Derechos Humanos y Empresas Europeas

oct. 2016

Derechos Humanos y Empresas Europeas

oct. 2016

El Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona acaba de publicar el manual Derechos Humanos y Empresas Europeas realitzat per les juristes, professores i investigadores Antoni Pigrau Solé, Maria Álvarez Torné, Antonio Cardesa-Salzmann, Maria Font i Mas, Daniel Iglesias Márquez, i Jordi Jaria i Manzano.

Aquest nou llibre aborda de manera molt pedagògica i rigorosa les dificultats i potencialitats dels mecanismes judicials i no judicials existents a l’hora de protegir i defensar comunitats afectades per les empreses transnacionals (ETNs) amb seu a la Unió Europea que vulneren els drets humans més enllà de les seves fronteres.

El llibre es planteja com a eina per ajudar les organitzacions de la societat civil a buscar solucions dins del coneixement del marc i els recursos existents. Als que no són especialistes en dret privat o públic internacional, a periodistes, economistes, politòlegs, defensors de drets humans i activistes en general, els anirà molt bé aquest manual per comptar amb una guia per entendre el marc legal i institucional actual en què podem situar les empreses transnacionals (ETNs) i les seves activitats.

El llibre se centra especialment en les vulneracions que duen a terme les empreses que operen en països amb dèficits institucionals i socioeconòmics i on les víctimes d’aquestes vulneracions sovint es troben mancades de mecanismes interns a nivell local per exigir el final de la impunitat corporativa.

Per això, les autores aborden els mecanismes judicials i els no judicials i aporten fonaments alhora de prendre una decisió òptima sobre quin camí cal seguir en la defensa dels interessos de les persones afectades per les males pràctiques empresarials. El llibre ajudarà qualsevol iniciativa proporcionant les eines de decisió i disseny a través d’explicacions pràctiques, exemples de casos, referències, llistats, resums i guies per a reflexionar sobre els pros i contres de cada mecanisme.

Un dels exemples de casos que es destaca és el de les empreses Veolia i Alstom per la seva participació en el projecte del tramvia de Jerusalem, que projectava i va finalment connectar els més de 200.000 colons israelians que viuen en assentaments il·legals en territori palestí ocupat per Israel. L’any 2007, l’Associació de Solidaritat Franco-Palestina (AFPS) i l’Organització per l’Alliberament de Palestina (OAP) van demandar les empreses franceses i van demanar l’anul·lació del contracte, ja que el consideraven contrari a l’ordre públic francès i a les obligacions internacionals subscrites per l’Estat. Després d’anys de litigi, el 2011 el Tribunal d’Apel·lacions de Versalles va rebutjar els arguments de les demandants i va ordenar l’AFPS i l’OAP a pagar 30.000 € a cada una de les empreses demandades per cobrir les despeses judicials.

Amb les eines que ens proporciona aquest nou llibre, i amb els casos en ment en què els mecanismes existents no han permès remeiar i protegir les poblacions de les vulneracions dels drets humans, ens quedarà també reflexionar sobre les implicacions polítiques que les accions de les ETNs comporten. En el cas de l’ODHE, i especialment pel què fa al Sàhara Occidental i a Palestina, veiem com més enllà de les consideracions empresarials i financeres són sovint les estratègies polítiques o de les elits governants les que dicten i emparen aquestes violacions i abusos com a recurs per reforçar un projecte polític nacionalista concret.

És des del coneixement dels mecanismes i les possibilitats existents a nivell comunitari, internacional o estatal, i dels recursos necessaris (legals, financers, d’expertesa, d’energies) que les organitzacions de les societat civil compromeses poden millorar el seu impacte i seguir treballant pels drets de les persones i les comunitats afectades. En aquesta lluita contra la impunitat empresarial, però, cal no oblidar la política.