El Corte Inglés

El Corte Inglés es va fundar l’any 1940 a Madrid, des de llavors l’empresa ha tingut un creixement sostingut a escala geogràfica i de línies de mercat que l’ha portat a convertir-se en una de les principals empreses de l’Estat espanyol. La seva principal activitat és la venda de productes en grans magatzems, supermercats, òptiques, però també l’oferta de viatges i bricolatge, entre d’altres.

En relació amb la venda de productes de grans magatzems, la gran majoria d’aquests productes s’adquireixen a través de múltiples empreses distribuïdores. En l’àmbit de l’alimentació i en concret en els productes de peix i marins, El Corte Inglés ofereix al públic el pop de Dakhla, un producte adquirit majoritàriament pel Marroc en un territori ocupado, contravenint el Dret Internacional. 

Mentre que la captura del pop es realitza principalment per pesquers marroquins, la distribució del producte fresc o manufacturat és realitzada per empreses espanyoles. Aquestes empreses ofereixen aquest producte informant que és de Dakhla i a vegades aportant informació tergiversada que Dakhla és un territori del Regne de Marroc. Viveros Merimar i Angules Aguinaga són només dos exemples d’aquestes vulneracions de drets humans i engany del consumidor. Aquestes dues empreses són proveïdores del pop de Dakhla al Corte Inglés. 

A causa de la sobreexplotació dels recursos marins a la Mediterrània, els pesquers marroquins concentren la seva pesca a les aigües ocupades del Sàhara Occidental, on es produeix captura il·legal o no declarada que posteriorment és manufacturada o distribuïda a empreses marroquines amb inversió espanyola al poble marroquí d’Agadir per després ser transportada, distribuïda i consumida a l’Estat espanyol a través de supermercats com El Corte Inglés.

Empresa matriu

El Corte Inglés

Situació legal de l’empresa i filials

Empreses del grup: Viatges el Corte Inglés, Sfera, Bricor, Optica 2000, SuperCor, Informática el Corte Inglés, El Corte Inglés assegurances.

Any de fundació

28 de juny de 1940, Madrid

Executius i Alts càrrecs

Fundadors: Ramón Areces, César Rodríguez González

President: Jesús Nuño de la Rosa

Consellers: Marta Álvarez Guil, Cristina Álvarez Guil, Fernando Becker, Florencio Lasaga Munárriz, Carlos Martínez Echavarría, Manuel Pizarro Moreno, Víctor del Pozo Gil, Shahzad Shahbaz (en representació del xeic qatarí Hamad Bin Jassim Bin Jaber al Thani), Cartera Mancor, S.L (representada per Dª. Paloma García Peña), Corporación Ceslar (representada per Dª Carlota Areces Galán)

Secretari del Consell: D. Antonio Hernández-Gil

Vicesecretari del Consell: D. Juan Moral de la Rosa

Seu Central i dades de contacte

Seu central:

C/ Hermosilla 112
28009 – Madrid (España)

Dades de contacte:

Tel: (+34) 91 401 85 00

Nombre d'empleats

92.078

Àrea econòmica o àmbit d’actuació empresarial

15.935 milions d’euros de facturació en 2017 (2,8% més que l’exercici anterior). 

Font: www.elcorteingles.es/recursos/informacioncorporativa/doc/portal/2018/08/22/informe-no-financiero-eci-2017.pdf 

Activitat a l’Estat espanyol

Grans magatzems, supermercats, moda, bricolatge, òptica, viatges, assegurances, informática.

Activitat econòmica a escala internacional

Activitat econòmica a la Mediterrània

  • Adquisició i venda de productes marins capturats de les aigües ocupades del Sàhara Occidental per pesquers marroquins i manufacturats per empreses espanyoles.

Altres informacions rellevants de l’empresa

En 2017-18 es va produir una crisi interna a l’interior de l’empresa que va finalitzar amb la sortida de Dimas Gimeno (ex-president de l’organització). L’empresa ha apostat per l’unitat interna amb l’incorporació de Carlota Aceres, qui va ser expulsada per oposar-se i filtrar informació sobre l’entrada en la junta de l’empresa del xeic catarí al Thani.

L’empresa Corte Inglés ofereix en els seus establiments (centre comercials, supermercats) i venda online pop de les empreses Viveros Merimar, Angulas Aguinaga, Cocimar i Ficolumé. Segons l’informe realitzat per ODHE[1], Viveros Merimar i Angulas Aguinaga ofereixen pop de la zona costanera de Dakhla, a les aigües costaneres del Sàhara Occidental.

El Sàhara Occidental és l’última colònia del continent africà. Primer, Espanya i posteriorment el Marroc han ocupat aquest territori amb l’objectiu d’espoliar els recursos naturals d’aquell territori a expenses de la població local. Les aigües del Sàhara Occidental són de les més riques en peixos i altres espècies marines de tot el món. La sardina, el verat, sípia o el pop són els principals productes que es pesquen en aquestes aigües. Segons diverses resolucions de les Nacions Unides i opinions consultives d’experts internacionals, ni Espanya com a potència ocupant de iure o el Marroc com a potència ocupant de facto poden espoliar els recursos naturals d’aquest territori sense el consentiment explícit de la població local. En aquesta línia les últimes 3 sentències de la Cort de Justícia de la Unió Europea sobre l’acord de pesca entre la Unió Europea i el Marroc determinen que aquest acord no és aplicable al Sàhara Occidental i, per tant, el Marroc no pot disposar dels recursos d’aquell territori[2].

El pop del Sàhara Occidental en general, i del Dakhla en particular, és considerat com un dels millors de tot el món. Per aquesta raó, el Marroc explota exclusivament aquest recurs per després comercialitzar-lo amb empreses de tot el món, incloses empreses pesqueres espanyoles. Viveros Merimar i Angulas Aguinaga[3] són només algunes d’aquestes empreses que anuncien a través de les seves webs que adquireixen específicament el pop de Dakhla malgrat les conseqüències legals que suposen oferir un producte espoliat. A vegades, a aquesta vulneració se suma que l’empresa en qüestió informa que Dakhla és una regió del Marroc, com és el cas de Viveros Merimar[4], fet que suposa un engany pel consumidor.

Foto: Informació corporativa de Viveros Merimar on afirma que el pop que venen és de Dakhla, regió del Marroc.

 

A través de l’adquisició d’aquest producte i la venda al consumidor final, El Corte Inglés és còmplice en la cadena de subministrament que contribueix a l’espoli de recursos naturals del Sàhara Occidental, en aquest cas el pop. En els seus establiments i venda online poden trobar principalment les següents marques comercials del pop: Cocimar, Viveros Merimar, Ficolumé, Angulas Anguinaga[5]. Concretament, en els punts de venda físics el consumidor pot consultar l’origen del producte; a la part de darrera podrà trobar zona FAO 34 que correspon a l’Atlàntic Centre-Est, on es troben les aigües del Sàhara Occidental.

 

 

 

 

 

 

 

 

Foto: Captures de productes envasats de Viveros Merimar oferts en el Corte Inglés el 21 de desembre de 2018. En la part de darrere del producte es pot observar que prové de la zona FAO 34 Atlàntic Centre-Est.

 

Si el producte és fresc, els consumidors poden trobar informació de la regió d’origen. Com podem veure en aquesta fotografia el producte és  de l’Atlàntic Centre-Est:

Foto: Pop fresc exhibit a supermercat Corte Inglés el 21 de desembre de 2018

 

En la venda online, trobem dues casuístiques. Els productes frescos informen que són de la zona Atlàntic Centre-Est[6], mentre que en els productes envasats és pràcticament impossible identificar l’origen, ja que les imatges només mostren la part davantera del producte i no l’origen. El consumidor podria adquirir el producte sense conèixer l’origen d’aquest.

[1] ODHE, Els tentacles de l’ocupació, 2019.

[2] Ídem

[3] Informació corporativa Anguiles Aguinamar: www.aguinamar.es/pulpo/

[4] Informació corporativa de Viveros Merimar: www.viverosmerimar.com/wp-content/uploads/2014/06/Pulpo-Cocido-Entero.pdf

[5] Oferta de productes del Corte Inglés disponibles a la seva pàgina web: www.elcorteingles.es/supermercado/frescos/pescaderia/pulpo-calamar-y-sepia/?currPage=1&currScroll=903.5499877929688

[6]Informació de venda online de productes marins del Corte Inglés: www.elcorteingles.es/supermercado/0110118254500020-pulpo-cocido-gordo-peso-aproximado-pieza-2-kg/

Marroc ha sofert una sobreexplotació dels seus recursos marins, fet que provoca que actualment concentri la seva pesca en el Sàhara Occidental. El Marroc està considerat un dels països amb major pesca il·legal[1]. L’Oficina Nacional de Pesca estima que un 30% de la pesca no declarada al Marroc inclou el Sàhara Occidental[2]. La pesca il·legal és un dels factors que provoca la sobreexplotació pesquera i amenaça els ecosistemes. El mercat negre i local exigeix preus molt més baixos per als productes, especialment en moments d’aturada per descans biològic. Per tant, la preservació sostenible dels ecosistemes difícilment és possible sense poder comptabilitzar el nombre de captures. 

La pesca il·legal o no declarada constitueix també un dels principals sectors d’enriquiment il·lícit de grans homes de negocis marroquins que operen en el Sàhara Occidental[3]. La pesca il·legal o pesca en períodes d’aturada biològica, pesca d’espècies protegides, etc., es perpetua en un sistema de corrupció estès a l’administració marroquí[4]. A Dakhla es produeix molta pesca clandestina, en concret en relació al pop. El circuit es desenvolupa des de la pesca, es desembarca en pobles pesquers i es condueix a Agadir, on es troben la majoria d’empreses conserveres, incloent-hi empreses amb capital espanyol.

El Corte Inglés ofereix pop de proveïdors que adquireixin producte espoliat del Sàhara Occidental sense garantir que la pesca es produeix en condicions de legalitat ni respectant la sostenibilitats dels ecosistemes marins.

[1] Petrossian, Gohar (2012), The Decision to Engage in Illegal Fishing: An Examination Of Situational Factors In 54 Countries. Tesi doctoral. Newark, New Jersey. 2012.

[2] Oxford Business Group, The report: Morocco 2013. En línia a: www.oxfordbusinessgroup.com/morocco-2013 

[3] Tudela, Kai Kai, Maynou (2005), El Andalossi, Guglielmi.

[4] Veure en aquest sentit els informes de Transparency International: Morocco a www.transparency.org/country/MAR 

Tenint en compte el Dret Internacional, les nombroses resolucions de les Nacions Unides i les sentències de la Cort de Justícia de la Unió Europea, el Sàhara Occidental és un territori pendent de descolonització i mentrestant, cap potencia pot espoliar els seus recursos sense el consentiment explícit de la seva població a través del seu representant únic: el Front Polisario. Davant d’aquestes evidències fàctiques i legals l’Observatori de Drets Humans i Empreses (ODHE) a la Mediterrània recomanem:

  • Que El Corte Inglés retiri immediatament dels seus establiments els productes marins de les empreses Viveros Merimar i Angulas Aguinaga que hagin estat capturats a les aigües del Sàhara Occidental;
  • Que El Corte Inglés garanteixi que els productes que ofereix als seus punts de venda no hagin estat espoliats en un país ocupat com el Sàhara Occidental a través de: i) majors esforços en la traçabilitat dels productes que adquireix; ii) transparència total de les cadenes de subministrament que fan servir per adquirir els productes;
  • A les autoritats espanyoles i autonòmiques, que realitzin inspeccions periòdiques per evitar que s’ofereixin al públic productes espoliats i/o es doni informació tergiversada de la procedència d’aquests productes. Si es produeixen aquests tipus d’abusos, sancionar, d’acord al Dret Internacional i el dret comunitari, aquestes pràctiques i les empreses que les realitzen.

Fe d’errades 2019.05.06

Després d’haver analitzat informació facilitada per MSC i verificat les nostres fonts, modifiquem imprecisions de l’informe “Els Tentacles de l’Ocupació” i la fitxa de l’empresa “El Corte Inglés” publicada a la nostra web www.odhe.cat

  1. Desvinculem la certificació MSC de productes de pop que no estan degudament certificats amb l’eco-tiqueta de MSC (OCEAN SIGUI de Lidl, Corte Inglés)
  2. Eliminem la referència a la campanya “Mars Per Sempre” 2018.