l’organització Palestinian Society for the Protection of Human Rights and Enviroment (LAWE), la contaminació de Geshuri Industries ha suposat: la mort d’arbres i altres tipus de vegetació al voltant de la planta; els residus químics i altres substàncies líquides deixen una capa de calci sobre la terra i la vegetació reduint la producció agrícola; altres residus com sodi i sal provoquen la contaminació de l’aigua afectant de nou l’agricultura; entre d’altres[10].  LAWE cita en les seves investigacions com els beneficis obtinguts per l’agricultura s’han reduït entre 1992 i 1997 un 21,5%. El Ministeri de Agricultura Palestí afirma que el 17% de les terres de cultiu de Tulkarem han estat afectades per la contaminació de l’àrea industrial de Nitzanei Shalom[11].

L’impacte negatiu en la higiene i la salut de la població ocupada de palestina suposa una greu violació del dret internacional humanitari, concretament de les Regulacions de la Haia de 1907, la IV Convenció de Ginebra de 1949 i els Protocols addicionals de 1977.

En aquesta línia, la “Convenció de Basilea pel Control dels Moviments Transfronterers de Residus Perillosos i la seva Eliminació” va declarar la responsabilitat d’Israel sobre les substàncies perilloses produïdes per Geshuri Industries i les altres empreses de l’àrea industrial de Nitzanei Shalom, a partir de l’identificació de camions plens de residus que eren transportats des d’aquella zona fins al districte palestí de Jenin. El Palestinian Enviroment Quality Authority va trametre aquesta informació l’any 2016 al Secretariat de la Convenció de Basilea, el qual va que va ordenar que els residus produïts per aquelles empreses, sota la jurisdicció d’Israel, havien de tornar a territori israelià per la seva eliminació[12].

Al-Haq va identificar que en el procés de producció de pesticides s’utilitzen les substàncies methylbromide i methylisocyanate. Aquesta última substància va provocar l’enverinament de mig milió de persones, la mort de 25.000 persones i emmalaltint més de 150.000 persones a Bhopal (Índia) l’any 1984 després d’un gran abocament provocat per l’empresa Union Carbide[13].

[1] Le Monde Diplomatique. 1998. “The socioeconomic impact of settlement on land, water and the Palestinian economy”. Disponible awww.mondediplo.com/focus/mideast/question-3-2-2(Data consulta: 31/05/2017)

[2]Reunió del Comitè d’interior i protecciónmedioambiental de la Knesset, Protocol No. 2, November 29, 1999

[3]HumanrightsWatch. 2016. Occupation Inc.HowSettlementBusinessesContribute to Israel’sViolation of PalestinianRights, pp.105. Disponible a: www.hrw.org/sites/default/files/report_pdf/israel0116_web.pdf(Data consulta: 31/05/2017)

[4]Qato D.M., Nagra, R., ‘Environmentalandpublichealtheffects of polluting industries in Tulkarm, West Bank,

occupiedPalestinianterritory: anethnographicstudy’ (2013) Lancet, vol 382, 5 December 2013, S29. Disponible a: http://icph.birzeit.edu/sites/default/files/2013%20Lancet%20Palestinian%20abstracts%20oPt.pdf (data consulta

27/06/2017)

[5] Ídem.

[6] Per més informació veure: https://medium.com/@AlHaq.EN/al-haq-participates-in-expert-roundtable-consultations-at-the-un-office-of-the-high-commission-of-d3c5e7f15b5e

[7]IWPS. 2015. Op. Cit.

[8]Per més informació veure: www.alhaq.org/advocacy/targets/united-nations/1080-al-haq-joins-un-special-rapporteurs-on-human-rights-and-hazardous-substances-and-wastes-and-the-right-to-food-expert-consultations-in-geneva

[9]Al-Haq, 2015.EnvironemntalInjustice in the Occupied Palestinian Territori. Pp.24-25. Disponible a: www.business-humanrights.org/sites/default/files/documents/Environmental.Injustice.Report.En_.pdf(Data consulta: 31/05/2017)

[10]Le Monde Diplomatique. 1998. Op. Cit.

[11]Idem

[12]Per més informació veure: www.ejatlas.org/print/israeli-industries-polluting-palestinian-city-of-tulkarm

[13]Per més informació veure: www.alhaq.org/advocacy/targets/united-nations/1080-al-haq-joins-un-special-rapporteurs-on-human-rights-and-hazardous-substances-and-wastes-and-the-right-to-food-expert-consultations-in-geneva

Altres empreses com Dixon industrial, Atzei Shitim, Tal El, Lotar, Solor Group, Yamit E.L.I. Filtration and Water Treatment,Shai Key Metal Trade, Tagwir Plastic entre d’altres, van seguir el mateix camí que Geshuri Industries i es van establir a la zona industrial de Nitzanei Shalom, ocupant territoris palestins i contaminant la terra i l’aire de la regió[1].

Totes les empreses situades en aquesta zona industrial estan controlades per nacionals israelians. Només la ciutadania israeliana pot obrir una empresa en aquesta zona industrial[2]. En canvi, la majoria del personal laboral és població palestina que ha de creuar diversos checkpoints per poder arribar al seu lloc de treball amb condicions laborals denigrants. A banda de l’impacte negatiu que suposa estar en contacte directe amb els materials químics que estan contaminant la regió de Tulkarem, els treballadors i treballadores palestines han informat de violacions de drets laborals com ara jornades de 12 hores, cobrant-ne només 8[3].

Aquesta situació suposa també una violació de la pròpia llei laboral israeliana. L’any 2007 la Cort Suprema d’Israel va ordenar l’aplicació de la Llei laboral israeliana a les persones palestines que treballessin en els assentaments dels territoris ocupats.

Els empresaris de Nitzanei lluny d’aplicar la normativa israeliana, han implementat la llei laboral jordana de 1960. Una llei que ja no s’aplica a l’Estat jordà[4]. Aquesta situació legal, comporta greus violacions de drets laborals i discriminació a diferents nivells. Per una banda, amb les persones treballadores israelianes que treballen a Nitzanei Shalom que es regeixen per la llei laboral israeliana. Això suposa, per exemple que les dones treballadores palestines de Nitzanei Shalom no tenen la mateixa protecció legal sobre les necessitats de les dones en relació amb la maternitat, la prevenció de l’assetjament sexual, i la discriminació de les dones. I per una altra banda, amb els treballadors i treballadores palestines de la resta dels territoris ocupats que s’acullen a la normativa laboral palestina, més progressista que la llei jordana de 1960.

Concretament, la llei jordana de 1960 no obliga els empresaris a pagar pensions, ni a pagar les baixes per malaltia dels treballadors/es el tercer dia d’absència, i aporta vacances mínimes als treballadors. Davant d’aquestes condicions laborals, Abdel Hamid Yahiye, Ahmed Shayib i Mujhad Harsha, 3 treballadors palestins de Nitzanei Shalom van demandar a les seves empreses per ser acomiadats després d’exigir pagaments retroactius per baixes laborals d’acord amb la normativa israeliana. La Cort Laboral Nacional d’Israel va resoldre l’any 2015 que la zona industrial de Nitzanei Shalom es troba en una àrea de “terra de ningú” i per tant, no és un assentament on es pugui aplicar la normativa laboral israeliana. Segons el jutge, l’única normativa aplicable és la llei jordana dels 60 i, per tant, no tenen dret a indemnització per part de les seves ex-empreses[5].

Segons els advocats defensors, aquesta decisió deixa als treballadors palestins de la zona industrial de Nitzanei Shalom en una situació als llimbs legals, ja que no existeix cap tribunal que reguli o doni assistència d’acord amb la llei jordana de 1960.

En una entrevista realitzada per Washington Post, Ben Zion Geshuri, CEO de Geshuri Industries, deia “Vols veure la pau entre israelians i àrabs? La pau esta aquí. 40 famílies palestines obtenen el seu pa i mantega justament aquí”[6].

[1]Anderson, T., Clough, G., Cooper, T., Curry, J., Jones, P., 2011. Targetting Israeli Apartheid. Corporated Watch. Veure també: https://whoprofits.org/s?vid_7=1903

[2]Landau, Idan. 2014. “About Nitzaney Shalom”. Disponible a:

www.ha-makom.co.il/article/idan-landau-nitzaney-shalom (data consulta: 18/05/2017)

[3]Aidy, H., Lee, T., Watts, M., 2016. Human Rights and Toxic Chemicals in the Occupied West Bank (Palestine). Disponible a: http://library.ipamglobal.org/jspui/bitstream/ipamlibrary/889/1/OccupiedWB-Palestine-Human-Rights-Toxic-Chemicals.pdf (data consulta: 18/05/2017)

[4] Per més informació veure: http://www.ilo.org/ifpdial/information-resources/national-labour-law-profiles/WCMS_158905/lang–en/index.htm

[5]Haggai Matar, 2015 “Court denies equal rights to Palestinian workers in Israeli Industrial zone”, disponible a:    www.972mag.com/court-denies-equal-rights-to-palestinian-workers-in-israeli-industrial-zone/109225/ (data consulta: 18/05/2017).

[6]Hockstader, L., 2000, “Volatilechemistry in the West Bank”, The Washington Post. Disponible a: https://www.washingtonpost.com/archive/politics/2000/12/30/volatile-chemistry-in-the-west-bank/426579f5-3c39-4c84-9095-4d016126fccf/?utm_term=.f0bce2103274 (data de consulta: 01/06/2017)

A l’Estat espanyol, on l’agricultura és encara un sector productiu clau per l’economia del país, s’han identificat patents de fertilitzants i pesticides de l’empresa Geshuri Industries i les seves branques des de la dècada dels 1980[1]. Actualment, Geshuri Laboratories és molt activa en la producció de patents en el sector agroquímic.

L’acreditació de patents de Geshuri per l’Unió Europea i els seus estats membre és una estratègia comercial per poder vendre els seus productes a tota la zona econòmica europea i a la resta de països del món. L’UE és el principal actor internacional en l’establiment d’estàndards globals com les acreditacions de patents. Les seves institucions i controls estrictes fan que qualsevol producte que sigui acreditat per l’UE, és acceptat per altres regions econòmiques. L’anomenat ”efecte Brussel·les”, com menciona l’experta Anu Bradford, és una forma de soft power capaç d’influir el comerç i les relacions econòmiques internacionals. És per aquesta raó que Israel i empreses com Geshuri, consideren l’UE un soci estratègic, no només per accedir als mercats interns més potents com l’europeu, si no també per convertir els seus productes en marques de qualitat i que compleixen els més estrictes estàndards internacionals com el respecte mediambiental o els drets laborals, entre d’altres[2]. L’innovació en patents de Geshuri Industries i la seva acreditació per part de l’UE, és clau en la producció de productes europeus amb composicions de substàncies creades per Geshuri.

L’organització palestina Al-Haq va identificar diversos productes a les plantes químiques de Geshuri en Nitzanei Shalom amb certificats de qualitat i acreditacions de patents per part de l’UE. Un dels productes principals identificats és el ciment Spir Bond 240[3] i Spir Bond 245. Els dos productes han estat etiquetats per l’UE, i per tant aprovats per la seva importació, com substàncies perilloses (Xi Irritant) d’acord als estàndards de seguretat de la zona comunitària[4]. Al-Haq ho va comunicar al Relator Especial de Nacions Unides sobre Drets Humans i Substàncies i Residus Perillosos a finals de 2016[5].

[1] Per més informació veure: www.espatentes.com/pdf/8801294_A1.pdf

[2] Bradford, A. “The EU as regulatory power” a Mark, L Connectivity Wars. Why migration, finance and trade are the Geo-economic battlegrounds of the future, 2016. pp.133-139 Disponible a: www.ecfr.eu/page/-/Connectivity_Wars.pdf(data consulta: 31/05/2017)

[3] Informació promocional del producte: http://www.azmarketing.co.il/Product/18/%D7%A1%D7%A4%D7%99%D7%A8-240

[4] Veure annex A: Security data sheet according EC of the product Spir Bond 245.

[5]Per més informació veure: www.alhaq.org/advocacy/targets/united-nations/1080-al-haq-joins-un-special-rapporteurs-on-human-rights-and-hazardous-substances-and-wastes-and-the-right-to-food-expert-consultations-in-geneva

La confiscació i/o destrucció de propietat privada, l’impacte medi ambiental en l’entorn i en la salut de la població, i l’espoli de recursos naturals per part de forçes ocupants en territoris ocupats, estan prohibits per les Regulacions de La Haia de 1907, la IV Convenció de Ginebra de 1949 i els Protocols addicionals de 1977.

La construcció de la zona industrial Nitzanei Shalom suposa la confiscació de terres palestines i l’espoli de recursos naturals del poble palestí sense la seva autorització. Les empreses que operen en aquesta zona industrial, com Geshuri Industries i el Govern Israelià són responsables d’aquesta vulneració del dret internacional.

Aquestes violacions de drets humans són tipificades i considerades per l’article 7 i 8 de l’Estatut de Roma com crims internacionals i per tant denunciables davant de la Cort Penal Internacional (CPI). L’Estat espanyol com a signatari de l’Estat de Roma ha de procurar que els països no membres de la CPI, com Israel, respectin aquest marc internacional a través de la no col·laboració econòmica i/o institucional amb el Govern Israelià, responsable de la vulneració del dret internacional. L’Estat espanyol també ha d’assegurar que les seves empreses no estableixen relacions empresarials amb corporacions com Geshuri, ja que serien còmplices amb la violació del dret internacional.

Així mateix, la mateixa existència del complex industrial de Nitzanei Shalom on opera Geshuri Industries, suposa la violació de les Convencions internacionals laborals, la majoria de les quals han estat ratificades per Israel. Concretament, la convenció contra la discriminació, treball forçós, hores de treball, cobertures socials, entre d’altres[1].

Davant d’aquests violacions del dret internacional en general i els drets humans en particular, l’ODHE fa les següents recomanacions:

  • Que les institucions europees realitzen controls més exhaustius en l’elaboració de productes químics en origen per determinar si les empreses productores respecten els drets humans a tota la seva cadena de valor;
  • Que les institucions catalanes estableixin mecanismes efectius de control per a les empreses que volen desenvolupar la seva activitat en territori català, que incloguin el seu impacte positiu o negatiu en el foment de la pau i els drets humans, com la millora dels processos de contractació pública a través de la incorporació de clàusules socials com determinen les normes comunitàries i catalanes;
  • Que les institucions catalanes estableixin mecanismes per la prevenció de les vulneracions de drets humans a través de les seves transaccions comercials amb empreses transnacionals, com l’incorporació de clàusules específiques pel respecte dels drets humans en els processos de contractació pública;
  • Que les institucions catalanes incorporin mecanismes per la prevenció de les vulneracions de drets humans en les activitats de promoció econòmica de l’empresa, com podria l’exclusió de missions d’internacionalització de l’empresa catalana a l’exterior.
  • Que les Instituciones catalanes promoguin la creació de instruments internacionalment vinculants de les activitat de les empreses transnacionales en matèria de drets humans.

 

[1]Per més informació veure: www.ilo.org/dyn/normlex/en/f?p=1000:11200:0::NO:11200:P11200_COUNTRY_ID:102934