Cap a una Barcelona lliure d’empreses còmplices de vulneracions de DDHH

L’Observatori del Dret Humans i Empreses al Nord d’Àfrica i el Pròxim Orient celebra la decisió de la ciutat de Barcelona, i especialment dels grups municipals de BeC, PSC, ERC i la CUP, d’haver donat un pas més en la llarga lluita pel respecte dels Drets Humans (DDHH) i el Dret Internacional Humanitari a través de mecanismes efectius de compliment.

El dimecres 19 de novembre de 2017 fou aprovada en la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció, una moció en defensa del Dret Internacional Humanitari i dels Drets Humans. En especial, la resolució condemna “l’ocupació israeliana i les polítiques de colonització dels territoris palestins i l’espoli, explotació, destrucció i esgotament de les riqueses i recursos naturals palestins, incloses les terres i l’aigua” i, a més de recolzar la resistència noviolenta contra les polítiques d’ocupació i apartheid, es compromet a “evitar que l’Ajuntament de Barcelona tingui qualsevol tipus de complicitat amb aquesta ocupació, violació de drets humans i espoli de recursos”.

Aquesta moció és un pas important en la intenció de l’ajuntament de desenvolupar mesures que puguin aplicar “el principi d’extraterritorialitat a través de mecanismes de contractació i compra pública que introdueixin criteris de responsabilitat internacional i respecte amb els Drets Humans”. La resolució s’afegeix al decret firmat l’any passat pel consistori que introduïa clàusules per evitar que les empreses amb actuacions en paradisos fiscals puguin accedir a contractes municipal.

Els mecanismes efectius que esperem es derivin de la moció recentment aprovada hauran de permetre la fiscalització de les empreses que vulguin ser contractades des de l’Ajuntament de Barcelona en relació a la seva responsabilitat en el respecte al Dret Internacional Humanitari (DIH) i els DDHH, sigui on sigui que es realitzin les seves actuacions empresarials. Les violacions i el no respecte als Drets Humans no poden quedar impunes i han de generar unes conseqüències no només en el lloc on no s’acompleixin, sinó també allà on els individus o institucions públiques o privades pretenguin realitzar qualsevol de les seves activitats. Finalment són les institucions públiques les encarregades d’establir mecanismes efectius per garantir el respecte dels drets humans i les responsables últimes del seu compliment.

La Resolució aprovada a Barcelona emplaça la Generalitat a impulsar amb les federacions de municipis de Catalunya una taula intergovernamental per a donar compliment a la resolució 359/XI del Parlament de Catalunya sobre un marc legislatiu pel respecte dels drets humans per les empreses catalanes que operen a l’exterior. És també una mostra de voluntat per treballar amb les institucions competents, les organitzacions de la societat internacional i els Observatoris independents en matèria de protecció i defensa dels DDHH. El millor instrument per a fer-ho serà ajudar a fer realitat un “Centre d’estudi i d’avaluació dels impactes de les empreses catalanes amb inversions a l’exterior” que pugui avaluar i certificar el respecte de les empreses transnacionals amb el dret internacional.

L’ODHE ha analitzat diverses empreses que actuen a Catalunya i que contribueixen i es beneficien de l’ocupació israeliana a Palestina. Destaca SEMI, filial del Grup ACS, un dels grups empresarials que més contractacions públiques obté amb l’Ajuntament de Barcelona, en concret a través de la filial de serveis Clece. SEMI participa en l’electrificació de la xarxa ferroviària israeliana i de les vies del tren ràpid que passen per territori palestí ocupat de Cisjordània, beneficiant-se així de l’espoli d’aquestes terres i en incompliment del dret internacional humanitari.

Aquesta i d’altres resolucions aprovades en altres municipis catalans són tan sols un primer pas per reconèixer una realitat en què les empreses actuen cada vegada de manera més deslocalitzada i global. Tot i l’actual impunitat que el marc internacional atorga a les empreses transnacionals, cal celebrar que les institucions públiques es comprometin fermament amb el Dret Internacional Humanitari i el Dret Internacional dels Drets Humans, i cal emplaçar-les ha establir mecanismes per a responsabilitzar globalment les actuacions empresarials. Desenvolupar polítiques de contractació pública que incorporin criteris de compliment universal d’aquests dos corpus del dret internacional és un dels instruments que més coherència i impacte pot tenir en la consecució de ciutats globalment justes i responsables.

 

Barcelona, 25 d’abril de 2017