De compres amb la Hannah Arendt (Featuring Angela Davis)

Campanyes, Notícies

oct., 2020

  • L’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània i Shock Monitor llancen ‘De compres amb Hannah i Angela’, un vídeo realitzat per Christian Flores que pretén generar un debat sobre la responsabilitat del consumidors i administracions públiques en l’adquisició de productes i serveis en la cadena de producció dels quals es vulneren els drets humans. La peça posa especial focus sobre la compra pública de material provinent de territoris ocupats i que ha estat testat amb població civil.

 

Quina part de responsabilitat té el consumidor en l’adquisició de productes o serveis en la producció dels quals s’han vulnerat els drets humans o el medi ambient? I l’administració? És el debat que plantegen L’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrani i Shock Monitor  amb el vídeo ‘De compres amb Hanna i Ángela’. A través de la teoría de la banalitat del mal de la filósofa alemana Hannah Arendt, els observatoris conviden a reflexionar sobre com la falta de transparència i de responsabilitats polítiques permeten que, a través de la compra, els consumidors participem en l’engranatge de vulneracions sense necessàriament ésser conscients.

Quan no podem fiar-nos de les empreses, la principal responsabilitat és política

El vídeo sensibilitza sobre la responsabilitat del consumidor individual des del moment en què és conscient de la vulneració, però assenyala a les administracions com les grans responsables, per no regular ni controlar les activitats de les corporacions “ja que s’ha vist que no podem fiar-nos de les empreses” que només persegueixen el benefici econòmic.

En l’economia global, sovint la producció de productes i prestació de serveis està inscrita en complexes cadenes de subministrament i valor en les quals participen múltiples empreses i processos. Aquesta fragmentació, així com el fet que les grans transnacionals deslocalitzen la seva producció en països diferents a la seva seu social o la seva casa matriu, i a la inexistència d’un marc jurídic vinculant internacional que els obligui a respectar els Drets Humans, dilueix la responsabilitat jurídica en cas de vulneracions de drets humans.

Com a conseqüència, tant el consumidor privat com les administracions acaben adquirint productes tacats en la producció dels quals no han estat respectats els Drets Humans. Aquest fet és més greu en el cas de productes o serveis adquirits en processos de contractació pública, atès que les administracions haurien d’actuar amb diligència deguda, que és el procés mitjançant el qual s’investiga a una persona o entitat jurídica abans de signar un contracte o acord econòmic. La contractació pública representa prop del 20% del PIB pel que té un innegable pes en l’economia i capacitat de modelar el sector. Les administracions tenen l’obligació de donar exemple, però no obstant això, sovint adquireixen serveis i productes tacats de vulneracions.

Segons Lina María González, coordinadora d’incidència de l’ODHE i 99,3% responsable, “en la producció d’un producte o servei, hauria d’haver-hi una responsabilitat subsidiària en tota la cadena de subministrament en el cas que es produeixin vulneracions de Drets Humans. Però perquè existeixi aquesta responsabilitat compartida, és necessària la transparència: la traçabilitat del producte o servei de la casa matriu i les seves subsidiàries”.

Quan els productes i serveis provenen de zones ocupades com el Sàhara Occidental Ocupat i els Territoris Ocupats de Palestina (TOP), la petjada de vulneracions de Drets Humans és molt més evident, ja que de per si mateix són activitats que s’emmarquen dins del que anomenem com a “economies il·lícites”, és a dir, activitats comercials que es beneficien d’un context que vulnera el dret internacional humanitari, tal com va declarar ACNUDH en la publicació d’una Base de dades d’empreses involucrades en activitats econòmiques en els TOP. Eines com les que posa a disposició Nacions Unides hauria de ser suficient per a prevenir que les administracions contractin les empreses esmentades en aquest llistat fins que s’hagin donat els mecanismes de rendició de comptes, reparació i garanties de no repetició cap a les poblacions i comunitats afectades.

 

El cas de Magal S3: Tecnología d’apartheid adquirida amb diners públics

L’informe “Els murs invisibles de l’ocupació: La traçabilitat dels productes de Magal Security Systems en les cadenes de subministrament de la (ciber) seguretat a Israel i Palestina” descriu un d’aquests casos. Magal Security Systems és una transnacional israeliana líder mundial en sistemes perimetrals, tanques intel·ligents i sensors de detecció d’intrusos.

Té una forta penetració en el mercat espanyol, a través de la seva filial Magal S3 Espanya i els seus productes han estat instal·lats en aeroports (El Prat de Llobregat a Barcelona, Reus a Tarragona, Melilla, Saragossa, Màlaga), ports (Tarragona, Ceuta…), infraestructures crítiques del govern (com el Centre d’Experimentació del Arenosillo en Magazón) i altres sectors industrials (Xarxa Elèctrica d’Espanya S.A, infraestructures de Enagas o Endesa).

Els sistemes de Magal Security Systems han estat instal·lats en 170km de PIDS (Perimeter Intrusion Detection) a Israel i els Territoris Palestins Ocupats per valor de 15 milions de dòlars. Magal també ha instal·lat els seus PIDS en els assentaments il·legals d’Ariel, Alfei Menashe, Karnei Shomron, Shilo, Geva Binyamin (Adam), Tzofim, Shaked, Giva’*at Ze’*ev, Oranit i Itamar a Cisjordània.

“Les activitats de Magal no sols contribueixen a la promoció i manteniment dels assentaments il·legals israelians a Cisjordània i Est de Jerusalem, sinó que usen aquesta experiència com claim de màrqueting” assegura Felipe Daza, Coordinador de Recerca de l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània i Shock Monitor i autor de la recerca “En el cas de Magal, el seu antic CEO, Saar Koursh, ha arribat a assenyalar en múltiples ocasions la Franja de Gaza com el saló d’exposició més gran dels seus productes, afirmant que ‘Tots poden presentar un bell Powerpoint, però pocs poden mostrar un projecte tan complex com el de Gaza que es veu constantment posat a prova’”.

La recerca assenyala altres vulneracions en la cadena de subministrament de Magal, com que els productes ciberseguretat produïts per la seva subsidiària Senstar Corporation, inclouen la tecnologia Smart-M de Mer Group inclosa en l’informe A/HRC/43/71 de Nacions Unides d’empreses amb activitats econòmiques en els assentaments il·legals dels TPO. A més, el propietari últim de Magal, FIMI Opportunity Five és un fons israelià rep capital de 4 inversors (Bank Leumi, Bank Mizrahi, Bank Hapoalim, Israel Bank Discount) amb activitat econòmica en els assentaments il·legals en els TPO. Al seu torn, FIMI inverteix en empreses (Tahal Group, Mer Group, G1 Secure Solutions, Amiad i Rivulis) amb activitat econòmica també en assentaments israelians en els TPO.

Catalunya és el principal pol d’atracció per a la inversió israeliana a Espanya. L’Agència pública per a la Competitivitat de l’Empresa – ACCIÓ continua promovent la internacionalització de l’empresa catalana a Israel sense informar les pròpies persones empresàries dels potencials riscos legals, financers, de reputació i de pèrdua de fons públics que suposa invertir en determinats sectors amb un impacte negatiu potencial sobre la població palestina i els drets humans. L’oficina tècnica de ACCIÓ a Tel Aviv identifica com a oportunitat de negoci els segments de ciberseguretat, tecnologies financeres i Smart City. En 2018, Israel va ser el convidat d’honor al Congrés Smart City de Barcelona.

L’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània i Shock Monitor són iniciatives ciutadanes impulsades per les entitats NOVACT i SUDS que pretenen identificar les empreses, conèixer pràctiques i avaluar el seu respecte i compliment dels Drets Humans i la legislació vigent en matèria de Drets Humans.

 

Més informació:

VÍDEO ‘DE COMPRES AMB LA HANNAH ARENDT’: https://youtu.be/MU6dLfgO_jQ

INFORME ‘ELS MURS INVISIBLES DE L’OCUPACIÓ’: www.odhe.cat/es/los-muros-invisibles-de-la-ocupacion-la-trazabilidad-de-los-productos-de-magal-security-systems-en-las-cadenas-de-suministro-de-la-ciber-seguridad-en-israel-y-palestina/

NOTA DE PREMSA: