Gènere i transnacionals

Campanyes, Notícies

març, 2018

L’equip de l’Observatori de Drets Humans i Empreses de la Mediterrània ens adherim a la vaga feminista del 8 de març. Com a centre de recerca que denuncia les vulneracions de les empreses transnacionals, aprofitem per denunciar els efectes que l’activitat d’aquestes empreses tenen sobre les dones i col·lectius LGTBI.

Aquestes són algunes de les nostres raons per a la vaga:

Despossessió de terres

Per mantenir el marge de benefici en un sistema capitalista neoliberal, les transnacionals duen a terme pràctiques de neoextractivisme, que responen a una nova fase d’extracció de recursos duta a terme des de finals dels 90 i que es caracteritza per atacar espais geogràfics que s’havien mantingut marginals per als interessos econòmics, amb una escala d’extracció més depredadora a causa de les eines tecnològiques emprades. Aquesta pràctica passa per desposseir els pagesos i pageses de les seves terres, afectant especialment a les dones les que, en general, són el col·lectiu que s’ocupa de conrear-les.

En no tenir la majoria de les dones la titularitat legal de les terres, aquestes queden excloses de les compensacions econòmiques que s’obtenen per les indemnitzacions rebudes per aquestes expulsions. A banda d’això, l’expulsió implica una ruptura amb els seus modes de vida, així com de la seva cultura i els sabers sobre la terra i el territori.

 

Bretxa salarial, treball reproductiu i de cures gratuït

El model capitalista actual se sosté a costa de mantenir la divisió sexual del treball. D’una banda, les dones solen treballar en indústries en què la bretxa salarial està més accentuada, com la tèxtil o l’agroindústria, en què desenvolupen la seva feina d’una forma precària.

Però a més, les dones carreguen amb el treball reproductiu i de cures, tasques que realitzen de forma gratuïta i sense les quals no es podria sostenir cap tipus d’activitat econòmica.

 

Crims ecològics

Els crims ecològics duts a terme per les transnacionals efecten especialment a les dones treballadores, els que no tenen la mateixa protecció legal en temes de salut sexual. En casos investigats pel ODHE d’activitats contaminants per part de fàbriques -per exemple, el cas de Geshuri a Israel  – ens trobem amb dones que han patit -a causa de la contaminació- avortaments no desitjats, parts prematurs, i problemes de salut sobre els nounats.

D’altra banda, el canvi climàtic afecta també especialment a les dones perquè, en general, són elles les que s’ocupen de conrear la terra. D’acord amb dades de Nacions Unides (2008) les dones i els nens i nenes tenen 14 vegades més possibilitats de morir durant una emergència o desastre que els homes.

 

Violència i agressions sexuals

La violència contra les dones és major en aquells territoris destinats a l’explotació de recursos naturals, els que pateixen agressions sexuals, violacions o violència sexual o feminicidis.

Com explica Silvia Federici en l’entrevista ‘la mort de les dones en les maquiles‘, les dones han estat la “carne de cañón” de la desestructuració industrial del món amb la maquilització del treball. Segons Fededici, el cos de les dones és donat als homes com a compensació a les terres, salari i el poder perdut, tal com va passar en el període d’acumulació originària el capitalisme.

Aquesta violència és especialment accentuada amb el col·lectiu LGTBI, que és especialment vulnerable davant la violència sexual i blanc de delictes d’odi.

 

Violència normativa

Com indica el Tractat Internacional dels Pobles pel control de les empreses transnacionals “la teoria legal feminista porta temps posant en relleu que el Dret, com qualsevol altra disciplina social, respon a models patriarcals, reprodueix les desigualtats estructurals entre homes i dones i, a més, reflecteix el biaix androcèntric tant en l’estructura normativa com procedimental. Les dones han estat excloses de la pròpia elaboració del dret.”

 

Patriarcat organitzatiu

Les dones ocupen només el 25% de llocs directius en Transnacionals i un 34% d’empreses (41% a la UE) no tenen ni una sola dona com a directiva, segons l’informe Grantthornton 2017. Al 2017 el percentatge de dones en càrrecs directius a l’Estat Espanyol era del 37%, i cobraven un 16,2% menys que els homes per fer la mateixa feina, davant d’una mitjana europea del 23,4%.

 

Per totes aquestes raons, des del ODHE us convidem a sumar-vos a la vaga i convocatòries de manifestacions de la vostra ciutat i a seguir treballant per aturar la fi de la impunitat de les transnacionals.

 

Aprofitem per recomanar algunes lectures d’interès: